Canvis

[[Image:Santacatalina.JPG|thumb|275px|Iglésia Santa Catalina d'Alzira]]

[[File:Alcira - Plaça Constitució, Iglesia de Santa Catalina Virgen y Mártir 1.jpg            |thumb|275px|Iglésia Santa Catalina d'Alzira]]

L''''iglésia archiprestal de Santa Caterina Verge i Màrtir''' en la localitat d'[[Alzira]] ([[província de Valéncia]]) és un temple d'estils gòtic i barroc.

L''''iglésia archiprestal de Santa Caterina Verge i Màrtir''' en la localitat d'[[Alzira]] ([[província de Valéncia]]) és un temple d'estils [[gòtic]] i [[barroc]].

Es tracta d'una important mostra de l'arquitectura gòtica religiosa de l'época de la [[Reconquista]] que evoluciona a través del temps adaptant-se a noves demandes funcionals i estilístiques.

Es tracta d'una important mostra de l'arquitectura gòtica religiosa de l'época de la [[Reconquista]] que evoluciona a través del temps adaptant-se a noves demandes funcionals i estilístiques.

==Descripció==

==Descripció==

Este temple s'alçà sobre el solar de la mesquita major, en planta basilical i estructura gòtica, i fon remodelada en [[1531]] reutilisanse els contraforts. Actualment subsistixen alguns elements gòtics, com els contraforts, restants d'arcs torals, tous ogivals i el ócul, la capella major i la torre campanar.

Este temple s'alçà sobre el solar de la mesquita major, en planta basilical i estructura gòtica, i fon remodelada en l'any [[1531]] reutilisanse els contraforts. Actualment subsistixen alguns elements gòtics, com els contraforts, restants d'arcs torals, tous ogivals i el ócul, la capella major i la torre campanar.

En [[1681]] es produïx la reedificació total de l'iglésia i només s'aprofiten els elements que podrien servir de sustentació a l'obra nova. La nova iglésia ocupa la mateixa planta que l'antic temple d'una sola nau basilical coberta per arcs de mig punt com arcs torals que la subdividixen i capelles laterals entre contraforts. La coberta de la nau és a dos aigües. Estilísticament es troba dins d'un eclecticisme neoclàssic barroc del que es la millor mostra la portada barroca de la plaça de [[Santa Caterina]] realisada per Gaspar Dies, molt similar a la de [[Sant Andrés]] de [[Valéncia]].

En l'any [[1681]] es produïx la reedificació total de l'iglésia i a soles s'aprofiten els elements que podrien servir de sustentació a l'obra nova. La nova iglésia ocupa la mateixa planta que l'antic temple d'una sola nau basilical coberta per arcs de mig punt com arcs torals que la subdividixen i capelles laterals entre contraforts. La coberta de la nau és a dos aigües. Estilísticament es troba dins d'un eclecticisme neoclàssic barroc del que es la millor mostra la portada barroca de la plaça de [[Santa Caterina]] realisada per Gaspar Dies, molt similar a la de [[Sant Andrés]] de [[Valéncia]].

En [[1702]] Tomás Vergara, escultor de [[Valéncia]], rep l'encàrrec dels retaules per a les capelles laterals de dita iglésia.

En [[1702]] Tomás Vergara, escultor de [[Valéncia]], rep l'encàrrec dels retaules per a les capelles laterals de dita iglésia.

En [[1776]] s'inicia la construcció de la capella de la Comunió sobre el solar del desaparegut cementeri situat als peus de l'iglésia. L'obra es construïx segons proyecte de l'arquitecte Vicente Gascó de [[Valéncia]]. L'espai ho conforma una cúpula tabicada que descansa sobre el tambor format per arcs torals i carcanyoles esfèriques en els ànguls, tot això assentat sobre els pilastres que soporten els arcs de mig punt.

En l'any [[1776]] s'inicia la construcció de la capella de la Comunió sobre el solar del desaparegut cementeri situat als peus de l'iglésia. L'obra es construïx segons proyecte de l'arquitecte Vicente Gascó de [[Valéncia]]. L'espai ho conforma una cúpula tabicada que descansa sobre el tambor format per arcs torals i carcanyoles esfèriques en els ànguls, tot això assentat sobre els pilastres que soporten els arcs de mig punt.

En la [[Guerra Civil]] de [[1936]], el temple fon incendiat perdent-se junt al valiós archiu els fondos escultòrics i pictòrics revalorisats per les obres custodiades despuix de la desamortisació, i procedents dels monasteris de La Murta, Franciscans i Capuchins.

En la [[Guerra Civil]] de [[1936]], el temple fon incendiat perdent-se junt al valiós archiu els fondos escultòrics i pictòrics revalorisats per les obres custodiades despuix de la desamortisació, i procedents dels monasteris de La Murta, Franciscans i Capuchins.  

 

 

[[Categoria:Alzira]]

[[Categoria:Alzira]]

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]