Canvis

Els '''tractats entre [[Antiga Roma|Roma]] i [[Cartago]] ''' són de fonamental importància per a la comprensió de les relacions entre sengles metròpolis, les dos ciutats més importants del [[Mediterràneu]] occidental per aquells temps. Estos pactes revelen els canvis en la forma com Roma es percebia a si mateixa i en com Cartago percebia a Roma, i desvelen la diferència entre les apariències i l'estat real de les coses. També representen la diferència entre guerra i pau, victòria i derrota, i la influència que van tindre les dites ciutats en el curs de l'història mediterrànea.

Els '''tractats entre [[Antiga Roma|Roma]] i [[Cartago]] ''' són de fonamental importància per a la comprensió de les relacions entre sengles metròpolis, les dos ciutats més importants del [[Mediterràneu]] occidental per aquells temps. Estos pactes revelen els canvis en la forma com Roma es percebia a si mateixa i en com Cartago percebia a Roma, i desvelen la diferència entre les apariències i l'estat real de les coses. També representen la diferència entre guerra i pau, victòria i derrota, i la influència que van tindre les dites ciutats en el curs de l'història mediterrànea.

Com [[Ciutat-estat|ciutats-estat]] que van passar a ser [[imperi]]s, Roma i Cartago van trobar necessari formalisar els seus interessos recíprocs i zones d'influència. Durant sigles les dos van operar una junt en una atra com a aliades. Els seus interessos i métodos d'expansió eren, en efecte, simètrics entre si: Roma no s'entremetia en el mar, compromesa com estava, primer, a defendre's dels seus enemics veïns com els [[etruscs]], els [[Gal (Gàlia)|gals]] i els [[Antiga Grècia|grecs]], i després a conquistar-los a tots. Cartago, sense eixèrcit nacional i expulsada de [[Sicília]] pels grecs, es va mostrar indecisa respecte a la seua estratègia d'expansió: mentres que la [[aristocràcia]] s'inclinava a expandir el poder de la ciutat en territoris circumdants, els mercaders estaven més interessats en explotar noves rutes comercials. Tot açò no seria suficient per a contindre els seus conflictes, pero per quatre principals tractats estipulats i acceptats, les relacions entre les dos potències van seguir un camí de recíproca tolerància durant diversos sigles.

Com [[Ciutat-estat|ciutats-estat]] que van passar a ser [[imperi]]s, Roma i Cartago van trobar necessari formalisar els seus interessos recíprocs i zones d'influència. Durant sigles les dos van operar una junt en una atra com a aliades. Els seus interessos i métodos d'expansió eren, en efecte, simètrics entre si: Roma no s'entremetia en el mar, compromesa com estava, primer, a defendre's dels seus enemics veïns com els [[etruscs]], els [[Gal (Gàlia)|gals]] i els [[Antiga Grècia|grecs]], i despuix a conquistar-los a tots. Cartago, sense eixèrcit nacional i expulsada de [[Sicília]] pels grecs, es va mostrar indecisa respecte a la seua estratègia d'expansió: mentres que la [[aristocràcia]] s'inclinava a expandir el poder de la ciutat en territoris circumdants, els mercaders estaven més interessats en explotar noves rutes comercials. Tot açò no seria suficient per a contindre els seus conflictes, pero per quatre principals tractats estipulats i acceptats, les relacions entre les dos potències van seguir un camí de recíproca tolerància durant diversos sigles.

== Context ==

== Context ==

=== Control comercial ===

=== Control comercial ===

En el [[sigle II a. C.|sigle II a. C.]] una gran llínea dividia el comerç del Mediterràneu: els mars [[mar Egeu|Egeu]], [[mar Adriàtic|Adriàtic]] i [[mar Jònic|Jònic]] eren controlats principalment per les ciutats marítimes dels grecs (en [[Grècia]], [[Àsia Menor]] i, després de [[Aleixandre el Gran]], [[Egipte]]). El Mediterràneu occidental era la zona comercial dels cartaginesos, en l'excepció del [[mar Tirré]], on Cartago compartia les aigües en els etruscs i en els colònies gregues del sur de [[Itàlia]].

En el [[sigle II a. C.|sigle II a. C.]] una gran llínea dividia el comerç del Mediterràneu: els mars [[mar Egeu|Egeu]], [[mar Adriàtic|Adriàtic]] i [[mar Jònic|Jònic]] eren controlats principalment per les ciutats marítimes dels grecs (en [[Grècia]], [[Àsia Menor]] i, despuix de [[Aleixandre el Gran]], [[Egipte]]). El Mediterràneu occidental era la zona comercial dels cartaginesos, en l'excepció del [[mar Tirré]], on Cartago compartia les aigües en els etruscs i en els colònies gregues del sur de [[Itàlia]].

==Tractats==

==Tractats==

Si Roma havia tingut sempre un complex d'inferioritat respecte a Cartago, ara, en el quart, no certament. En [[Pirros]] derrotat (qui en el seu temps havia derrotat els cartaginesos), Roma només va necessitar allargar un poc més el seu braç per a fer-se en Sicília i totes les seues grans riquees.

Si Roma havia tingut sempre un complex d'inferioritat respecte a Cartago, ara, en el quart, no certament. En [[Pirros]] derrotat (qui en el seu temps havia derrotat els cartaginesos), Roma només va necessitar allargar un poc més el seu braç per a fer-se en Sicília i totes les seues grans riquees.

En 275 a. C., després de la caiguda de Maleventum ([[Benevento|Beneventum]]), Pirros va retornar definitivament a Epiro, deixant a Roma com a ama de tota la península italiana i, al sur, en contacte pròxim en la cultura grega i, per consegüent, en la mestrage naval ; i enterat del creixent poder de les llegions: enterat de la possibilitat d'expansió.

En 275 a. C., despuix de la caiguda de Maleventum ([[Benevento|Beneventum]]), Pirros va retornar definitivament a Epiro, deixant a Roma com a ama de tota la península italiana i, al sur, en contacte pròxim en la cultura grega i, per consegüent, en la mestrage naval ; i enterat del creixent poder de les llegions: enterat de la possibilitat d'expansió.

Quinze anys després, en [[264 a. C.|264 a. C.]], la [[Primera Guerra Púnica]] donava començament.

Quinze anys despuix, en [[264 a. C.|264 a. C.]], la [[Primera Guerra Púnica]] donava començament.