Canvis

10 bytes eliminats ,  20:28 10 març 2015
sense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:  
Previament a entrar al seminari com a novici de la [[Companyia de Jesús]] treballà una temporada com tècnic químic. En [[1969]] fon ordenat sacerdot. Entre [[1973]] i [[1979]] fon el superior provincial dels jesuites en Argentina. Entre [[1980]] i [[1986]] fon rector del Colege Màxim i de la Facultat de Filosofia i Teologia de SanT Miquel. Després d'un breu pas per [[Alemanya]] i per Buenos Aires, s'establí en la província argentina de Córdoba durant sis anys.
 
Previament a entrar al seminari com a novici de la [[Companyia de Jesús]] treballà una temporada com tècnic químic. En [[1969]] fon ordenat sacerdot. Entre [[1973]] i [[1979]] fon el superior provincial dels jesuites en Argentina. Entre [[1980]] i [[1986]] fon rector del Colege Màxim i de la Facultat de Filosofia i Teologia de SanT Miquel. Després d'un breu pas per [[Alemanya]] i per Buenos Aires, s'establí en la província argentina de Córdoba durant sis anys.
   −
La seua espiritualitat i carácter cridaren l'atenció del cardenal Antonio Quarracino, i el dia [[20 de maig]] de [[1992]], Sant [[Joan Pau II]] designà a Bergoglio bisbe titular de la Diocesis d'Oca i u dels cuatre bisbes auxiliars de l'Archidiòcesis de Buenos Aires. Després de desempenyar com a vicari general de Quarracino, el [[3 de juny]] de [[1997]] va ser designat arquebisbe coadjutor de Buenos Aires, en dret a sucesió, per lo que ocupà el càrrec del seu mentor en l'episcopat darrere de la seua mort, e dial [[28 de febrer]] de [[1998]], es convertí també en el gran canceller de l'Universitat Catòlica d'Argentina.
+
La seua espiritualitat i carácter cridaren l'atenció del cardenal Antonio Quarracino, i el dia [[20 de maig]] de [[1992]], Sant [[Joan Pau II]] designà a Bergoglio bisbe titular de la Diocesis d'Oca i u dels cuatre bisbes auxiliars de l'Archidiòcesis de Buenos Aires. Després de desempenyar com a vicari general de Quarracino, el [[3 de juny]] de [[1997]] va ser designat arquebisbe de Buenos Aires, en dret a sucesió, per lo que ocupà el càrrec del seu mentor en l'episcopat darrere de la seua mort, e dial [[28 de febrer]] de [[1998]], es convertí també en el gran canceller de l'Universitat Catòlica d'Argentina.
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
3829

edicions