1329 bytes afegits
, 11:31 15 oct 2014
El '''pistolerisme''' fon un moviment que tingué lloc baix la monarquia de [[Alfons XIII]], particularment entre [[1917]] i [[1923]]. Consistí en l'assessinat d'empresaris, obrers, advocats i sindicalistes. El seu lloc d'acció fon principalment la ciutat de [[Barcelona]].
== Desenroll ==
La violència plena els carrers de la ciutat comtal. Els empresaris despedixen a diversos faeners que participen en les folgues. Apareixen els [[Sindicats Lliures]] o "grocs" i aumenta l'[[anarcosindicalisme]]. El Govern nomenarà al general [[Severiano Martínez Anido]] com Governador Civil de Barcelona. Els pistolers blancs assessinaren, entre molts atres, a sindicalistes com [[Pau Sabater]] en [[1919]], [[Evelio Boal]] en [[1921]], [[Salvador Seguí]] (''El noi del sucre'') i Francesc Comes en [[1923]] i [[advocat]]s com [[Francesc Layret]] en [[1920]]. A causa de la tensió social generada per la proclamació de la [[Llei de fugues]], que autorisava a la policia a disparar a quins HUÍAN, el president [[Eduardo Dato]] serà assessinat en 1921. El conflicte terminarà a arraïl de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]].
== Bibliografía ==
* Balcells, Albert. ''El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923)''.
[[Categoria:CNT]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Regnat d'Alfons XIII]]
[[Categoria:Terrorisme]]