| Llínea 43: |
Llínea 43: |
| | Els àraps, provables fundadors de la Meliana actual, van cridar a este poble "''Miliana''". El rei [[Jaume I d'Aragón|Jaume I]] conquistaria estes terres en [[1238]] i del succés de la batalla de Puig va quedar memòria a Meliana en l'erecció de l'ermita de la Misericòrdia, en la porta del qual existia un retaule de taulellets, traslladat posteriorment al nou ermitori. | | Els àraps, provables fundadors de la Meliana actual, van cridar a este poble "''Miliana''". El rei [[Jaume I d'Aragón|Jaume I]] conquistaria estes terres en [[1238]] i del succés de la batalla de Puig va quedar memòria a Meliana en l'erecció de l'ermita de la Misericòrdia, en la porta del qual existia un retaule de taulellets, traslladat posteriorment al nou ermitori. |
| | | | |
| − | En [[1646]], quasi mig segle després de la [[expulsió dels moriscs]], Meliana contava en 90 cases (uns 450 habitants). En [[1794]], segons [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]], tenia 250 cases i uns 1000 habitants. En el segle XIX el creiximent va ser molt considerable. | + | En [[1646]], quasi mig segle despuix de la [[expulsió dels moriscs]], Meliana contava en 90 cases (uns 450 habitants). En [[1794]], segons [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]], tenia 250 cases i uns 1000 habitants. En el segle XIX el creiximent va ser molt considerable. |
| | | | |
| | Entre [[1834]] i [[1885]] va patir diverses vegades la presència del [[còlera]]. | | Entre [[1834]] i [[1885]] va patir diverses vegades la presència del [[còlera]]. |
| Llínea 74: |
Llínea 74: |
| | *'''Palau de Nolla'''. També conegut com "Vila Ivonne" i "Palauet de Noia", és una mansió construïda a finals del [[segle XIX]] com a vivenda del director de la fàbrica Taulellets Nolla. Més tart la va habitar una família francesa, d'ací la seua segona denominació. Posteriorment, en la desaparició de la fàbrica de Nolla i la seua substitució per la de Gardy va ser usada de almagasén. Finalment va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Meliana. | | *'''Palau de Nolla'''. També conegut com "Vila Ivonne" i "Palauet de Noia", és una mansió construïda a finals del [[segle XIX]] com a vivenda del director de la fàbrica Taulellets Nolla. Més tart la va habitar una família francesa, d'ací la seua segona denominació. Posteriorment, en la desaparició de la fàbrica de Nolla i la seua substitució per la de Gardy va ser usada de almagasén. Finalment va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Meliana. |
| | | | |
| − | Hi ha diverses ermites, una dedicada a la Mare de Deu de la Misericòrdia i una atra al Crist de la Providència. En la primera s'alçava fins a finals del segle passat una creu de terme del [[segle XV]], després de molts anys d'abandó, la dita creu ha pogut per fi ser restaurada. Abdós ermites han sigut remodelada entre els anys noranta la del Crist de la Providència i recentment entre [[2004]] i [[2007]] la de la Mare de Deu de la Misericòrdia. | + | Hi ha diverses ermites, una dedicada a la Mare de Deu de la Misericòrdia i una atra al Crist de la Providència. En la primera s'alçava fins a finals del segle passat una creu de terme del [[segle XV]], despuix de molts anys d'abandó, la dita creu ha pogut per fi ser restaurada. Abdós ermites han sigut remodelada entre els anys noranta la del Crist de la Providència i recentment entre [[2004]] i [[2007]] la de la Mare de Deu de la Misericòrdia. |
| | | | |
| | ==Cultura== | | ==Cultura== |