Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
20 bytes afegits ,  11:14 26 gin 2016
m
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
Sa finalitat era, d’acort a son text, dispensar a sos habitants dels "''mals furs''", confirmant els "''bons furs''" que s'havien solicitat en anterioritat, en el context d'una política d’atracció de població [[franca]], que aplegava a través del [[Camí de Santiago]] (via [[Somport]]-Jaca-[[Sangüesa (Navarra)|Sangüesa]]-[[Estella]]).  
 
Sa finalitat era, d’acort a son text, dispensar a sos habitants dels "''mals furs''", confirmant els "''bons furs''" que s'havien solicitat en anterioritat, en el context d'una política d’atracció de població [[franca]], que aplegava a través del [[Camí de Santiago]] (via [[Somport]]-Jaca-[[Sangüesa (Navarra)|Sangüesa]]-[[Estella]]).  
   −
Poc a poc s'estengué fora d'[[Aragó]], ampliat per juristes locals, i fon confirmat per diversos reixos en diverses ocasions, generant-se una escola en torn ad ell (fur extens), que resultà en l'elaboració de diverses compilacions en aragonés, occità i en romanç navarrés principalment. A mida que s'estengué el seu us, fon perdent el seu caràcter localiste, sent adaptat a les particularitats de les noves zones a on era aplicat.
+
Poc a poc s'estengué fora d'[[Aragó]], ampliat per juristes locals, i fon confirmat per diversos reixos en diverses ocasions, generant-se una escola en torn ad ell (fur extens), que resultà en l'elaboració de diverses compilacions en [[aragonés]], [[occità]] i en [[romanç]] navarrés principalment. A mida que s'estengué el seu us, fon perdent el seu caràcter localiste, sent adaptat a les particularitats de les noves zones a on era aplicat.
    
Serví de base per als [[Furs d’Aragó]] de [[1247]].  
 
Serví de base per als [[Furs d’Aragó]] de [[1247]].  
    
== Estructura ==
 
== Estructura ==
El document original està redactat en llatí i és molt breu (en principi contenia uns 24 preceptes).  
+
El document original està redactat en [[llatí]] i és molt breu (en principi contenia uns 24 preceptes).  
    
== Idiomes del Fur de Jaca ==
 
== Idiomes del Fur de Jaca ==
Llínea 15: Llínea 15:  
Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set còdex de les versions en romanç del '''Fur de Jaca'''. Independentment del seu orige, els còdex estan redactats en occità (Provençal, segons M. Molho), i en [[aragonés]] (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció es feu en [[Navarra]]). Els afegits més moderns, es caracterisen per usar molts térmens castellans.  
 
Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set còdex de les versions en romanç del '''Fur de Jaca'''. Independentment del seu orige, els còdex estan redactats en occità (Provençal, segons M. Molho), i en [[aragonés]] (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció es feu en [[Navarra]]). Els afegits més moderns, es caracterisen per usar molts térmens castellans.  
   −
L'importància llingüística per als valencians d'estos documents, radica en que el romanç aragonés en que estan escrits molts d'ells podria passar perfectament per [[català]] o per [[occità]] antic (inclús per [[valencià]] antic), pero no és ni u ni atre. Aixina que la pregunta és evident: ''¿En quin idioma parlaven els aragonesos si els testimonis més antics del [[català]] es remonten a finals del [[segle XI]]?''. La conclusió més evident és que, com a mínim, al mateix temps (o inclús ans) de que en [[Lleida]] s'escrigueren les ''Homilíes d'Organyà'' o el ''Forum Iudicum'' (supost orige oficial del català segons les fonts catalanes), els aragonesos, parlaven ya un idioma romanç molt paregut al [[valencià]] (i fortament influenciat per l'[[occità]], com el propi [[català]]) que no fon producte de cap conquista o colonisació d'[[Aragó]] per catalans, ya que estos mai conquistaren ni repoblaren [[Aragó]]. En atres paraules, estos documents son una bona mostra de que, durant els sigles [[sigle XI|XI]]-[[sigle XII|XII]]-[[sigle XIII|XIII]], ans de la castellanisació actual d'[[Aragó]], era perfectament factible l'existència paralela d'un romanç (o romanços) paregut al [[català]], pero sense cap filiació catalana, fora de [[Catalunya]].  
+
L'importància llingüística per als valencians d'estos documents, radica en que el romanç aragonés en que estan escrits molts d'ells podria passar perfectament per [[català]] o per [[occità]] antic (inclús per [[valencià]] antic), pero no és ni u ni atre. Aixina que la pregunta és evident: ''¿En quin idioma parlaven els aragonesos si els testimonis més antics del [[català]] es remonten a finals del [[sigle XI]]?''. La conclusió més evident és que, com a mínim, al mateix temps (o inclús ans) de que en [[Lleida]] s'escrigueren les ''Homilíes d'Organyà'' o el ''Forum Iudicum'' (supost orige oficial del català segons les fonts catalanes), els aragonesos, parlaven ya un idioma romanç molt paregut al [[valencià]] (i fortament influenciat per l'[[occità]], com el propi [[català]]) que no fon producte de cap conquista o colonisació d'[[Aragó]] per catalans, ya que estos mai conquistaren ni repoblaren [[Aragó]]. En atres paraules, estos documents son una bona mostra de que, durant els sigles [[sigle XI|XI]]-[[sigle XII|XII]]-[[sigle XIII|XIII]], ans de la castellanisació actual d'[[Aragó]], era perfectament factible l'existència paralela d'un romanç (o romanços) paregut al [[català]], pero sense cap filiació catalana, fora de [[Catalunya]].  
    
