Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
m
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 6: Llínea 6:  
La '''teoria [[dialecte|dialectal]] ''' argumenta que el valencià prové principalment dels habitants del [[comtat d'Urgell]] que van repoblar les terres valencianes en els temps de la [[Reconquista]]. En el [[Llibre del Repartiment]] s'especifiquen les regions i el número de cases dels nous pobladors. És la teoria acceptada per l'[[Institut d'Estudis Catalans]].
 
La '''teoria [[dialecte|dialectal]] ''' argumenta que el valencià prové principalment dels habitants del [[comtat d'Urgell]] que van repoblar les terres valencianes en els temps de la [[Reconquista]]. En el [[Llibre del Repartiment]] s'especifiquen les regions i el número de cases dels nous pobladors. És la teoria acceptada per l'[[Institut d'Estudis Catalans]].
   −
'''La segona teoria''', afirma, que el valencià prové del [[mossàrap]] (llengua constituïda per distints dialectes [[Romanç|romanços]]) que es parlava en[[ Valéncia]] tal com va afirmar [[Jaume I]] després de conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs del Regne de Valéncia]] ("''Perqué els valencians de tot lo regne els entengueren i pogueren complir-los''" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el "romanç"), i que la teoria de la repoblació (o dialectal) no se sustenta per no tindre, el [[Comtat d'Urgell]], suficient població com per a repoblar tot el [[Regne de Valéncia]], d'ací la seua diferenciació, actualment recolzada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].
+
'''La segona teoria''', afirma, que el valencià prové del [[mossàrap]] (llengua constituïda per distints dialectes [[Romanç|romanços]]) que es parlava en[[ Valéncia]] tal com va afirmar [[Jaume I]] despuix de conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs del Regne de Valéncia]] ("''Perqué els valencians de tot lo regne els entengueren i pogueren complir-los''" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el "romanç"), i que la teoria de la repoblació (o dialectal) no se sustenta per no tindre, el [[Comtat d'Urgell]], suficient població com per a repoblar tot el [[Regne de Valéncia]], d'ací la seua diferenciació, actualment recolzada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].
    
== Història del conflicte ==
 
== Història del conflicte ==
Llínea 30: Llínea 30:  
=== Segona discussió: valencià o català ===
 
=== Segona discussió: valencià o català ===
   −
Hagueren distintes normatives no oficials fins a després del [[franquisme]], ya en la transició,  es van adoptar oficialment les [[Normes del Puig]] o de la [[RACV]] en les que es va publicar la [[Constitució del 78]] i el [[Estatut d'Autonomia Valencià del 82]].  
+
Hagueren distintes normatives no oficials fins a despuix del [[franquisme]], ya en la transició,  es van adoptar oficialment les [[Normes del Puig]] o de la [[RACV]] en les que es va publicar la [[Constitució del 78]] i el [[Estatut d'Autonomia Valencià del 82]].  
 
[[Image:Fullananormes32.jpg|200px|thumb|Fullana accepta les Normes com a medida provisional|right]]
 
[[Image:Fullananormes32.jpg|200px|thumb|Fullana accepta les Normes com a medida provisional|right]]
Entre elles les d'Escrig-Llombart, adoptades per [[Lo Rat Penat]] des de [[1888]]. Des de [[1913]] les propostes del [[Centre de Cultura Valenciana]] (posteriorment [[RACV]]) van ser també meridianament populars. Des de [[1932]] fins als nostres dies van adquirir gran renom pel seu potencial anexionant, les  [[Normes de Castelló]], provisionals com es pot verificar en les mateixes firmes ,si be des d'ans i també després, han fruit de més popularitat entre els valencians les publicades per l'acadèmic de la [[RAE]] i Catedràtic de la Llengua Valenciana [[Lluís Fullana i Mira]].
+
Entre elles les d'Escrig-Llombart, adoptades per [[Lo Rat Penat]] des de [[1888]]. Des de [[1913]] les propostes del [[Centre de Cultura Valenciana]] (posteriorment [[RACV]]) van ser també meridianament populars. Des de [[1932]] fins als nostres dies van adquirir gran renom pel seu potencial anexionant, les  [[Normes de Castelló]], provisionals com es pot verificar en les mateixes firmes ,si be des d'ans i també despuix, han fruit de més popularitat entre els valencians les publicades per l'acadèmic de la [[RAE]] i Catedràtic de la Llengua Valenciana [[Lluís Fullana i Mira]].
    
Un dels precursors del conflicte llingüístic fon el poeta valencià [[Josep Maria Bayarri]], qui l'any [[1966]] publica ''"Alfavetisasió dels valensians"'', a on propon una normativa  basada en el dialecte [[apichat]] del valencià.
 
Un dels precursors del conflicte llingüístic fon el poeta valencià [[Josep Maria Bayarri]], qui l'any [[1966]] publica ''"Alfavetisasió dels valensians"'', a on propon una normativa  basada en el dialecte [[apichat]] del valencià.

Menú de navegació