| Llínea 4: |
Llínea 4: |
| | ==Antecedents== | | ==Antecedents== |
| | | | |
| − | L´intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracas, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de [[1526]] sobre l´evangelisació no produiren l´efecte desijat.
| + | L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracas, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren l´efecte desijat. |
| | | | |
| − | Un testimoni de l´any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial d´un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació: | + | Un testimoni de l'any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial d´un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació: |
| | {{cita|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que son més moros que abans”.}} | | {{cita|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que son més moros que abans”.}} |
| | | | |
| − | Tambe es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l´objectiu que es perseguia. | + | Tambe es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l'objectiu que es perseguia. |
| | | | |
| | Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d'expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell d´Estat]] reunit en [[Lisboa]] el [[19 de setembre]] de [[1582]]. '''Tal decret no es va aplicar'''. | | Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d'expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell d´Estat]] reunit en [[Lisboa]] el [[19 de setembre]] de [[1582]]. '''Tal decret no es va aplicar'''. |
| | | | |
| − | Pero l'idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple d´això està representat en les terres valencianes per [[Martín de Salvatierra]], bisbe de [[Sogorp]], una diocesis densament poblada de moriscs, que va propondre en [[1587]] deportar-los a [[Terranova]] i castrar als hòmens. La proposta del prior de l´[[Orde de Calatrava]], doctor Fidalgo va ser més expeditiva, preferia eliminar-los físicament embarcant-los en naus sense aparells. | + | Pero l'idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple d´això està representat en les terres valencianes per [[Martín de Salvatierra]], bisbe de [[Sogorp]], una diocesis densament poblada de moriscs, que va propondre en [[1587]] deportar-los a [[Terranova]] i castrar als hòmens. La proposta del prior de l'[[Orde de Calatrava]], doctor Fidalgo va ser més expeditiva, preferia eliminar-los físicament embarcant-los en naus sense aparells. |
| | | | |
| | ==Decret d'expulsió== | | ==Decret d'expulsió== |