Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
594 bytes eliminats ,  15:11 28 març 2009
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Diego de Almagro''' ([[Almagro (Espanya)|Almagro]], [[Espanya]],  [[1475]] - [[Cuzco]], [[Perú]], [[1538]]) fon un [[conquistador]] [[España|español]]. Va participar en la conquista del [[Perú]] i se li considera oficialment el descobridor de [[Chile]].
+
'''Diego de Almagro''' ([[Almagro (Espanya)|Almagro]], [[Espanya]],  [[1475]] - [[Cuzco]], [[Perú]], [[1538]]) fon un [[conquistador]] [[Espanya|espanyol]]. Va participar en la conquista del [[Perú]] i se li considera oficialment el descobridor de [[Chile]].
    
Diego de Almagro  va nàixer en la ciutat de la que porta el seu llinage, sent fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Els seus  pares s'havien donat la promesa de matrimoni, pero van acabar el seu festeig sense realisar este compromís. Per a quan van trencar Elvira estava embarassada de Diego, raó per la qual els seus familiars la van ocultar fins que naixquera el chiquet, que va vore la llum l'any [[1475]].  
 
Diego de Almagro  va nàixer en la ciutat de la que porta el seu llinage, sent fill illegítim de Juan de Montenegro i Elvira Gutiérrez. Els seus  pares s'havien donat la promesa de matrimoni, pero van acabar el seu festeig sense realisar este compromís. Per a quan van trencar Elvira estava embarassada de Diego, raó per la qual els seus familiars la van ocultar fins que naixquera el chiquet, que va vore la llum l'any [[1475]].  
Llínea 66: Llínea 66:  
A l'arribar a la vall de l'Aconcagua els espanyols van ser ben rebuts pels naturals, pels consells que els havia donat Gonzalo Calvo, espanyol radicat des de feya anys en Chile. No obstant, els mateixos naturals van ser mal influenciats per l'indi [[Felipillo]], interprete dels conquistadors, de les males intencions d'estos i de la seua recomanació d'atacar-los o fugir d'ells. Els naturals li van fer cas, no es van atrevir a atacar-los i van escapar durant la nit, realisant el mateix intent l'indi [[Felipillo]] i diversos indis parcers, prenent el camí del nort, pero este últim intent no va fructificar. Felipillo fon atrapat i desquarterat en cavalls enfront del ''Curaca'' de la regió com a escarment.
 
A l'arribar a la vall de l'Aconcagua els espanyols van ser ben rebuts pels naturals, pels consells que els havia donat Gonzalo Calvo, espanyol radicat des de feya anys en Chile. No obstant, els mateixos naturals van ser mal influenciats per l'indi [[Felipillo]], interprete dels conquistadors, de les males intencions d'estos i de la seua recomanació d'atacar-los o fugir d'ells. Els naturals li van fer cas, no es van atrevir a atacar-los i van escapar durant la nit, realisant el mateix intent l'indi [[Felipillo]] i diversos indis parcers, prenent el camí del nort, pero este últim intent no va fructificar. Felipillo fon atrapat i desquarterat en cavalls enfront del ''Curaca'' de la regió com a escarment.
   −
El territori que l'Alvançat  esperava trobar ple de riquees no complia ni les seues més mínimes expectatives, lo que li va causar una gran dessilussió, per lo que cosa va decidir enviar una columna de 70 ginets i 20 infants dirigida per [[Gómez d'Alvarado]] pera que explorara el sur del territori. Quan la columna va arribar al riu [[Itata]], va tindre lloc en [[Reynogüelén]] el primer enfrontament entre els espanyols i els [[mapute]]s, en el que la superioritat de les armes i la sorpresa pels cavalls va permetre una  fàcil victòria espanyola enfront d'indis molt guerrers, que es van espantar al vore l'home montat a cavall com si foren abdós un sol ser. Açò no seria més que una mera escaramussa en la futura i llarga  [[Guerra d'Arauco]] que iniciaria [[Pedro de Valdivia]]. Almagro al tindre estes notícies, va sospesar la situació i va decidir no proseguir cap al sur.
+
El territori que l'Alvançat  esperava trobar ple de riquees no complia ni les seues més mínimes expectatives, lo que li va causar una gran desilusió, per lo que cosa va decidir enviar una columna de 70 ginets i 20 infants dirigida per [[Gómez d'Alvarado]] pera que explorara el sur del territori. Quan la columna va arribar al riu [[Itata]], va tindre lloc en [[Reynogüelén]] el primer enfrontament entre els espanyols i els [[mapute]]s, en el que la superioritat de les armes i la sorpresa pels cavalls va permetre una  fàcil victòria espanyola enfront d'indis molt guerrers, que es van espantar al vore l'home montat a cavall com si foren abdós un sol ser. Açò no seria més que una mera escaramussa en la futura i llarga  [[Guerra d'Arauco]] que iniciaria [[Pedro de Valdivia]]. Almagro al tindre estes notícies, va sospesar la situació i va decidir no proseguir cap al sur.
    
Sense or i en tan belicosos naturals, almagro només va pensar a tornar al Perú. Entre l'alternativa de tornar a travessar la cordillera, o dirigir-se pel desert, es va decidir per la segona opció. En un acte de reconeiximent al sacrifici fet pels seus hòmens en l'expedició, i que no van ser recompensats en l'ilusori or d'esta regió, va decidir perdonar els deutes que els seus soldats havien contret en ell, destruint totes les escritures que els comprometien.
 
