31 910
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Nebot fon el primer que denuncià, des d'estes pàgines de [[Las Províncias]] en [[1887]], l'introducció del catalanisme llingüístic en [[Valéncia]] de mà d'alguns escritors en estes paraules: "''los que llamamos catalanistas propiamente dichos, aunque se les llama escritores valencianos, se rigen por los diccionarios, gramáticas y modelos catalanes, y no cambian papallona, dintre, altre, surtir, aixecar, etc, por paloma, dins, atre, eixir, alçar, aunque los emplumen. Algunos de éstos creen (y lo dicen francamente) que la lliteratura valenciana y la catalana deben ser una sola.''"
Nebot fon el primer que denuncià, des d'estes pàgines de [[Las Províncias]] en [[1887]], l'introducció del catalanisme llingüístic en [[Valéncia]] de mà d'alguns escritors en estes paraules: "''los que llamamos catalanistas propiamente dichos, aunque se les llama escritores valencianos, se rigen por los diccionarios, gramáticas y modelos catalanes, y no cambian papallona, dintre, altre, surtir, aixecar, etc, por paloma, dins, atre, eixir, alçar, aunque los emplumen. Algunos de éstos creen (y lo dicen francamente) que la lliteratura valenciana y la catalana deben ser una sola.''"
Nebot va fer esta mateixa denúncia 20 anys més tart en l'introducció de la seua ortografia de [[1910]] a on diu: "''los valencianos tenemos ya de antiguo nuestra lengua escrita propia y especial, y no se comprende siendo la cosa tan clara, que vayan los escritores valencianos dando tumbos y resbalones; unos echándose francamente en brazos de la Academia Española y aceptando para el valenciano les reglas ortográficas dictadas por ésta para el castellano; y otros haciendo algo mucho peor: adoptando en sus escritos no ya la ortografía, sino hasta la analogía y la sintaxis catalana, jurando, no obstante, y perjurando que escriben en valenciano puro y castizo''".
Nebot va fer esta mateixa denúncia 20 anys més tart en l'introducció de la seua ortografia de [[1910]] a on diu: "''los valencianos tenemos ya de antiguo nuestra lengua escrita propia y especial, y no se comprende siendo la cosa tan clara, que vayan los escritores valencianos dando tumbos y resbalones; unos echándose francamente en brazos de la Academia Española y aceptando para el valenciano les reglas ortográficas dictadas por ésta para el castellano; y otros haciendo algo mucho peor: adoptando en sus escritos no ya la ortografía, sino hasta la analogía y la sintaxis catalana, jurando, no obstante, y perjurando que escriben en valenciano puro y castizo''".
"Ortografia Valenciana Clàssica" foren les primeres normes ortogràfiques del valencià publicades en 1910 per Josep Nebot i Pérez.
Se caracterisen per ser una ortografia valenciana pròpia i diferenciada, que en els seus punts fonamentals son els mateixos que els que el filòlec valencià [[Lluís Fullana]] adoptà per a redactar la "Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana" de 1915, que fon el primer treball que la [[Diputació de Valéncia]] encomanà al Centre de Cultura Valenciana, creat per la Diputació eixe mateix any i que hui és la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. Esta adoptà fonamentalment les normes de Fullana per a elaborar l'[[Ortografia de la Llengua Valenciana]].
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]