8229
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 34:
Llínea 34: − + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Degut a la seua trayectoria militar, estava vinculat al grup de militars africanistes. No obstant, se pronuncià a favor de l'abandó del [[protectorat espanyol de Marroc]].
Degut a la seua trayectoria militar, estava vinculat al grup de militars africanistes. No obstant, se pronuncià a favor de l'abandó del [[protectorat espanyol de Marroc]].
Posteriorment fon capità general de [[Valéncia]], de [[Madrit]] i de [[Barcelona]].<ref>María Pilar Queralt (2006). ''Atlas ilustrado de la historia de España''. Susaeta Ediciones. ISBN 9788430558339.</ref> Estos destins li posaren en contacte en els aguts problemes socials i polítics de l'época. En novembre de [[1921]], després de les seues declaracions a favor de l'abandó de les colonies norteafricanes («''Yo estime, des d'un punt de vista estratègic, que un soldat més alla de l'Estret, és perjudicial per a Espanya''»), fon destituit del seu destí pel govern, fervent partidari de la permanència en Àfrica. En maig de [[1922]] fon nomenat capità general de Barcelona. Des d'este posat, tingué que enfrontar-se a la conflictivitat social de l'època en en esta ciutat: terrorisme [[anarquisme|anarquiste]], pistolerisme patronal, auge del catalanisme, al temps que la descomposició del sistema de partits de la Restauració creava una situació insostenible d'inestabilitat ministerial. En Barcelona, Primo de Rivera se guanyà el soport dels sectors més conservadors de la [[Lliga Regionaliste]], gràcies a la seua política de mà dura contra la delinqüencia i la conflictivitat social.
Posteriorment fon capità general de [[Valéncia]], de [[Madrit]] i de [[Barcelona]].<ref>María Pilar Queralt (2006). ''Atlas ilustrado de la historia de España''. Susaeta Ediciones. ISBN 9788430558339.</ref> Estos destins li posaren en contacte en els aguts problemes socials i polítics de l'época. En novembre de [[1921]], després de les seues declaracions a favor de l'abandó de les colonies norteafricanes («''Yo estime, des d'un punt de vista estratègic, que un soldat més alla de l'Estret, és perjudicial per a Espanya''»), fon destituit del seu destí pel govern, fervent partidari de la permanència en Àfrica. En maig de [[1922]] fon nomenat capità general de Barcelona. Des d'este posat, tingué que enfrontar-se a la conflictivitat social de l'època en en esta ciutat: terrorisme [[anarquisme|anarquiste]], [[pistolerisme]] patronal, auge del catalanisme, al temps que la descomposició del sistema de partits de la Restauració creava una situació insostenible d'inestabilitat ministerial. En Barcelona, Primo de Rivera se guanyà el soport dels sectors més conservadors de la [[Lliga Regionaliste]], gràcies a la seua política de mà dura contra la delinqüencia i la conflictivitat social.
Com reacció a esta situació, agravada entre els militars pel [[Desastre d'Annual]] (en el que havia mort el seu propi germà, el tinent coronel Fernando Primo de Rivera y Orbaneja), i a l'[[Expedient Picasso]], Primo de Rivera, d'ideals militaristes, nacionalistes i autoritaris, donà un colp d'Estat ([[13 de setembre]] de [[1923]]) en el soport de diversos sectors de la societat espanyola (militars, industrials i sectors conservadors en general), suspenent la [[Constitució espanyola de 1876|constitució de 1876]], prohibint la llibertat de prensa, dissolent el Govern i el Parlament i implantant un [[Dictadura de Primo de Revira|règim dictatorial]] dirigit per un Directori Militar.
Com reacció a esta situació, agravada entre els militars pel [[Desastre d'Annual]] (en el que havia mort el seu propi germà, el tinent coronel Fernando Primo de Rivera y Orbaneja), i a l'[[Expedient Picasso]], Primo de Rivera, d'ideals militaristes, nacionalistes i autoritaris, donà un colp d'Estat ([[13 de setembre]] de [[1923]]) en el soport de diversos sectors de la societat espanyola (militars, industrials i sectors conservadors en general), suspenent la [[Constitució espanyola de 1876|constitució de 1876]], prohibint la llibertat de prensa, dissolent el Govern i el Parlament i implantant un [[Dictadura de Primo de Revira|règim dictatorial]] dirigit per un Directori Militar.
=== Govern ===
[[Image:Bundesarchiv Bild 102-09411, Primo de Rivera und der König von Spanien.jpg|thumb|250px|[[Alfons XIII de Espanya|Alfons XIII]] (esquerra) junt a Primo de Rivera després del seu nomenament com Cap del Govern i President del Directori militar]]
==== Cap del Directori Militar ====
En el vist bo del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], el soport de bona part de la patronal, l'[[Iglésia Catòlica]], l'eixercit i de les forces conservadores en general, Primo de Rivera encapçalà un Directori Militar que concentrà en ell tots els poders de l'Estat.
En un principi, i donat el caràcter del règim que derrocà, totalment desprestigiat, i el fet de que prometés que la dictadura seria un mer estat transitori abans de traspassar l'auritat a un govern civil elegit democràticament, l'oposició a la dictadura fon mínima. Primo de Rivera proclamà la seua inspiració en els ideals dels regeneracionistes de principis de segle (com [[Joaquín Costa]]), a fi de restaurar l'orde social i eliminar el [[caciquisme]], lo que feu que fins i tot els [[PSOE|socialistes]] participasen en els seus tribunals d'arbitrage laboral, que dirigents com [[Margarita Nelken]] o [[Indalecio Prieto]] colaboren en el nou règim i que [[Francisco Largo Caballero|Largo Caballero]] formase part del Consell d'Estat.<ref>María Teresa González Cortés (2007). ''Los monstruos políticos de la Modernidad.: De la Revolución francesa a la Revolución nazi (1789-1939)''. Ediciones de la Torre. ISBN 9788479603564.</ref>
== Referències ==
== Referències ==
<references />
<references />
=== Bibliografia ===
* Shlomo Ben-Ami (1984). La Dictadura de Primo de Rivera. 1923-1930. Editorial Planeta. ISBN 84-320-4328-1.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==