Canvis

Ambrosio Huici Miranda naixque en [[1880]] en Huarte ([[Navarra]]) i faltà el [[9 de novembre]] de [[1973]] en [[Valencia]] ({{edat|20|4|1880|9|11|1973}}).

Ambrosio Huici Miranda naixqué en [[1880]] en Huarte ([[Navarra]]) i faltà el [[9 de novembre]] de [[1973]] en [[Valéncia]] ({{edat|20|4|1880|9|11|1973}}).

== Biografia ==

== Biografia ==

En [[1897]] ingressà en la [[companyia de Jesús]], a on escomençà els seus estudis. Una volta acabats, se trasllada a [[Beirut]], a on estudia llengües orientals i al seu regres a Espanya continua en dits estudis. Acaba llicenciant-se en filosofia i lletres en l'[[Universitat de Granada]] i finalment ix de la companyia de Jesus despuix de perdre la fa.<ref>''Historia politica de l'imperi almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pagines XXVIII-XXIX</ref>

En [[1897]] ingressà en la [[companyia de Jesús]], a on escomençà els seus estudis. Una volta acabats, se trasllada a [[Beirut]], a on estudià llengües orientals i al seu regres a [[Espanya]] continuà en dits estudis. Acabà llicenciant-se en filosofia i lletres en l'[[Universitat de Granada]] i finalment ix de la companyia de Jesus despuix de perdre la fé.<ref>''Historia politica de l'imperi almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pagines XXVIII-XXIX</ref>

Traslladat a [[Madrit]], es doctora en filosofia i lletres, despuix treballa per a varis periodics, va a [[Tánger]] per a seguir la guerra en [[Marroc]] i envia croniques sobre la guerra, escomença a fer traduccions, retornant finalment a la peninsula.

Traslladat a [[Madrit]], es doctorà en filosofia i lletres, despuix treballà per a varis periodics, va a [[Tánger]] per a seguir la guerra en [[Marroc]] i envià croniques sobre la guerra, escomençà a fer traduccions, retornant finalment a la peninsula.

En [[1910]] li concedixen una beca d'estudis en Marroc, per a estudiar aràbic, mentres se prepara les oposicions per a professor de llati. Aprova les oposicions i es nomenat professor en [[Baeza (Espanya)|Baeza]], aprofitant la seua estancia en esta ciutat per a estudiar el lloc de la [[batalla de Las Navas de Tolosa]].  

En [[1910]] li concedixen una beca d'estudis en Marroc, per a estudiar aràbic, mentres se prepara les oposicions per a professor de [[llatí]]. Aprovà les oposicions i és nomenat professor en [[Baeza (Espanya)|Baeza]], aprofitant la seua estancia en esta ciutat per a estudiar el lloc de la [[batalla de Las Navas de Tolosa]].  

En [[1912]] per a recordar l'aniversari de la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla]] es convocà un certamen en [[Pamplona]], pero la seua obra fon desestimada a pesar que se valora el seu nivell cientific, i de que el jurat considerara que se tractava d'una "hermosísima obra" i que “ningun atre dels concursants s'ha aproximat a este al discutir, raonar i justificar les seues afirmacions”, provablement se desestimà perque no valore la figura de [[Sancho VII de Navarra|Sancho VII]] i posà en dubte un símbol navarres com son les cadenes portades de [[batalla de Las Navas de Tolosa|les Navas]], a banda de llevar importancia a l'aportacio navarresa en la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla]]<ref>Iñaki Iriarte López: ''Saltus i Ager Vasconum. Cultura y política en Navarra (1870-1960'') [http://www.unavarra.es/puresoc/es/tiriarte.htm tesis doctoral] en concret capitul 5. ''Relatos de guerra: La fiereza de los antepasados y el sacrificio de Navarra'' l'epigrafe: ''Interludi I. L'impertinencia d'Ambrosio Huici Miranda'' [http://www.unavarra.es/puresoc/pdfs/tesis/iriarte/Iriarte-5.pdf per a descarrega del capitul cinc], vore pagines 49-52 </ref>

