22 996
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «Francesc Bosch i Morata (Xàtiva, 1901-Mexicali-Mèxic, 1950). Fon mestre, mege i polític. En la política, arribà a ostentar els càrrecs de Conseller de S...»
Francesc Bosch i Morata (Xàtiva, 1901-Mexicali-Mèxic, 1950). Fon mestre, mege i polític.
En la política, arribà a ostentar els càrrecs de Conseller de Sanitat (1936) i posteriorment de Cultura (1937) en el Comité Eixecutiu Popular de Valencia, sent militant del [[Partit Valencianista d'Esquerra]], resultant d'una evolució de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]](fundada entre atres per ell en 1930) que promogué l'unió de l'esquerra baix eixes sigles. AVR inicià una campanya pro-estatut d'autonomia sense èxit. Bosch Morata va ser president també del [[Centre d'Actuacio Valencianista]](fundat en 1931, i en el que també fon president [[Joaquim Reig]],) una entitat cívic-cultural que no tingué l'èxit que esperaven els seus membres degut a l'intent
d'amparar tot el valencianisme i a una excessiva vinculació en el catalanisme de la Lliga Catalana).
Colaborà en el diari [[El Mercantil Valenciano]], les revistes "El Camí" i "La Republica de les Lletres" i fon signatari de les [[Bases d'Ortografia Valenciana de 1932]] per AVR.
Bosch Morata es considerat un admirador de [[Constantí Llombart]] i un dels personages mes destacats del valencianisme d'esquerres de l'època; descolla especialment la seua labor com a Conseller de Cultura (nomenat el 7 de giner de 1937) en el Consell Provincial de Valéncia (organisme que venia a substituir a l'antiga [[Diputació]]). Durant el govern republicà eixa ampla tasca cultural es manifestà en la promoció, des del seu càrrec, de la [[llengua valenciana]] per mig de cursos, i per a la que solicità la cooficialitat, en la creacio de premis lliteraris i musicals i sobre tot per ser el responsable directe de la creació de l'[[Institut d'Estudis Valencians]], institució fundada el 9 de febrer de 1937 "per a facilitar i orientar la nostra clara renaixença". Dins del IEV s'integraven la Biblioteca del PV i del Museu de Prehistòria.
El fet de que fora cessat i el procés de la guerra faràn que el proyecte del IEV no quallara i que l'aparell de l'Estat, traslladat a Valéncia, fora tot un impediment per al desenroll del valencianisme en general.
Alvançada la guerra, en [[1938]], Bosch Morata es movilisat com a mege i arriba a participar en la Batalla de l’Ebre, en la
qual fon ferit greument, havent de ser hospitalisat en Barcelona. Ya recuperat, i des d'esta ciutat fugiria cap a França a on va estar en diferents camps de refugiats (Argelers i Aude) separant-se de la seua família. Mes tart, ocupada França pels alemans, ixqué via Orà cap a l'exili a Mèxic, establint-se en l'estat de Mexicali (la California mexicana), a on eixerciria la medicina i mes tart moriria a conseqüencia de les seqüeles de les ferides de la guerra. Les seues despulles reposen actualment en el [[cementeri general de Valencia]] ciutat.
Font: http://www.rogleconstantillombart.com/TOTS%20ELS%20DIES%209/Tots%20els%20dies%209%20-%208.%20Francesc%20Bosch%20i%20Morata.pdf
En la política, arribà a ostentar els càrrecs de Conseller de Sanitat (1936) i posteriorment de Cultura (1937) en el Comité Eixecutiu Popular de Valencia, sent militant del [[Partit Valencianista d'Esquerra]], resultant d'una evolució de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]](fundada entre atres per ell en 1930) que promogué l'unió de l'esquerra baix eixes sigles. AVR inicià una campanya pro-estatut d'autonomia sense èxit. Bosch Morata va ser president també del [[Centre d'Actuacio Valencianista]](fundat en 1931, i en el que també fon president [[Joaquim Reig]],) una entitat cívic-cultural que no tingué l'èxit que esperaven els seus membres degut a l'intent
d'amparar tot el valencianisme i a una excessiva vinculació en el catalanisme de la Lliga Catalana).
Colaborà en el diari [[El Mercantil Valenciano]], les revistes "El Camí" i "La Republica de les Lletres" i fon signatari de les [[Bases d'Ortografia Valenciana de 1932]] per AVR.
Bosch Morata es considerat un admirador de [[Constantí Llombart]] i un dels personages mes destacats del valencianisme d'esquerres de l'època; descolla especialment la seua labor com a Conseller de Cultura (nomenat el 7 de giner de 1937) en el Consell Provincial de Valéncia (organisme que venia a substituir a l'antiga [[Diputació]]). Durant el govern republicà eixa ampla tasca cultural es manifestà en la promoció, des del seu càrrec, de la [[llengua valenciana]] per mig de cursos, i per a la que solicità la cooficialitat, en la creacio de premis lliteraris i musicals i sobre tot per ser el responsable directe de la creació de l'[[Institut d'Estudis Valencians]], institució fundada el 9 de febrer de 1937 "per a facilitar i orientar la nostra clara renaixença". Dins del IEV s'integraven la Biblioteca del PV i del Museu de Prehistòria.
El fet de que fora cessat i el procés de la guerra faràn que el proyecte del IEV no quallara i que l'aparell de l'Estat, traslladat a Valéncia, fora tot un impediment per al desenroll del valencianisme en general.
Alvançada la guerra, en [[1938]], Bosch Morata es movilisat com a mege i arriba a participar en la Batalla de l’Ebre, en la
qual fon ferit greument, havent de ser hospitalisat en Barcelona. Ya recuperat, i des d'esta ciutat fugiria cap a França a on va estar en diferents camps de refugiats (Argelers i Aude) separant-se de la seua família. Mes tart, ocupada França pels alemans, ixqué via Orà cap a l'exili a Mèxic, establint-se en l'estat de Mexicali (la California mexicana), a on eixerciria la medicina i mes tart moriria a conseqüencia de les seqüeles de les ferides de la guerra. Les seues despulles reposen actualment en el [[cementeri general de Valencia]] ciutat.
Font: http://www.rogleconstantillombart.com/TOTS%20ELS%20DIES%209/Tots%20els%20dies%209%20-%208.%20Francesc%20Bosch%20i%20Morata.pdf