Canvis

A les Assamblees o Comicis Centuriats va correspondre:

A les Assamblees o Comicis Centuriats va correspondre:

* L'elecció de cònsuls i senadors i despuix també atres magistrats (si bé, algun temps despuix, l'elecció de questors, edils i atres magistrats inferiors pas al comicis per tribus)

* L'elecció de cònsuls i senadors i despuix també atres magistrats (si be, algun temps despuix, l'elecció de questors, edils i atres magistrats inferiors pas al comicis per tribus)

* La declaració de guerra i aprovació d'acorts de pau.

* La declaració de guerra i aprovació d'acorts de pau.

* L'admissió o rebuig de lleis.

* L'admissió o rebuig de lleis.

Les votacions en el Comicis Curials eren igualitàries. Cada pare de família tenia un vot. L'admissió dels plebeus havia donat la majoria a les capes humils. Per això les reformes varen encaminar-se a traure poders a estes Assamblees a favor del Comicis Centuriats, a on no era preponderant la influència de la noblea o patriciat, pero si dels rics, i a on es votava per centúries (cada centúria un vot); al votar primer les sis centúries de cavallers (de famílies distinguides), decidien quasi sempre la votació. Les centúries de cavallers i les de primera classe reunien la majoria. Ademés totes les votacions del Comicis Centuriats havien de ser ratificades per l'Assamblea de Patricis.

Les votacions en el Comicis Curials eren igualitàries. Cada pare de família tenia un vot. L'admissió dels plebeus havia donat la majoria a les capes humils. Per això les reformes varen encaminar-se a traure poders a estes Assamblees a favor del Comicis Centuriats, a on no era preponderant la influència de la noblea o patriciat, pero si dels rics, i a on es votava per centúries (cada centúria un vot); al votar primer les sis centúries de cavallers (de famílies distinguides), decidien quasi sempre la votació. Les centúries de cavallers i les de primera classe reunien la majoria. Ademés totes les votacions del Comicis Centuriats havien de ser ratificades per l'Assamblea de Patricis.

L'entrada dels plebeus (és dir no ciutadans) en les Cúries, els concedia alguns drets de ciutadania, pero no eren elegibles per a funcions civils o sacerdotals, ni tenien dret a les terres comunals de pastures. Es va permetre als plebeus assumir els càrrecs militars, i se'ls varen reservar llocs en el senat, ademés de permetre el seu vot en el Comicis Curials (vot que va perdre la seua importància, tal com hem vist, al perdre atribucions els mencionats comicis). Pero existia fins i tot una gran diferència entre ciutadans patricis i no ciutadans plebeus i la prohibició de matrimonis entre les dos classes es va mantindre.

L'entrada dels plebeus (és dir no ciutadans) en les Cúries, els concedia alguns drets de ciutadania, pero no eren elegibles per a funcions civils o sacerdotals, ni tenien dret a les terres comunals de pastures. Es va permetre als plebeus assumir els càrrecs militars, i se'ls varen reservar llocs en el senat, ademés de permetre el seu vot en el Comicis Curials (vot que va perdre la seua importància, tal com hem vist, al perdre atribucions els mencionats comicis). Pero existia inclús  una gran diferència entre ciutadans patricis i no ciutadans plebeus i la prohibició de matrimonis entre les dos classes es va mantindre.

Des de mijans del [[Segle V aC]] la noblea va començar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triumf d'un patrici en una votació presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia en coaccions o atres mijos, la presentació de candidats plebeus populars que pogueren fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anulaven el comicis pels sacerdots, alegant-se alguna infracció religiosa.

Des de mijans del [[Sigle V a. C.]] la noblea va començar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triumf d'un patrici en una votació presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia en coaccions o atres mijos, la presentació de candidats plebeus populars que pogueren fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anulaven el comicis pels sacerdots, alegant-se alguna infracció religiosa.

Per tant, encara que des del [[445 aC]] els plebeus podien ser elegits Tribuns militars en potestat consular, i des del 421 aC podien ser elegits qüestors militars, cap plebeu va resultar mai elegit fins passats molts anys. El primer qüestor militar plebeu va ser elegit en l'any [[409 aC]] (345 de Roma) i el primer Tribú militar en potestat consular va ser elegit en l'any [[400 aC]] (354 de Roma).