En [[1912]] per a recordar l'aniversari de la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla]] es convocà un certamen en [[Pamplona]], pero la seua obra fon desestimada a pesar que se valora el seu nivell cientific, i de que el jurat considerara que se tractava d'una "hermosísima obra" i que “ningun atre dels concursants s'ha aproximat a este al discutir, raonar i justificar les seues afirmacions”, provablement se desestimà perque no valore la figura de [[Sancho VII de Navarra|Sancho VII]] i posà en dubte un símbol navarrés com són les cadenes portades de [[batalla de Las Navas de Tolosa|les Navas]], a banda de llevar importancia a l'aportació navarresa en la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla]]<ref>Iñaki Iriarte López: ''Saltus i Ager Vasconum. Cultura y política en Navarra (1870-1960'') [http://www.unavarra.es/puresoc/es/tiriarte.htm tesis doctoral] en concret capitul 5. ''Relatos de guerra: La fiereza de los antepasados y el sacrificio de Navarra'' l'epigrafe: ''Interludi I. L'impertinencia d'Ambrosio Huici Miranda'' [http://www.unavarra.es/puresoc/pdfs/tesis/iriarte/Iriarte-5.pdf per a descarrega del capitul cinc], vore pagines 49-52 </ref>

Poc despuix aprova unes oposicions per a la catedra de llati de l'Institut General i Tecnic de Valencia (actual Institut Lluís Vives) a on es trasllada a viure. Escomença a traduir i editar texts migevals, i escriu un método per a deprendre llati basat en el llati migeval. Escomença a treballar en la compilacio de documents sobre [[Jaume I d'Arago|Jaume I]] que a editar despuix (vore bibliografia).

Poc despuix aprovà unes oposicions per a la catedra de llatí de l'Institut General i Tecnic de Valéncia (actual Institut Lluís Vives) a on es traslladà a viure. Escomençà a traduir i editar texts migevals, i escriu un método per a deprendre llatí basat en el llatí migeval. Escomença a treballar en la compilacio de documents sobre [[Jaume I d'Arago|Jaume I]] que va editar despuix (vore bibliografia).

En els [[Anys 1920|anys vint]] establix la seua propia imprenta, obri una llibreria (Llibreria Maraguat) ubicada en l'actual Plaça de l'Ajuntament, i seguix donant classes de llati, destacant entre els seus discípuls [[Manuel Sanchís Guarner]].<ref>''Historia politica del imperio almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pagina XL</ref>

En els [[Anys 1920|anys vint]] establix la seua propia imprenta, obri una llibreria (Llibreria Maraguat) ubicada en l'actual Plaça de l'Ajuntament, i seguix donant classes de llatí, destacant entre els seus discípuls [[Manuel Sanchís Guarner]].<ref>''Historia politica del imperio almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pagina XL</ref>

Durant la [[segona república espanyola|segona república]] es simpatisant de [[Izquierda Republicana]], lo que li portarà problemes a l'acabar la [[Guerra Civil Espanyola|guerra]], donat que serà condenat a preso i perdra el seu carrec de catedratic de llati. Eixirà de preso en [[1941]].

Durant la [[segona república espanyola|segona república]] és simpatisant de [[Izquierda Republicana]], lo que li portarà problemes a l'acabar la [[Guerra Civil Espanyola|guerra]], donat que serà condenat a presó i perdra el seu càrrec de catedratic de llatí. Eixirà de presó en [[1941]].

No tornarà a incorporar-se a l'ensenyança i a finals dels [[Anys 1940|quaranta]] comença la seua etapa mes fructifera en l'investigacio, completant, per eixemple, el seu estudi sobre la [[batalla de Zalaca]], inicia la seua amistat en [[Évariste Lévi-Provençal|Lévi-Provençal]]. S'escomença a valorar la seua aportacio de la traduccio de les fonts àraps per als historiadors que fins ad eixe moment no contaven en elles o tenien poc valor.

