Canvis

| membre_de = [[ONU]], [[OSCE]], [[CEI]], [[OMC]] i [[COE]]

| membre_de = [[ONU]], [[OSCE]], [[CEI]], [[OMC]] i [[COE]]

| nota1 = El [[Idioma rus]] és de facte (sense reconeiximent pel poder central) encara que també es oficial en certes regions.}}

| nota1 = El [[Idioma rus]] és de facte (sense reconeiximent pel poder central) encara que també es oficial en certes regions.}}

'''Ucrània''' (en [[Idioma ucranià|ucranià]] ''Українаung'') és un país d'[[Europa]] Oriental, el segon més gran del [[continent]] per extensió després de [[Rússia]] i per davant de [[França]] i [[Espanya]]. Llimita en Rússia al est, [[Bielorrússia]] al nort, [[Polònia]] al oest, [[Eslovàquia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Moldàvia]] (incloent [[Transnistria]]) al suroest, i el [[mar Negr]]e i el [[mar d'Açov]] al sur.

'''Ucrània''' (en [[Idioma ucranià|ucranià]] ''Українаung'') és un país d'[[Europa]] Oriental, el segon més gran del [[continent]] per extensió despuix de [[Rússia]] i per davant de [[França]] i [[Espanya]]. Llimita en Rússia al est, [[Bielorrússia]] al nort, [[Polònia]] al oest, [[Eslovàquia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Moldàvia]] (incloent [[Transnistria]]) al suroest, i el [[mar Negr]]e i el [[mar d'Açov]] al sur.

El nort és una regió boscosa. El 90% de sa extensió és una àmplia planura, inclinà cara al Mar Negre i el Mar d'Açov. Abarca la major part de les dites terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals.

El nort és una regió boscosa. El 90% de sa extensió és una àmplia planura, inclinà cara al Mar Negre i el Mar d'Açov. Abarca la major part de les dites terres negres de gran fertilitat i aptes per a la producció de cereals.

A mitat del [[sigle XVII]], siervos fugits de la servidumbre als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per la seaua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de la servidumbre, molts oficials (especialment Hetmanes) eren menbres de la aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentre el orient fon asimilat al Imperi Rus.

A mitat del [[sigle XVII]], siervos fugits de la servidumbre als confins de Polònia crearen un estat independent en el centre del país, revelant-se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per la seaua classe més que per la seua pertinença ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de la servidumbre, molts oficials (especialment Hetmanes) eren menbres de la aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentre el orient fon asimilat al Imperi Rus.

L'atra mitat de '''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es va convertir en la província de Galitzia. La aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] de un resurgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys després naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en [[1876]] els zars prohibiren el idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.

L'atra mitat de '''Ucrània''' occidental fon conquistada pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix la seua autoritat casi sense interrupció fins [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es va convertir en la província de Galitzia. La aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] de un resurgiment lliterari en Ucranià. Pocs anys despuix naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en [[1876]] els zars prohibiren el idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.

El seu desenrol fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat del Imperi Austrohúngar.

El seu desenrol fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat del Imperi Austrohúngar.

== Cultura ==

== Cultura ==

[[Image:Exibiciofloclòrica.jpg|thumb|right|200px|<center>Exibició folclòrica.</center>]]

[[Image:Exibiciofloclòrica.jpg|thumb|right|200px|<center>Exibició folclòrica.</center>]]

Ucrània té un legat històric important; Lviv la quarta ciutat més important del Imperi Austrohungar en arquitectura medieval i europea i en una història unida a [[Europa]]. Odesa és la ciutat més occidental del est, puix després de l'ocupació de [[França]] l'arquitectura franco-espanyola que té la ciutat permetix ser una de les ciutats més luxoses de l'est, tenint l'unica plaça de bous de l'est i la 1ª Òpera més important del món. Kiev fon el centre de molts dels acontenyiments que formaren l'orige de les cultures ucraniana, rusa i bielorrusa. Els icons ucranians i l'arquitectura de les iglésies ortodoxes són especialment destacats a pesar de la destrucció d'alguns grans monuments nacionals en el periodo estaliniste com a part de l'atac al esperit nacional ucranià. N'hi ha també una forta cultura popular manifestà, sobre tot, en la música. En el principat de Kiev s'escribiren texts en l'antic eslau eclesiàstic, la més antiga mostra de lliteratura  ucraniana, que va constituir la fundació de la lliteratura rusa; el mateix idioma ucranià es desenrollà de forma independent després del [[sigle XIII]], pero els escritors ucranians preferiren usar el rus com a llengua lliterària des del [[sigle XVIII]] fins passat el [[sigle XIX]], quan tingué lloc un resorgir nacional.

Ucrània té un legat històric important; Lviv la quarta ciutat més important del Imperi Austrohungar en arquitectura medieval i europea i en una història unida a [[Europa]]. Odesa és la ciutat més occidental del est, puix despuix de l'ocupació de [[França]] l'arquitectura franco-espanyola que té la ciutat permetix ser una de les ciutats més luxoses de l'est, tenint l'unica plaça de bous de l'est i la 1ª Òpera més important del món. Kiev fon el centre de molts dels acontenyiments que formaren l'orige de les cultures ucraniana, rusa i bielorrusa. Els icons ucranians i l'arquitectura de les iglésies ortodoxes són especialment destacats a pesar de la destrucció d'alguns grans monuments nacionals en el periodo estaliniste com a part de l'atac al esperit nacional ucranià. N'hi ha també una forta cultura popular manifestà, sobre tot, en la música. En el principat de Kiev s'escribiren texts en l'antic eslau eclesiàstic, la més antiga mostra de lliteratura  ucraniana, que va constituir la fundació de la lliteratura rusa; el mateix idioma ucranià es desenrollà de forma independent despuix del [[sigle XIII]], pero els escritors ucranians preferiren usar el rus com a llengua lliterària des del [[sigle XVIII]] fins passat el [[sigle XIX]], quan tingué lloc un resorgir nacional.

== Les festes d'Ucrània ==

== Les festes d'Ucrània ==