Per tant, encara que des del [[445 a. C.]] els plebeus podien ser elegits Tribuns militars en potestat consular, i des de l'any [[421 a. C.]] podien ser elegits qüestors militars, cap plebeu va resultar mai elegit fins passats molts anys. El primer qüestor militar plebeu va ser elegit en l'any [[409 a. C.]] (345 de Roma) i el primer Tribú militar en potestat consular va ser elegit en l'any [[400 a. C.]] (354 de Roma).

L'extensió de la ciutadania no va supondre l'ampliació de les circumscripcions per tribus, sino que els nous ciutadans varen ser inclosos en les ya existents, en lo que el comicis varen perdre la seua eficàcia al ser impossible reunir a tots els ciutadans en dret a vot, dispersos per tota Itàlia.

L'extensió de la ciutadania no va supondre l'ampliació de les circumscripcions per tribus, sino que els nous ciutadans varen ser inclosos en les ya existents, en lo que el comicis varen perdre la seua eficàcia al ser impossible reunir a tots els ciutadans en dret a vot, dispersos per tota Itàlia.

Les assamblees o comicis estaven ademés dominades pels clients dels Senadors, de la noblea i de l'aristocràcia. Estos clients, formats en la seua majoria per descendents d'antics esclaus o per gent pobra que s'havia posat baix la protecció d'un patró, estaven obligats per les relacions de sumissió existents en qui eixercia el patronage, que ademés els acompanyava a l'assamblea, i que feen el contrapés de les classes miges no subjectes a clientela. Els lliberaments d'esclaus en motiu de la Segona guerra púnica varen fer aumentar notablement el número de clients que acodia al comicis (se'ls nomenava el populacho de Roma).

Les assamblees o comicis estaven ademés dominades pels clients dels Senadors, de la noblea i de l'aristocràcia. Estos clients, formats en la seua majoria per descendents d'antics esclaus o per gent pobra que s'havia posat baix la protecció d'un patró, estaven obligats per les relacions de sumissió existents en qui eixercia el patronage, que ademés els acompanyava a l'assamblea, i que feen el contrapés de les classes miges no subjectes a clientela. Els lliberaments d'esclaus en motiu de la Segona guerra púnica varen fer aumentar notablement el número de clients que acodia al comicis (se'ls nomenava el populacho de Roma).

El comicis centuriats es varen reorganisar l'any [[141 aC]], distribuint-se en les següents classes:

El comicis centuriats es varen reorganisar l'any [[141 a. C.]], distribuint-se en les següents classes:

1) Els cavallers, bàsicament de la noblea patricia o plebea.

1) Els cavallers, bàsicament de la noblea patricia o plebea.

Les votacions de les [[Llei centuriada|lleis centuriades]], eleccions de magistrats, acusacions criminals i atres temes, havien anat passant a estos comicis tribunats i sol s'havien deixat als centuriats l'elecció de censors, cònsuls i pretors. Aixina el comicis tribunats elegien a qüestors, edils curuls, tribuns i edils de la plebe.

Les votacions de les [[Llei centuriada|lleis centuriades]], eleccions de magistrats, acusacions criminals i atres temes, havien anat passant a estos comicis tribunats i sol s'havien deixat als centuriats l'elecció de censors, cònsuls i pretors. Aixina el comicis tribunats elegien a qüestors, edils curuls, tribuns i edils de la plebe.

== Els comicis en l'Imperi ==

== Els comicis en l'Imperi ==

A principis del [[Sigle III]] el Comicis varen deixar de celebrar-se, ni tan sols formalment.

A principis del [[Sigle III]] el Comicis varen deixar de celebrar-se, ni tan sols formalment.

Els Comicis centuriats (que dividien el poble en classes) varen desaparéixer els primers (al decaure la divisió per classes de la població) i posteriorment van desaparéixer el comicis tribunats.

Els Comicis centuriats (que dividien el poble en classes) varen desaparéixer els primers (al decaure la divisió per classes de la població) i posteriorment varen desaparéixer el comicis tribunats.

 

   

   

[[Categoria: Imperi Romà]]

[[Categoria: Imperi Romà]]

[[Categoria:Dret romà]]

[[Categoria:Dret romà]]