154 209
edicions
Canvis
mLlínea 1:
Llínea 1: − L'ORDE DEL TEMPLE EN EL REGNE DE VALENCIA+ − L'ORDE DEL TEMPLE+ − En l’Edat Mija els cristians que anaven en pelegrinage als Llocs Sants trobaven el major perill en l’ultim tram, el cami des del port de Jaffa a Jerusalem, terreny despoblat a on quedaven a merce dels bandolers. En 1118, el cavaller frances Huc de Payens i uns atres huit cavallers, en l’intencio de fundar una orde monastica dedicada a la proteccio dels pelegrins es presentaren davant del rei de Jerusalem, Baldui II, oferint-se per ad esta missio. Baldui II, sempre falt d’efectius, acceptà enc antat l’oferiment i els concedi com a quarters unes mesquites que es suponien construides sobre l’antic Temple de Salomo, rao per la qual l’orde rebria, passant el temps, el nom de Orde del Temple, i els seus membres el de “templaris”.+ − En 1127 Huc de Payens, tornà a Europa per a consolidar l’Orde i en el Concili de Troyens, de 1128, esta fon aprovada i dotada d’uns estatuts, unes regles i la vestimenta oficial: la creu roja sobre la tunica blanca. Ampliant la funcio inicial de proteccio dels pelegrins, a partir d’ara tambe tindrien com a finalitat la lluita contra l’infidel, lo qual determinà la seua decisiva intervencio en les creuades i en la lluita contra els regnes musulmans de la peninsula Iberica.+ − − Pronte començaren a arribar donatius i almoines per part dels mecenes europeus. Encara millorà la seua situacio quan el papa Inocenci II, per mig d’una bula, en 1139 els concedi importants prerrogatives, inclosa l’exencio d’imposts. − − EL TEMPLE EN EL REGNE DE VALENCIA
sense resum d'edició
En l’[[Edat Mija]] els cristians que anaven en pelegrinage als Llocs Sants trobaven el major perill en l’ultim tram, el camí des del port de Jaffa a [[Jerusalem]], terreny despoblat a on quedaven a merce dels bandolers. En [[1118]], el cavaller frances Huc de Payens i uns atres huit cavallers, en l’intencio de fundar una orde monastica dedicada a la protecció dels pelegrins es presentaren davant del rei de Jerusalem, Baldui II, oferint-se per ad esta missió. Baldui II, sempre falt d’efectius, acceptà encantat l’oferiment i els concedí com a quarters unes mesquites que es suponien construides sobre l’antic Temple de Salomó, raó per la qual l’orde rebria, passant el temps, el nom de Orde del Temple, i els seus membres el de “templaris”.
En [[1127]] Huc de Payens, tornà a [[Europa]] per a consolidar l’Orde i en el Concili de Troyens, de [[1128]], esta fon aprovada i dotada d’uns estatuts, unes regles i la vestimenta oficial: la creu roja sobre la tunica blanca. Ampliant la funcio inicial de proteccio dels pelegrins, a partir d’ara tambe tindrien com a finalitat la lluita contra l’infidel, lo qual determinà la seua decisiva intervencio en les creuades i en la lluita contra els regnes musulmans de la [[Peninsula Iberica]].
Pronte començaren a arribar donatius i almoines per part dels mecenes europeus. Encara millorà la seua situació quan el [[Papa]] [[Inocenci II]], per mig d’una bula, en [[1139]] els concedí importants prerrogatives, inclosa l’exenció d’imposts.
El Temple en el Regne de Valéncia
N’hi ha constancia de que molt pronte intervingueren en el Regne d’Arago. Del seu rapit prestigi dona conte que, en 1134, Alfons el Batallador, en el seu testament, donà en herencia a les ordens del Temple, de l’Hospital i del Sant Sepulcre els regnes d’Arago i de Navarra. Aço era un desproposit i mai se va fer efectiu; no obstant els templaris negociaren els seus drets en el nou rei, Ramon Berenguer IV, i obtingueren diverses viles i castells, aixina com uns atres privilegis. L’influencia dels templaris no deixà de creixer i en el moment d’intervidre en el Regne de Valencia ya eren peça clau en les activitats militars. En 1210 ajudaren a Pere II en la conquista de Castielfabit, Ademus i Sertella.
N’hi ha constancia de que molt pronte intervingueren en el Regne d’Arago. Del seu rapit prestigi dona conte que, en 1134, Alfons el Batallador, en el seu testament, donà en herencia a les ordens del Temple, de l’Hospital i del Sant Sepulcre els regnes d’Arago i de Navarra. Aço era un desproposit i mai se va fer efectiu; no obstant els templaris negociaren els seus drets en el nou rei, Ramon Berenguer IV, i obtingueren diverses viles i castells, aixina com uns atres privilegis. L’influencia dels templaris no deixà de creixer i en el moment d’intervidre en el Regne de Valencia ya eren peça clau en les activitats militars. En 1210 ajudaren a Pere II en la conquista de Castielfabit, Ademus i Sertella.