211
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «La '''Triple Aliança''' (Dreibund, en alemà)(1882) fon el nom que rebé la coalició inicialment integrada per l'Imperi alemà i l'Imperi austro-hon...»
La '''Triple Aliança''' (Dreibund, en alemà)([[1882]]) fon el nom que rebé la coalició inicialment integrada per l'[[Imperi alemà]] i l'[[Imperi austro-hongarés]] per iniciativa d'[[Otto Von Bismarck]], a la que posteriorment s'uniria [[Italia]], també s'invità a l'[[Imperi rus]] a formar part d'ella, pero no acceptá la proposta.
Per un costat, [[Otto Von Bismarck]] considerava el seu principal objectiu diplomàtic mantindre l'aïllament de [[França]]; per atre costat, [[Italia]] pensava que la seua adhesió a l'Aliança i la seua associació a [[Alemanya]] eren el millor camí per a accedir al ranc de gran potencia. [[Italia]] estava despagada per l'actitut francesa (i mes tart alemana) davant les seues aspiracions colonials en [[Tunez]] i el Corn d'[[África]], i posteriorment s'afegiria un problema pels interessos contraposts sobre el domini del territori del [[Trentino]] entre [[Austria]]-[[Hongria]] i [[Italia]].
Els tres països acordaren recolzar-se, en cas de ser atacats per [[França]] o per [[Rússia]]. El tractat fon reafirmat varies voltes fins [[1913]], encara que la posició italiana a l'escomençar la guerra, era cada volta mes incomoda. Finalment, el [[Regne d'Italia]] decidí combatre del costat dels aliats en [[1915]], trencant-se aixina esta coalició i passant a formar part de la [[Triple Entente]].
A [[Italia]] se li prometeren varis territoris a través del [[Tractat de Londres]] que no foren otorgats en la [[Conferencia de Paris]] generant un despagat nacionaliste (raó per la qual [[Benet Mussolini]] ingressà al costat de l'Eix en la [[Segona Guerra Mundial]]), mentres que l'[[Imperi otomà]] es va unir als [[imperis centrals]]. La guerra acabà en la derrota de la Triple Aliança, que es va dissoldre per a sempre.
Després de la [[Primera Guerra Mundial]] les potencies centrals foren someses a sancions abusives mentres que [[Italia]] no fon intervinguda a pesar d'haver tingut una antiga aliança en les atres dos.
Per un costat, [[Otto Von Bismarck]] considerava el seu principal objectiu diplomàtic mantindre l'aïllament de [[França]]; per atre costat, [[Italia]] pensava que la seua adhesió a l'Aliança i la seua associació a [[Alemanya]] eren el millor camí per a accedir al ranc de gran potencia. [[Italia]] estava despagada per l'actitut francesa (i mes tart alemana) davant les seues aspiracions colonials en [[Tunez]] i el Corn d'[[África]], i posteriorment s'afegiria un problema pels interessos contraposts sobre el domini del territori del [[Trentino]] entre [[Austria]]-[[Hongria]] i [[Italia]].
Els tres països acordaren recolzar-se, en cas de ser atacats per [[França]] o per [[Rússia]]. El tractat fon reafirmat varies voltes fins [[1913]], encara que la posició italiana a l'escomençar la guerra, era cada volta mes incomoda. Finalment, el [[Regne d'Italia]] decidí combatre del costat dels aliats en [[1915]], trencant-se aixina esta coalició i passant a formar part de la [[Triple Entente]].
A [[Italia]] se li prometeren varis territoris a través del [[Tractat de Londres]] que no foren otorgats en la [[Conferencia de Paris]] generant un despagat nacionaliste (raó per la qual [[Benet Mussolini]] ingressà al costat de l'Eix en la [[Segona Guerra Mundial]]), mentres que l'[[Imperi otomà]] es va unir als [[imperis centrals]]. La guerra acabà en la derrota de la Triple Aliança, que es va dissoldre per a sempre.
Després de la [[Primera Guerra Mundial]] les potencies centrals foren someses a sancions abusives mentres que [[Italia]] no fon intervinguda a pesar d'haver tingut una antiga aliança en les atres dos.