No tornarà a incorporar-se a l'ensenyança i a finals dels [[Anys 1940|quaranta]] comença la seua etapa més fructifera en l'investigació, completant, per eixemple, el seu estudi sobre la [[batalla de Zalaca]], inicia la seua amistat en [[Évariste Lévi-Provençal|Lévi-Provençal]]. S'escomença a valorar la seua aportació de la traducció de les fonts àraps per als historiadors que fins ad eixe moment no contaven en elles o tenien poc valor.

Sorprenentment se li concedix el premi Francisco Franco en [[1952]]. D'esta epoca i posteriors son la publicacio d'alguns volums de la ''Colección de Cronicas Árabes de la Reconquista'', seguix en el seu estudi sobre la batalla del Salado, que finalment publicarà agrupat en atres estudis sobre batalles en la seua obra ''Las grandes batallas de la Reconquista durante las invasiones africanas'' ([[1956]]) a on inclou els seus estudis sobre les batalles de Zalaca, Batalla d'Uclés (1108), batalla d'Alarcos, [[batalla de Las Navas de Tolosa|Navas de Tolosa]] i el lloc d'Aledo, ademes d'alguns texts inedits seus sobre el tema, com el lloc de [[Tarifa (Cadis)|Tarifa]] i la batalla del Salat. Text alabat per contrastar per primera volta les fonts cristianes en les àraps en relacio a eixes batalles. El mateix any escomença a publicar la seua gran obra ''Historia politica del Imperio Almohade''

Sorprenentment se li concedix el premi Francisco Franco en [[1952]]. D'esta epoca i posteriors són la publicació d'alguns volums de la ''Colección de Cronicas Árabes de la Reconquista'', seguix en el seu estudi sobre la batalla del Salado, que finalment publicarà agrupat en atres estudis sobre batalles en la seua obra ''Las grandes batallas de la Reconquista durante las invasiones africanas'' ([[1956]]) a on inclou els seus estudis sobre les batalles de Zalaca, Batalla d'Uclés (1108), batalla d'Alarcos, [[batalla de Las Navas de Tolosa|Navas de Tolosa]] i el lloc d'Aledo, ademes d'alguns texts inedits seus sobre el tema, com el lloc de [[Tarifa (Cadis)|Tarifa]] i la batalla del Salat. Text alabat per contrastar per primera volta les fonts cristianes en les àraps en relació a eixes batalles. El mateix any escomença a publicar la seua gran obra ''Historia politica del Imperio Almohade''

Colabora en ''La enciclopedia del Islam'' o en ''The Cambridge History of Islam'' i escomença a publicar en el diari valencià [[Las Provincias]], una serie d'articuls sobre Valencia en l'epoca musulmana que sera la llavor del seu llibre ''Historia musulmana de Valencia y su región''. Escomençà la critica a la visio que es tenia sobre el [[Ruiz Díaz de Vivar|Cid]] basat en [[Ramón Menéndez Pidal|Menéndez Pidal]]

Colabora en ''La enciclopedia del Islam'' o en ''The Cambridge History of Islam'' i escomença a publicar en el diari valéncià [[Las Provincias]], una serie d'articuls sobre Valéncia en l'epoca musulmana que sera la llavor del seu llibre ''Historia musulmana de Valencia y su región''. Escomençà la critica a la visió que es tenia sobre el [[Ruiz Díaz de Vivar|Cid]] basat en [[Ramón Menéndez Pidal|Menéndez Pidal]]

Faltà als noranta i tres anys ([[1973]]), els seus archius foren donats al seu colaborador [[Antonio Ubieto Arteta]] i part de la seua biblioteca a l'[[Universitat de Valencia]]. A partir de [[1976]] la professora [[Ampar Cabanes Pecourt]] escomençà a actualisar el seu llibre ''Documentos de Jaime I de Aragón''.

Faltà als noranta i tres anys ([[1973]]), els seus archius foren donats al seu colaborador [[Antonio Ubieto Arteta]] i part de la seua biblioteca a l'[[Universitat de Valéncia]]. A partir de [[1976]] la professora [[Ampar Cabanes Pecourt]] escomençà a actualisar el seu llibre ''Documentos de Jaime I de Aragón''.

== Obra ==

== Obra ==