Canvis

Quan un retor d'[[Humahuaca]] volia fer cantar les cançons religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer cantar dites cançons en ritmes folclòrics. Li va escriure a un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a [[Ariel Ramírez]].

Quan un retor d'[[Humahuaca]] volia fer cantar les cançons religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer cantar dites cançons en ritmes folclòrics. Li va escriure a un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a [[Ariel Ramírez]].

L'obra fon composta i gravada en [[1964]] i llançada en [[1965]]. La versió de major difusió mundial és la que realisara el tenor [[José Carreras]] en [[1987]], en el [[Santuari de la Bien Aparecida]], de [[Cantabria]], acompanyat d'[[Ariel Ramírez]] com a director de l'orquesta.

L'obra fon composta i gravada en l'any [[1964]] i llançada en [[1965]]. La versió de major difusió mundial és la que realisara el tenor [[José Carreras]] en l'any [[1987]], en el [[Santuari de la Bien Aparecida]], de [[Cantabria]], acompanyat d'[[Ariel Ramírez]] com a director de l'orquesta.

== Estructura ==

== Estructura ==

El text de la '''Missa Criolla''' és una adaptació estricta del text llitúrgic de la [[missa]] catòlica. En la llitúrgia catòlica, la missa solemne o cantada constituïx un gènero musical tradicional, que consistix de tres parts obligatòries, el "[[Kyrie]]" el "[[Sanctus]]" i l'"[[Agnus Dei]]", i inclou ademés el "[[Gloria]]" i el "[[Credo]]". En certs casos poden incorporar-se atres elements.

El text de la '''Missa Criolla''' és una adaptació estricta del text llitúrgic de la [[missa]] catòlica. En la llitúrgia catòlica, la missa solemne o cantada constituïx un gènero musical tradicional, que consistix de tres parts obligatòries, el "[[Kyrie]]" el "[[Sanctus]]" i l'"[[Agnus Dei]]", i inclou ademés el "[[Glòria]]" i el "[[Credo]]". En certs casos poden incorporar-se atres elements.

== Kyrie ==

== Kyrie ==

El [[Kyrie]] està construït sobre dos ritmes andins, la [[baguala]] i la [[vidala]]. De la mateixa forma que en la misa catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala.

El [[Kyrie]] està construït sobre dos ritmes andins, la [[baguala]] i la [[vidala]]. De la mateixa forma que en la missa catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala.

== Gloria ==

== Glòria ==

El [[Gloria]] és un [[carnavalito]], ritme característic del nort de [[Jujuy]], acompanyat per un [[yaraví]] en la menor, en la que s'alaba al [[Deu|Senyor]] i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa ací el [[yaraví]] per a mostrar l'humiltat i el respecte per Deu i el [[carnavalito]] és per a adorar-ho.

El [[Glòria]] és un [[carnavalito]], ritme característic del nort de [[Jujuy]], acompanyat per un [[yaraví]] en la menor, en la que s'alaba al [[Deu|Senyor]] i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa ací el [[yaraví]] per a mostrar l'humiltat i el respecte per Deu i el [[carnavalito]] és per a adorar-ho.

== Credo ==

== Credo ==