Canvis

La paraula ''Informàtica'' prové del de ''informatique'', paraula [[Francés|francesa]], creada per l'ingenier [[Philippe Dreyfus]] en els anys cinquanta, i que deriva de la fusió de ''information'' i ''automatique''.

La paraula ''Informàtica'' prové del de ''informatique'', paraula [[Francés|francesa]], creada per l'ingenier [[Philippe Dreyfus]] en els anys cinquanta, i que deriva de la fusió de ''information'' i ''automatique''.

'''L'informatica''', tambe cridada computacio en America, es una ciencia que estudia metodos, tecniques, processos, en el fi d'almagasenar, processar i transmetre informacio i senyes en format digital. L'informatica s'ha desenrollat rapidament a partir de la segona mitat del segle XX, en l'aparicio de tecnologies tals com el circuit integrat, l'Internet, i el telefon movil. Se definix com la branca de la tecnologia que estudia el tractament automatic de l'informacio.

'''L'informatica''', tambe nomenada computacio en America, es una ciencia que estudia metodos, tecniques, processos, en el fi d'almagasenar, processar i transmetre informacio i senyes en format digital. L'informatica s'ha desenrollat rapidament a partir de la segona mitat del segle XX, en l'aparicio de tecnologies tals com el circuit integrat, l'Internet, i el telefon movil. Se definix com la branca de la tecnologia que estudia el tractament automatic de l'informacio.

En 1957 KARL STEINBUCH afegi la paraula alemana "INFORMATIK" en la publicacio d'un document denominat informatik: AUTOMATISCHE informationsverarbeitung (Informatica: processament automatic d'informacio). El rus ALEXANDER IVANOVICH MIKHAILOV fon el primer en utilisar INFORMATIK en el significat de «estudi, organisacio, i la disseminacio de l'informacio cientifica», que seguix sent el seu significat en dita llengua. En angles, la paraula INFORMATICS fon acunyada independent i casi simultaneament per WALTER F. BAUER, en 1962, quan BAUER cofundá l'empresa denominada informatics General, INC. Actualment els angloparlants utilisen el terme COMPUTER SCIENCE, traduit com «Ciencies de la computacio», per a designar tant l'estudi cientific com l'aplicat.

En [[1957]] [[Karl Steinbuch]] afegi la paraula alemana ''Informatik'' en la publicacio d'un document nomenat informatik: Automatische informationsverarbeitung (Informatica: procesament automatic d'informacio). El rus Alexander Ivanovich Mikhailov fon el primer en utilisar ''Informatik'' en el significat d'«estudi, organisacio, i la diseminacio de l'informacio cientifica», que seguix sent el seu significat en dita llengua. En angles, la paraula ''Informatics'' fon acunyada independent i casi simultaneament per Walter F. Bauer, en [[1962]], quan Bauer cofundá l'empresa denominada informatics General, INC. Actualment els angloparlants utilisen el terme ''Computer Sciencie'', traduit com «Ciencies de la computacio», per a designar tant l'estudi cientific com l'aplicat.

En els inicis del proces d'informacio, en l'informatica soles se facilitaven els treballs repetitivos i monotons de l'area administrativa. L'automatización d'eixos processos portà com conseqüencia directa una disminucio dels costs i un increment en la productivitat. En l'informatica convergixen els fonaments de les ciencies de la computacio, la programacio i metodologies per al desenroll de software, l'arquitectura de computadors, les xarcies de computadors, l'inteligencia artificial i certes qüestions relacionades en l'electronica. Se pot entendre per informatica a l'unio sinergida de tot este conjunt de disciplines. Esta disciplina s'aplica a numeroses i variades arees del coneiximent o l'activitat humana, com per eixemple: gestio de negocis, almagasenament i consulta d'informacio, monitorización i control de processos, industria, robótica, comunicacions, control de transports, investigacio, desenroll de jocs, disseny computarizado, aplicacions / ferramentes multimedia, medicina, biologia, fisica, quimica, meteorologia, ingenieria, art, etc. Pot tant facilitar la presa de decisions a nivell gerencial (en una empresa) com permetre el control de processos critics. Actualment es dificil concebir una area que no use, d'alguna forma, el soport de l'informatica. Esta pot cobrir un enorme ventall de funcions, que van des de les mes simples qüestions domestiques fins els calculs cientifics mes complexos. Entre les funcions principals de l'informatica se cuentan les següents:

En els inicis del proces d'informacio, en l'informatica a soles se facilitaven els treballs repetitius i monotons de l'area administrativa. L'automatisacio d'eixos processos portà com a conseqüencia directa una disminucio dels costs i un increment en la productivitat. En l'informatica convergixen els fonaments de les ciencies de la computacio, la programacio i metodologies per al desenroll de [[software]], l'arquitectura de computadors, les xarcies de computadors, l'inteligencia artificial i certes qüestions relacionades en l'electronica.  

