Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
28 bytes afegits ,  09:13 1 dec 2015
m
sense resum d'edició
Llínea 5: Llínea 5:  
Sent jove, va participar en la guerra de les [[Germanies]] pel bando imperial, fent de correu entre el seu tio, el governador de la Plana Rampston de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. En [[1522]]] presenciarà la mort de son pare a mans dels agermanatats.
 
Sent jove, va participar en la guerra de les [[Germanies]] pel bando imperial, fent de correu entre el seu tio, el governador de la Plana Rampston de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. En [[1522]]] presenciarà la mort de son pare a mans dels agermanatats.
   −
Una volta finalisada la guerra, començarà a eixercir de notari, sent ademés escrivà de l'administrador de Burriana, on s'establirà definitivament.
+
Una volta finalisada la guerra, començarà a eixercir de notari, sent ademés escrivà de l'administrador de Burriana, a on s'establirà definitivament.
   −
Entre [[1542]] i [[1547]], serà membre de les Corts del regne, on participarà activament: ''Va participar en les Corts de Monsó de [[1542]] com a [[Síndic]] de Burriana, [[Vilarreal]] i [[Ademús]], sent elegit "tachador" pel braç real i "rebedor degá lo riu de [[Xúquer]] compresa la vila de Algezira" en orden al pago del servicio ofrecido.''
+
Entre [[1542]] i [[1547]], serà membre de les Corts del regne, a on participarà activament: ''Va participar en les Corts de Monsó de [[1542]] com a [[Síndic]] de Burriana, [[Vilarreal]] i [[Ademús]], sent elegit "tachador" pel braç real i "rebedor degá lo riu de [[Xúquer]] compresa la vila de Algezira" en orden al pago del servicio ofrecido.''
    
El [[13 de maig]] de [[1559]] consta en el [[Llibre d'Avehinaments]] de la ciutat de [[Valéncia]] la seua acta d'avehinament.
 
El [[13 de maig]] de [[1559]] consta en el [[Llibre d'Avehinaments]] de la ciutat de [[Valéncia]] la seua acta d'avehinament.
Llínea 25: Llínea 25:  
==Curiositats==
 
==Curiositats==
   −
La seua figura apareix en els billets d'1 pesseta, 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió 1 de decembre de [[1937]] que només varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.
+
La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que només varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.
    
==Obres==
 
==Obres==
   −
* ''Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia y de su Reyno''([[1566]]). Publicat en el sigle XVI. Impres l´any [[1574]] per Joan Navarro i reeditat en [[1765]] per Salvador Faulí i en [[1877]] per Francisco Aguilar.
+
* ''Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia y de su Reyno''([[1566]]). Publicat en el [[sigle XVI]]. Impres l´any [[1574]] per Joan Navarro i reeditat en [[1765]] per Salvador Faulí i en [[1877]] per Francisco Aguilar.
    
Fon la seua obra principal, en la que invertí quarantahuit anys de la seua vida en una història general de la [[Ciutat i el Regne de Valéncia]], dividida en quatre llibres:
 
Fon la seua obra principal, en la que invertí quarantahuit anys de la seua vida en una història general de la [[Ciutat i el Regne de Valéncia]], dividida en quatre llibres:
Llínea 41: Llínea 41:  
* ''Libro quarto de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno'', a on descriu la Guerra de les germanies.
 
* ''Libro quarto de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno'', a on descriu la Guerra de les germanies.
   −
Tota l'obra fon primerament escrita en [[llengua valenciana]], pero en el context de castellanisació de les classes dirigents del Regne de Valéncia del sigle XVI, va decidir publicar-la finalment en castellà, seguint l'eixemple d'atres cronistes valencians coetàneus, com [[Beuter]], que també canviaren el valencià pel castellà.   
+
Tota l'obra fon primerament escrita en [[llengua valenciana]], pero en el context de castellanisació de les classes dirigents del [[Regne de Valéncia]] del sigle XVI, va decidir publicar-la finalment en castellà, seguint l'eixemple d'atres cronistes valencians coetàneus, com [[Beuter]], que també canviaren el [[valencià]] pel [[castellà]].   
    
* ''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]]).
 
* ''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]]).
154 882

edicions

Menú de navegació