Sense or i en tan belicosos naturals, almagro només va pensar a tornar al Perú. Entre l'alternativa de tornar a travessar la cordillera, o dirigir-se pel desert, es va decidir per la segona opció. En un acte de reconeiximent al sacrifici fet pels seus hòmens en l'expedició, i que no van ser recompensats en l'ilusori or d'esta regió, va decidir perdonar els deutes que els seus soldats havien contret en ell, destruint totes les escritures que els comprometien.
Llínea 81: Llínea 81:  
{{cita|Sou cavaller i teniu un nom ilustre; no mostreu flaquea; em maravelle que un home  del vostre ànim tema tant a la mort. Confesseu-vos perque la vostra mort no té remei.}}
 
{{cita|Sou cavaller i teniu un nom ilustre; no mostreu flaquea; em maravelle que un home  del vostre ànim tema tant a la mort. Confesseu-vos perque la vostra mort no té remei.}}
   −
Fon executat el [[8 de juliol]] d'eixe mateix any, en la presó per estrangulació de torniquet i el seu cadàver decapitat en la Plaça Major de Cuzco. Malgarida, el seu fidel serventa de color, va prendre el cadàver del seu amo i ho va soterrar en l'Iglésia de la Mercé en el [[Cuzco]].
+
Fon eixecutat el [[8 de juliol]] d'eixe mateix any, en la presó per estrangulació de torniquet i el seu cadàver decapitat en la Plaça Major de Cuzco. Malgarida, el seu fidel serventa de color, va prendre el cadàver del seu amo i ho va soterrar en l'Iglésia de la Mercé en el [[Cuzco]].
    
El seu fill [[Diego de Almagro el Mosso]] va intentar venjar son pare; no obstant, [[Francisco Pizarro]] va morir en el palau de Llima en 1541 a les mans de Juan de Rada,  [[Hernando Pizarro]] va anar a Espanya a justificar la seua conducta davant del rei i fon empresonat per més de 20 anys en la fortalesa de Medina del Camp, [[Gonzalo Pizarro]] va morir decapitat després de patir la derrota a les mans del Llicenciat. [[Pedro de la Gasca]] el 9 d'abril de 1548, capitanejat per [[Pedro de Valdivia]] en contra de l'almagrista [[Francisco de Carvajal]] en la [[Batalla de Jaquijahuara]].  
 
El seu fill [[Diego de Almagro el Mosso]] va intentar venjar son pare; no obstant, [[Francisco Pizarro]] va morir en el palau de Llima en 1541 a les mans de Juan de Rada,  [[Hernando Pizarro]] va anar a Espanya a justificar la seua conducta davant del rei i fon empresonat per més de 20 anys en la fortalesa de Medina del Camp, [[Gonzalo Pizarro]] va morir decapitat després de patir la derrota a les mans del Llicenciat. [[Pedro de la Gasca]] el 9 d'abril de 1548, capitanejat per [[Pedro de Valdivia]] en contra de l'almagrista [[Francisco de Carvajal]] en la [[Batalla de Jaquijahuara]].  
Llínea 88: Llínea 88:       −
== Veja també ==
+
== Veja's també ==
 
*[[Francisco Pizarro]]
 
*[[Francisco Pizarro]]
 
*[[Treze de la Fama]]
 
*[[Treze de la Fama]]
Llínea 98: Llínea 98:     
== Referències ==
 
== Referències ==
{{wikisource|Capitulación de Diego d'Emmangre (1534)}}
+
{{Reflist}}
    
=== Bibliografia ===
 
=== Bibliografia ===
Llínea 115: Llínea 115:  
*[http://www.er.uqam.ca/nobel/r27020/id27.htm "Historia de Chile"] de José Del Pozo, consultado por  última vez el 13 de febrero de 2005.
 
*[http://www.er.uqam.ca/nobel/r27020/id27.htm "Historia de Chile"] de José Del Pozo, consultado por  última vez el 13 de febrero de 2005.
 
   
 
   
{{BD|1475|1538|Almagro, Diego de}}
+
[[Categoria:Conquistadors espanyols]]
 
+
[[Categoria:Exploradors d'Espanya]]
[[es:Diego de Almagro]]
  −
[[bg:Диего де Алмагро]]
  −
[[ca:Diego de Almagro]]
  −
[[de:Diego de Almagro el Viejo]]
  −
[[en:Diego de Almagro]]
  −
[[eo:Diego de Almagro]]
  −
[[fi:Diego de Almagro]]
  −
[[fr:Diego de Almagro]]
  −
[[gl:Diego de Almagro]]
  −
[[is:Diego de Almagro]]
  −
[[it:Diego de Almagro]]
  −
[[ja:ディエゴ・デ・アルマグロ]]
  −
[[lt:Diego de Almagro]]
  −
[[nl:Diego de Almagro]]
  −
[[nn:Diego de Almagro]]
  −
[[pl:Diego de Almagro]]
  −
[[pt:Diego de Almagro, o Velho]]
  −
[[ru:Альмагро, Диего де]]
  −
[[sl:Diego de Almagro]]
  −
[[sv:Diego de Almagro]]
  −
[[uk:Дієґо де Альмаґро]]
 
2012

edicions

Menú de navegació