Canvis

== Després de la Conquista de Jaume I ==

== Després de la Conquista de Jaume I ==

Després de la reconquista de [[Jaume I]], este va ordenar construir  un nou temple, un hospital i un monasteri. Van passar pel complex  els Benedictins de Sant Victorian de Torren ([[1238]]-[[1255]]); Frares Mercedaris (1255-[[1259]]); i de nou els monges de Torren (1259-[[1287]]/89) fins que els cistercencs van quedar en possessió del conjunt com a priorat dependent de Poblet.

Després de la reconquista de [[Jaume I]], este va ordenar construir  un nou temple, un hospital i un monasteri. Varen passar pel complex  els Benedictins de Sant Victorian de Torren ([[1238]]-[[1255]]); Frares Mercedaris (1255-[[1259]]); i de nou els monges de Torren (1259-[[1287]]/89) fins que els cistercencs varen quedar en possessió del conjunt com a priorat dependent de Poblet.

Durant els segles [[segle XIV|XIV]] i [[segle XV|XV]] es van alçar unes quantes capelles al voltant de l'església major. A mitat del segle XV residien en el monasteri 11 monges, en el monasteri tenien distintes dependències entre elles cuina, dormitoris, sala capitular i sagristia.

Durant els segles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XV|XV]] es van alçar unes quantes capelles al voltant de l'església major. A mitat del sigle XV residien en el monasteri 11 monges, en el monasteri tenien distintes dependències entre elles cuina, dormitoris, sala capitular i sagristia.

    

    

Durant els segles [[segle XVIII|XVIII]] i [[segle XIX|XIX]] el recint va patir distintes i importants reformes arribant durant les guerres carlines a derrocar-se la torre, i atres zones del complex en el convent i l'església.

Durant els segles [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]] el recint va patir distintes i importants reformes arribant durant les guerres carlines a derrocar-se la torre, i atres zones del complex en el convent i l'església.

En [[1701]] es va construir la capella de la Mare de Deu de Belem, hui coneguda com de la Comunió.  

En [[1701]] es va construir la capella de la Mare de Deu de Belem, hui coneguda com de la Comunió.  

Les tropes de [[Napoleó]] ho van utilisar com a quarter, igual que moltes atres iglésies. Després en la desamortisació  i l'exclaustració dels monges en [[1837]] les autoritats municipals van ordenar derrocar una part del monasteri. En això es va perdre  la capçalera del temple i la seua torre.

Les tropes de [[Napoleó]] ho varen utilisar com a quarter, igual que moltes atres iglésies. Després en la desamortisació  i l'exclaustració dels monges en [[1837]] les autoritats municipals varen ordenar derrocar una part del monasteri. En això es va perdre  la capçalera del temple i la seua torre.

Quasi a mitat del [[segle XIX]], en [[1838]],  l'església, el monasteri i els horts van ser adquirits  per a edificar vivendes.  Ya en [[1879]] les mares agustines, del  convent de Sant Josep,  que havia sigut derruït, i Santa Tecla,  van comprar este monasteri en l'ajuda del marqués d'Arborar. I es va iniciar la seua rehabilitació a càrrec de l'arquitecte Antonio Martorell donant-li l'aspecte que actualment es pot observar.

Quasi a mitat del [[sigle XIX]], en [[1838]],  l'iglésia, el monasteri i els horts varen ser adquirits  per a edificar vivendes.  Ya en [[1879]] les mares agustines, del  convent de Sant Josep,  que havia sigut derruït, i Santa Tecla,  varen comprar este monasteri en l'ajuda del marqués d'Arborar. I es va iniciar la seua rehabilitació a càrrec de l'arquitecte Antonio Martorell donant-li l'aspecte que actualment es pot observar.

Va patir les ires dels exaltats durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] de [[1936]] i va ser incendiada. Després de la guerra va passar a les mans dels Agustins que ho varen vendre en l'any [[1973]] per a construir vivendes. La pressió dels valencians i el soport mediàtic d'alguns mijos escrits van conseguir que no es portara a cap el derrocament i actualment l'edifici pertany a l'Arquebisbat.

Va patir les ires dels exaltats durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] de [[1936]] i va ser incendiada. Després de la guerra va passar a les mans dels Agustins que ho varen vendre en l'any [[1973]] per a construir vivendes. La pressió dels valencians i el soport mediàtic d'alguns mijos escrits van conseguir que no es portara a cap el derrocament i actualment l'edifici pertany a l'Arquebisbat.