== Datació ==
 
== Datació ==
Llínea 32: Llínea 32:  
El '''Fur de Jaca''' s'estengué per tots els territoris aragonesos dels [[Pirineus]], i acabà sent "transplantat" inclús fora d'[[Aragó]], i el propi [[Sancho Ramírez]] l'usà en la creació d'[[Estella]] en l'any [[1090]], concedint-lo [[Alfons I d'Aragó|Alfons I]] a [[Sangüesa]] en [[1122]] i al barri de San Cernín, de [[Pamplona]] en [[1129]], a on en el mateix sigle s'estengué a la Navarrería i a San Nicolás, restants barris de la ciutat, en tant a través del Fur d'Estella s'estengué a [[Sant Sebastià]] i gran part de la costa guipuscoana. Pareix inspirar el Fur d'Olorón, en [[França]].
 
El '''Fur de Jaca''' s'estengué per tots els territoris aragonesos dels [[Pirineus]], i acabà sent "transplantat" inclús fora d'[[Aragó]], i el propi [[Sancho Ramírez]] l'usà en la creació d'[[Estella]] en l'any [[1090]], concedint-lo [[Alfons I d'Aragó|Alfons I]] a [[Sangüesa]] en [[1122]] i al barri de San Cernín, de [[Pamplona]] en [[1129]], a on en el mateix sigle s'estengué a la Navarrería i a San Nicolás, restants barris de la ciutat, en tant a través del Fur d'Estella s'estengué a [[Sant Sebastià]] i gran part de la costa guipuscoana. Pareix inspirar el Fur d'Olorón, en [[França]].
   −
El Fur evolucionà, i en [[1134]] [[Ramiro “el Monge”]] concedí a [[Jaca]] les franquícies que fruïen els burguesos de [[Montpellier]], en tant que a lo llarc del [[sigle XII]] diversos pràctics procediren a completar-lo en gran encert i prestigi, puix [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] en [[1187]] declarà saber que de [[Castella]], [[Navarra]] i atres terres solien acodir a Jaca en tal de conéixer les bones costums i els seus furs, i encara en agost de [[1342]], els jurats i hòmens bons de la ciutat respongueren ad una consulta realisada pels vint jurats i hòmens bons de la ciutat de [[Pamplona]], donada la confusió que experimentaven al tindre diversos eixemplars (o versions) del Fur de Jaca, no concordants entre sí.  
+
El Fur evolucionà, i en [[1134]] [[Ramiro “el Monge”]] concedí a [[Jaca]] les franquícies que fruïen els burguesos de [[Montpellier]], en tant que a lo llarc del [[sigle XII]] diversos pràctics procediren a completar-lo en gran encert i prestigi, puix [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] en [[1187]] declarà saber que de [[Castella]], [[Navarra]] i atres terres solien acodir a Jaca en tal de conéixer les bones costums i els seus furs, i encara en [[agost]] de [[1342]], els jurats i hòmens bons de la ciutat respongueren ad una consulta realisada pels vint jurats i hòmens bons de la ciutat de [[Pamplona]], donada la confusió que experimentaven al tindre diversos eixemplars (o versions) del Fur de Jaca, no concordants entre sí.  
   −
A finals del [[segle XII]], el '''Fur de Jaca''' està pràcticament vigent en la «Montanya», i encara en la «Terra nova» situada al sur, a on es desenrolla la vida ganadera i mercantil, que te son foc de contractació en la fira anual de [[Jaca]], contrastant en la tradició visigoda del [[Liber Iudiciorum]].
+
A finals del [[sigle XII]], el '''Fur de Jaca''' està pràcticament vigent en la «Montanya», i encara en la «Terra nova» situada al sur, a on es desenrolla la vida ganadera i mercantil, que te son foc de contractació en la fira anual de [[Jaca]], contrastant en la tradició visigoda del [[Liber Iudiciorum]].
    
Al desenrollar-se l'ordenació nacional aragonesa, en base a la foralitat militar o d'infançons i en la tradició visigoda, els juristes seguiren elaborant redaccions del Fur, cada volta més extenses i adaptades a la nova situació, i que no es llimitaven a l'àmbit local de [[Jaca]] i [[Osca]].  
 
Al desenrollar-se l'ordenació nacional aragonesa, en base a la foralitat militar o d'infançons i en la tradició visigoda, els juristes seguiren elaborant redaccions del Fur, cada volta més extenses i adaptades a la nova situació, i que no es llimitaven a l'àmbit local de [[Jaca]] i [[Osca]].  
106 840

edicions

Menú de navegació