4871
edicions
Canvis
mLlínea 56:
Llínea 56: − + Llínea 62:
Llínea 62: − +
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
== Història ==
== Història ==
El territori de Gabó va estar habitat al manco des de fa 9.000 anys, tal qual ho evidencia l'arqueologia. Segons pareix, la primera ètnia present en la zona foren els [[pigmeu]]s, que cert temps després van ser seguits per onades de diverses ètnies, entre ells els [[bantú]]s.
El territori de Gabó va estar habitat al manco des de fa 9.000 anys, tal qual ho evidencia l'arqueologia. Segons pareix, la primera ètnia present en la zona foren els [[pigmeu]]s, que cert temps despuix van ser seguits per onades de diverses ètnies, entre ells els [[bantú]]s.
Diversos grups bantús van viure en l'àrea que ara és Gabó quan [[França]] l'ocupà en [[1885]]. En 1910, Gabó va arribar a ser un dels quatre territoris de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]], una federació que va sobreviure fins a [[1959]]. Estos territoris es feren independents el [[17 d'agost]] de [[1960]].
Diversos grups bantús van viure en l'àrea que ara és Gabó quan [[França]] l'ocupà en [[1885]]. En 1910, Gabó va arribar a ser un dels quatre territoris de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]], una federació que va sobreviure fins a [[1959]]. Estos territoris es feren independents el [[17 d'agost]] de [[1960]].
El primer president de Gabó triat en [[1961]], fon [[Léon M'Ba]], en [[Omar Bongo|El Hadj Omar Canoa]] com el seu vicepresident. Quan M'Ba morí en [[1967]], Canoa el va reemplaçar com a mandatari segons una recent llei segons la qual el vicepresident succeiria immediatament al president en cas de defunció d'este. Canoa establí un sistema de partit únic, el Partit Democràtic de Gabó (PDG), i ha sigut el cap d'estat des de llavors.
El primer president de Gabó triat en [[1961]], fon [[Léon M'Ba]], en [[Omar Bongo|El Hadj Omar Canoa]] com el seu vicepresident. Quan M'Ba morí en [[1967]], Canoa el va reemplaçar com a mandatari segons una recent llei segons la qual el vicepresident succeiria immediatament al president en cas de defunció d'este. Canoa establí un sistema de partit únic, el Partit Democràtic de Gabó (PDG), i ha sigut el cap d'estat des de llavors.
En [[1990]] el país es va obrir a un règim multipartidiste, i després de les eleccions d'eixe any ingressaren en l'Assamblea Nacional representants de cinc partits opositors al PDG. En [[1993]] Canoa fon reelegit, pero pressionat pel govern [[França|francés]], acceptà convocar a noves eleccions.
En [[1990]] el país es va obrir a un règim multipartidiste, i despuix de les eleccions d'eixe any ingressaren en l'Assamblea Nacional representants de cinc partits opositors al PDG. En [[1993]] Canoa fon reelegit, pero pressionat pel govern [[França|francés]], acceptà convocar a noves eleccions.
Un referèndum realisat en [[1995]] li va donar la facultat de reformar la constitució, la nova versió de la qual donà lloc a les eleccions presidencials i llegislatives de [[1997]]. L'any següent fon reelegit, mentres complia 31 anys ininterromputs en el poder. El seu amic, Jean-François Ntotoume, fon designat primer ministre.
Un referèndum realisat en [[1995]] li va donar la facultat de reformar la constitució, la nova versió de la qual donà lloc a les eleccions presidencials i llegislatives de [[1997]]. L'any següent fon reelegit, mentres complia 31 anys ininterromputs en el poder. El seu amic, Jean-François Ntotoume, fon designat primer ministre.