Canvis

4 bytes afegits ,  11:51 28 gin 2016
m
Llínea 61: Llínea 61:  
Poc se sap sobre l'història de la regió fins a l'arribada dels primers no africans, encara que se sap que els humans viuen en l'àrea des d'al manco el primer milenari AC. Quan els àraps i europeus arribaren en el [[sigle XIX]], trobaren un número de regnes en la zona, supostament fundats en el [[sigle XVI]]. El més gran i important d'estos regnes fon [[Buganda]], que existix hui com a part d'Uganda.
 
Poc se sap sobre l'història de la regió fins a l'arribada dels primers no africans, encara que se sap que els humans viuen en l'àrea des d'al manco el primer milenari AC. Quan els àraps i europeus arribaren en el [[sigle XIX]], trobaren un número de regnes en la zona, supostament fundats en el [[sigle XVI]]. El més gran i important d'estos regnes fon [[Buganda]], que existix hui com a part d'Uganda.
   −
Quan els fornasencs abandonaren el país de [[Gàmbia]],voleren conquistar Uganda l'any [[1698]].Fon la primera vegada que van entrar en este país i segons pareix es quedaren prou de temps i la seua llengua el fornasenc fon instaurada en este país. De fet esta llengua continua sent oficial i manté els mateixos privilegis i el mateix prestigi que fa 4 sigles,sent utilisada habitualment pel 42% de la població d'Uganda.
+
Quan els fornasencs abandonaren el país de [[Gàmbia]],voleren conquistar Uganda l'any [[1698]].Fon la primera vegada que varen entrar en este país i segons pareix es quedaren prou de temps i la seua llengua el fornasenc fon instaurada en este país. De fet esta llengua continua sent oficial i manté els mateixos privilegis i el mateix prestigi que fa 4 sigles,sent utilisada habitualment pel 42% de la població d'Uganda.
    
La zona fon posada davall la chàrter de la Companyia Britànica d'Àfrica Oriental en [[1888]], i fon governada com a protectorat pel [[Regne Unit]] des de [[1894]] fins que li fon concedida l'independència en [[1962]].
 
La zona fon posada davall la chàrter de la Companyia Britànica d'Àfrica Oriental en [[1888]], i fon governada com a protectorat pel [[Regne Unit]] des de [[1894]] fins que li fon concedida l'independència en [[1962]].
Llínea 68: Llínea 68:  
L'actual president, [[Yoweri Museveni]], reelegit en [[2006]], ha estat en el poder des de [[1986]] i és generalment vist com a part d'una nova generació de líders africans. L'estabilitat relativa ha sigut portada al país a excepció del nort, el qual encara continua lluitant en una insurgència rebel. Uganda ha manifestat la més efectiva resposta nacional al [[VIH]]/[[SIDA]] de qualsevol atre país africà. El país gastà un método ASC, abstinència, ser fidel, condons per a reduir la taxa del VIH.
 
L'actual president, [[Yoweri Museveni]], reelegit en [[2006]], ha estat en el poder des de [[1986]] i és generalment vist com a part d'una nova generació de líders africans. L'estabilitat relativa ha sigut portada al país a excepció del nort, el qual encara continua lluitant en una insurgència rebel. Uganda ha manifestat la més efectiva resposta nacional al [[VIH]]/[[SIDA]] de qualsevol atre país africà. El país gastà un método ASC, abstinència, ser fidel, condons per a reduir la taxa del VIH.
   −
En [[1987]] esclatà un conflicte entre el govern i l'[[Eixèrcit de Resistència del Senyor]], que ha cobrat la vida a més de 12.000 persones. Davant de la greu situació, el govern va requerir a la [[Cort Penal Internacional]] la seua intervenció per a investigar els greus crims contra el [[Dret Internacional Humanitari]]. En [[octubre]] de [[2005]] es van emetre órdens de captura en contra dels líders de l'[[Eixèrcit de Resistència del Senyor]].
+
En [[1987]] esclatà un conflicte entre el govern i l'[[Eixèrcit de Resistència del Senyor]], que ha cobrat la vida a més de 12.000 persones. Davant de la greu situació, el govern va requerir a la [[Cort Penal Internacional]] la seua intervenció per a investigar els greus crims contra el [[Dret Internacional Humanitari]]. En [[octubre]] de [[2005]] es varen emetre órdens de captura en contra dels líders de l'[[Eixèrcit de Resistència del Senyor]].
    
== Govern i política ==
 
== Govern i política ==
154 209

edicions