6408
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Les normes o [[Cànon (estètica)|cànons]] de composició arquitectònica a l'arquitectura grega hi destacaren tres órdens arquitectònics majors: dòric, jònic i corinti. de l'arquitectura grega antiga, es fixen en tres estils o [[órdens clàssics]]: [[dòric]], [[jònic]] i [[corinti]], que es diferencien en la proporció alt/diàmetro de la columna ("''stilos''" en grec) i les formes del [[capitell]] i del [[entaulament]]. L'orde és el resultat d'una relació numèrica influïda per les teories pitagòriques. Cada orde relaciona les diferents parts de l'edifici en el tot, determinant al temps la decoració del mateix.
Les normes o [[Cànon (estètica)|cànons]] de composició arquitectònica a l'arquitectura grega hi destacaren tres órdens arquitectònics majors: dòric, jònic i corinti. de l'arquitectura grega antiga, es fixen en tres estils o [[órdens clàssics]]: [[dòric]], [[jònic]] i [[corinti]], que es diferencien en la proporció alt/diàmetro de la columna ("''stilos''" en grec) i les formes del [[capitell]] i del [[entaulament]]. L'orde és el resultat d'una relació numèrica influïda per les teories pitagòriques. Cada orde relaciona les diferents parts de l'edifici en el tot, determinant al temps la decoració del mateix.
== Tipos d'edificis ==
Els tipos d'edifici que més importància han tingut són el [[Temple grec|temple]] i el [[teatre (edifici)|teatre]] tot i que en destaquen d'atres.
=== Temple ===
{{principal|temple grec}}
[[Archiu:temple_grec.png|thumb|El temple grec.]]
El temple podria haver tingut el seu orige en el [[mègaron]], l'habitació més important de la casa grega i santuari dels deus familiars, tal com el descriu [[Vitruvi]]. Els temples són concebuts per a ser contemplats des de l'exterior. En les invasions i guerres, els guanyadors derrocaven el palau del rei vençut, pero respectaven el mègaron,ya que era la casa del deu de la regió. Així, el temple més antic era el ''in antis'' que té tot l'aspecte de ser una habitació que ha perdut la casa que tenia al voltant.
El temple consta d'un local, [[naos]], en una sola obertura, la porta, sense finestres. Davant té un pòrtic, [[pronaos]],en [[Columna|columnes]], ''stylos''. De vegades el temple té dos naos,en les portes a les fronteres principals, les més curtes, i en este cas cada ''naos'' sol estar dedicada a una divinitat diferent.
En el temps, a este temple, ya aïllat, se li van anar afegint més columnes i decoració; així van aparéixer els temples pròstils (en quatre columnes a la frontera principal), amfipròstil (en columnes a les fronteres més curtes) i perípter (columnes en tot el perímetro).
Tenien sempre a les fronteres principals (les més curtes) un nombre de columnes parell (quan té quatre se l'anomena tetràstil; si són sis, hexàstil; si són huit, octòstil i si fonen deu, decàstil), de manera que marca l'eix en un buit, i en els laterals un número senar, habitualment el doble que en les principals més una. Hi ha alguns casos de temples circulars (''tholos'').
En el temps, els [[arquitecte]]s grecs van anar afinant les proporcions i els detalls dels seus temples. Molts consideren que el [[Partenó]] d'Atenes, dels arquitectes [[Ictinos]] i [[Calícrates]], és el temple que millor expressa el desig de Bellea dels grecs.
A partir del segle IV a C apareixen temples de planta circular anomenats ''tholos''.
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia| ]]
[[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia| ]]