    Creacio de noves especificacions de treball

Se pot entendre per informatica a l'unio sinergida de tot este conjunt de disciplines. Esta disciplina s'aplica a numeroses i variades arees del coneiximent o l'activitat humana, com per eixemple: gestio de negocis, almagasenament i consulta d'informacio, monitorisacio i control de processos, industria, robótica, comunicacions, control de transports, investigacio, desenroll de jocs, disseny computerisat, aplicacions i ferramentes multimedia, medicina, biologia, fisica, quimica, meteorologia, ingenieria, art, etc. L'informatica pot tant facilitar la presa de decisions a nivell gerencial (en una empresa) com permetre el control de processos critics. Actualment es dificil concebir una area que no use, d'alguna forma, el soport de l'informatica. Esta pot cobrir un enorme ventall de funcions, que van des de les mes simples qüestions domestiques fins els calculs cientifics mes complexos.

    Desenroll i implementación de sistemes informatics

    Sistematisacio de processos

    Optimización dels metodos i sistemes informatics existents

    Facilitar l'automatización de senyes

'''

Sistemes de tractament de l'informacio'''

Els sistemes computacionales, generalment implementados com dispositius electronics, permeten el processament automatic de l'informacio. Conforme a aixo, els sistemes informatics deuen realisar les següents tres tasques basiques:

Entre les funcions principals de l'informatica es conten les següents:

    Entrada: captacio de l'informacio. Normalment son senyes i órdenes ingressats pels usuaris a través de qualsevol dispositiu d'entrada conectat a la computadora.

== Sistemes de tractament de l'informacio ==

    Proces: tractament de l'informacio. Se realisa a través de programes i aplicacions dissenyades per programadors que indiquen de forma secuencial com resolver un requeriment.

Els sistemes computacionals, generalment implementats com a dispositius electronics, permeten el processament automatic de l'informacio. Conforme a aixo, els sistemes informatics deuen realisar les següents tres tasques basiques:

    Eixida: transmissio de resultats. A través dels dispositius d'eixida els usuaris poden visualisar els resultats que sorgixen del processament de les senyes.

    Sistema operatiu es un conjunt de programes que permet interactuar a l'usuari en la computadora.

*Entrada: captacio de l'informacio. Normalment son senyes i órdens ingressades pels usuaris a través de qualsevol dispositiu d'entrada conectat a la computadora.

    Sistemes d'envie i control, son sistemes basats en la mecanica i motricidad de dispositius que permeten a l'usuari localisar, dins de la llogistica, els elements que se demanden. Estan basats en l'electricitat, o siga, no en el control del decorriment de l'electro, sino en la continuïtat o discontinuïtat d'un corrent electrica, si es alterna o continua o si es induida, contrainducida, en fase o desfase (vore periferic d'entrada).

*Proces: tractament de l'informacio. Se realisa a través de programes i aplicacions dissenyades per programadors que indiquen de forma secuencial com resoldre un requeriment.

*Eixida: transmissio de resultats. A través dels dispositius d'eixida els usuaris poden visualisar els resultats que sorgixen del processament de les senyes.

    Sistemes d'archiu, son sistemes que permeten l'almagasenament a llarc determini d'informacio que no se demandarà per un llarc periodo de temps. Estos sistemes usen els conceptes de biblioteca per a localisar l'informacio demandada.

Sistemes d'enviament i control, son sistemes basats en la mecanica i motricitat de dispositius que permeten a l'usuari localisar, dins de la llogistica, els elements que se demanden. Estan basats en l'electricitat, o siga, no en el control del decorriment de l'electro, sino en la continuïtat o discontinuïtat d'una corrent electrica, si es alterna o continua o si es induida, contrainducida, en fase o desfase (vore periferic d'entrada).

    Codic ASCII, Es un metodo per a la correspondencia de cadenes de bits permetent d'esta forma la comunicacio entre dispositius digitals aixina com el seu proces i almagasenament, en l'actualitat tots els sistemes informatics utilisen el codic ASCII per a representar texts, grafics, audio i infinitat d'informacio per al control i manipulacio de dispositius digitals.

Sistemes d'archiu, son sistemes que permeten l'almagasenament a llarc terme d'informacio que no se demandarà per un llarc periodo de temps. Estos sistemes usen els conceptes de biblioteca per a localisar l'informacio demanada.

En un editor de text pressionant les tecles ALT+ el numere del codic ASCII apareixera el caracter corespondiente, solament funciona en teclat que tinga les tecles numeriques.

Els virus informatics son programes que s'introduixen en una computadora, sense coneiximent de l'usuari, per a eixecutar en ell acciones no desijades. Estes accions son:

Codic ASCII, Es un metodo per a la correspondencia de cadenes de bits permetent d'esta forma la comunicacio entre dispositius digitals aixina com el seu proces i almagasenament, en l'actualitat tots els sistemes informatics utilisen el codic ASCII per a representar texts, grafics, audio i infinitat d'informacio per al control i manipulacio de dispositius digitals.

    Unirse a un programa.

En un editor de text pressionant les tecles ALT+ el numero del codic ASCII apareixera el caracter corresponent, unicament funciona en teclat que tinga les tecles numeriques.

    Mostrar mensages o imagens, generalment incomodes.

    Reduir l'espai en el disc.

 

 

    Troyans: fa que les computadores vagen mes llents.

 

 

    Us d'antivirus.

[[Categoria:Informàtica| ]]

[[Categoria:Informàtica| ]]