Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes eliminats ,  18:54 30 abr 2015
m
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 18: Llínea 18:  
L'ala del [[IRA]] contrària a l'acort va prendre l'edifici Four Courts, situat en el centre de [[Dublin]], el [[13 d'abril]] de [[1922]]. El [[26 de març]], havien rebujat l'autoritat del Dáil Éireann i triat el seu propi orgue militar eixecutiu. La facció defensora del Tractat va atacar a les forces rebels de l'IRA el [[28 de juny]], davant de la necessitat consolidar la seua autoritat en el sur d'Irlanda i la pressió del govern britànic perque eliminaren els elements que podien opondre [[resistència]] armada al pacte. La batalla de Dublin va durar una semana i va supondre una victòria decisiva per als defensors del pacte. Estos van difondre la notícia en els països veïns i van obtindre més victòries a lo llarc de [[juliol]]. Al començament de [[agost]], l'IRA va quedar rodejat en el sur-oest del país per una serie de [[desembarc]]s. La majoria de les principals localitats i ciutats del sur d'Irlanda estaven baix el control dels seus oponents a finals d'eixe mes.
 
L'ala del [[IRA]] contrària a l'acort va prendre l'edifici Four Courts, situat en el centre de [[Dublin]], el [[13 d'abril]] de [[1922]]. El [[26 de març]], havien rebujat l'autoritat del Dáil Éireann i triat el seu propi orgue militar eixecutiu. La facció defensora del Tractat va atacar a les forces rebels de l'IRA el [[28 de juny]], davant de la necessitat consolidar la seua autoritat en el sur d'Irlanda i la pressió del govern britànic perque eliminaren els elements que podien opondre [[resistència]] armada al pacte. La batalla de Dublin va durar una semana i va supondre una victòria decisiva per als defensors del pacte. Estos van difondre la notícia en els països veïns i van obtindre més victòries a lo llarc de [[juliol]]. Al començament de [[agost]], l'IRA va quedar rodejat en el sur-oest del país per una serie de [[desembarc]]s. La majoria de les principals localitats i ciutats del sur d'Irlanda estaven baix el control dels seus oponents a finals d'eixe mes.
   −
Arthur Griffith va morir a causa d'una [[hemorràgia]] cerebral el [[12 d'agost]]. Collins, comandant en Cap de les Forces favorables al Tractat Anglo-irlandés, va morir deu dies després en una emboscada a l'oest de [[Cork]], quan realisava un recorregut d'inspecció. El conflicte, que es va prolongar fins a [[maig]] de [[1923]], es va convertir en una guerra d'esgotament. Les forces contràries a l'acort van utilisar a partir de [[setembre]] l'estratègia guerrillera, una tàctica que els havia proporcionat bons resultats contra els [[Anglaterra|anglesos]]. Atacaven tant a les tropes enemigues com a la infraestructura del país, bombardejant ponts i carreteres i interrompent les comunicacions. En [[octubre]], el nou govern va presentar una [[llei]] que concedia al [[Eixèrcit]] amplis poders i permetia que tot aquell que es trobara en possessió d'armes o actuara contra les Forces del nou Estat fora somés a un [[consell de guerra]] i condenat a la [[pena capital]]. En represàlia, el comandant en Cap de les Forces de l'IRA, [[Liam Lynch]], va donar orde de disparar contra els principals líders partidaris de l'acort. Els primers assessinats van tindre lloc el [[7 de decembre]], un dia després de la proclamació oficial de l'Estat Lliure d'Irlanda. La resposta del nou govern fon ordenar l'eixecució de quatre oficials de l'Eixèrcit enemic que es trobaven presos des de juny; davant d'esta acció, el sector intransigent va depondre la seua política d'atentats.
+
Arthur Griffith va morir a causa d'una [[hemorràgia]] cerebral el [[12 d'agost]]. Collins, comandant en Cap de les Forces favorables al Tractat Anglo-irlandés, va morir deu dies despuix en una emboscada a l'oest de [[Cork]], quan realisava un recorregut d'inspecció. El conflicte, que es va prolongar fins a [[maig]] de [[1923]], es va convertir en una guerra d'esgotament. Les forces contràries a l'acort van utilisar a partir de [[setembre]] l'estratègia guerrillera, una tàctica que els havia proporcionat bons resultats contra els [[Anglaterra|anglesos]]. Atacaven tant a les tropes enemigues com a la infraestructura del país, bombardejant ponts i carreteres i interrompent les comunicacions. En [[octubre]], el nou govern va presentar una [[llei]] que concedia al [[Eixèrcit]] amplis poders i permetia que tot aquell que es trobara en possessió d'armes o actuara contra les Forces del nou Estat fora somés a un [[consell de guerra]] i condenat a la [[pena capital]]. En represàlia, el comandant en Cap de les Forces de l'IRA, [[Liam Lynch]], va donar orde de disparar contra els principals líders partidaris de l'acort. Els primers assessinats van tindre lloc el [[7 de decembre]], un dia despuix de la proclamació oficial de l'Estat Lliure d'Irlanda. La resposta del nou govern fon ordenar l'eixecució de quatre oficials de l'Eixèrcit enemic que es trobaven presos des de juny; davant d'esta acció, el sector intransigent va depondre la seua política d'atentats.
    
La superioritat numèrica d'hòmens i recursos de la facció governamental i la prosecució de les eixecucions (77 en total) van escomençar a decidir la guerra a favor seu, al començament de 1923. Lynch es va negar rotundament a acceptar la situació desesperada de les forces de l'IRA i va prolongar la lluita fins que fon assessinat en un atentat comes per les tropes enemigues en el mes de [[abril]]. [[Frank Aiken]], que va ocupar el seu lloc com a comandant en Cap, desijava posar fi a l'enfrontament.
 
La superioritat numèrica d'hòmens i recursos de la facció governamental i la prosecució de les eixecucions (77 en total) van escomençar a decidir la guerra a favor seu, al començament de 1923. Lynch es va negar rotundament a acceptar la situació desesperada de les forces de l'IRA i va prolongar la lluita fins que fon assessinat en un atentat comes per les tropes enemigues en el mes de [[abril]]. [[Frank Aiken]], que va ocupar el seu lloc com a comandant en Cap, desijava posar fi a l'enfrontament.

Menú de navegació