110 425
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 22:
Llínea 22: − + Llínea 28:
Llínea 28: − + Llínea 34:
Llínea 34: − +
→Orige de la decoració de l'ou de Pasqua
== Orige de la decoració de l'ou de Pasqua ==
== Orige de la decoració de l'ou de Pasqua ==
Apareix en la pichera de vi etrusca de [[Tragliatella]] (aprox. 700 a. C.) en el que apareixen el rei sagrat i el seu successor fugint d'un llaberint. L'atre costat d'esta pichera ilustra un passacarrer a peu en la direcció del sol, encapçalada pel rei sagrat desarmat. Set hòmens li escolten i cada u d'ells porta tres javalines i un gran escut en el dibuix d'un javalí, i el successor armat en una llança va a la retaguàrdia. El javalí seria l'insígnia familiar del rei successor, i els set hòmens representarien els set mesos governats pel successor, que cauen entre la collita de pomes i les festes de la fertilitat.
Apareix en la pichera de vi etrusca de [[Tragliatella]] (aprox. 700 a. C.) en el que apareixen el rei sagrat i el seu successor fugint d'un llaberint. L'atre costat d'esta pichera ilustra un passacarrer a peu en la direcció del sol, encapçalada pel rei sagrat desarmat. Set hòmens li escolten i cada u d'ells porta tres javalines i un gran escut en el dibuix d'un [[javalí]], i el successor armat en una llança va a la retaguàrdia. El javalí seria l'insígnia familiar del rei successor, i els set hòmens representarien els set mesos governats pel successor, que cauen entre la collita de pomes i les festes de la fertilitat.
L'escena té lloc el dia de la mort ritual del rei, i la deesa Lluna (en este cas [[Pasífae]]) ha eixit al seu encontre (una terrible figura en túnica i en un amenaçant braç en jarres, mentres que en l'atre braç estés li oferix una poma, que és el seu passaport per al Paraís); les tres jabalines que porta cada home signifiquen la mort.
L'escena té lloc el dia de la mort ritual del rei, i la deesa Lluna (en este cas [[Pasífae]]) ha eixit al seu encontre (una terrible figura en túnica i en un amenaçant braç en jarres, mentres que en l'atre braç estés li oferix una poma, que és el seu passaport per al Paraís); les tres jabalines que porta cada home signifiquen la mort.
En tot i això al rei li acompanya una chicoteta figura femenina en túnica com l'atra; potser siga la princesa Ariadna (que ajudà al héroe Teseu a eixir del llaberint mortal en Cnosos). El rei mostra audaçment, com un contrahenchisament de la poma, un ou de pasqua, l'ou de la resurrecció. La pasqua era l'estació en que se realisaven les dances "Ciutat de Troyal" en els llaberints fets sobre el prat (potser com una coreografia) en [[Gran Bretanya]] prehistòrica i també en [[Etrúria]].
En tot i això al rei li acompanya una chicoteta figura femenina en túnica com l'atra; potser siga la princesa Ariadna (que ajudà al héroe Teseu a eixir del llaberint mortal en Cnosos). El rei mostra audaçment, com un contrahenchisament de la poma, un ou de pasqua, l'ou de la resurrecció. La pasqua era l'estació en que se realisaven les dances "Ciutat de Troyal" en els llaberints fets sobre el prat (potser com una coreografia) en [[Gran Bretanya]] prehistòrica i també en [[Etrúria]].
En el front de la pichera n'hi ha un dibuix llaberíntic que es troba no soles en certes monedes de Cnosos, sino també en els intrincats dibuixos fets en el prat i que fins el segle XIX chafaven els escolars britànics en la Pasqua de Resurrecció.
En el front de la pichera n'hi ha un dibuix llaberíntic que es troba no soles en certes monedes de Cnosos, sino també en els intrincats dibuixos fets en el prat i que fins el [[sigle XIX]] chafaven els escolars britànics en la Pasqua de Resurrecció.
Un ou sagrat etrusc de traquita negra polimentada, trobat en Perusa (Itàlia), en una flecha en relleu al seu voltant, és este mateix ou sagrat.
Un ou sagrat etrusc de traquita negra polimentada, trobat en Perusa (Itàlia), en una flecha en relleu al seu voltant, és este mateix ou sagrat.
Entre els sigles IX al XVIII, l'iglésia va prohibir el consum d'ous durant la quaresma, per considerar-ho equivalent a la carn, per lo que la gent els coïa i els pintava per a diferenciar-los dels frescs i poder-los consumir el dia de Pasqua de Resurrecció. En el temps estes tradicions anaren incorporades a la festivitat de Pasqua de Resurrecció i hui en dia l'ou de pasqua és un símbol universal. Per a molts, l'ou se sembla a la resurrecció com un símbol de vida nova.
Entre els sigles IX al XVIII, l'iglésia va prohibir el consum d'ous durant la quaresma, per considerar-ho equivalent a la carn, per lo que la gent els coïa i els pintava per a diferenciar-los dels frescs i poder-los consumir el dia de Pasqua de Resurrecció. En el temps estes tradicions anaren incorporades a la festivitat de Pasqua de Resurrecció i hui en dia l'ou de pasqua és un símbol universal. Per a molts, l'ou se sembla a la resurrecció com un símbol de vida nova.
En l'actualitat, la tradició continua en algunes variacions. En [[Europa]] se manté la costum que data des de l'Edat Mija d'adornar ous en tenyits i pintats. Encara que pareix que la pràctica d'ous ornamentals era principalment elaborada per classes altes o de recursos, se va difondre a decoracions més senzilles, com un us de fulles d'arbre per a crear patrons sobre la corfa. El comerç i la modernitat per la seua part s'ha encarregat d'incorporar els ous de chocolate, i els ous de plàstic per a ser farcits de dolços, i que segons la llegenda són amagats pel conill de Pasqua per a que els chiquets els busquen, i per consegüent, els troben i se'ls mengen. En [[Argentina]] i [[Uruguai]], se conserva la tradició de regalar ous de Pasqua decorats de forma artesana en glasé multicolor o be en chocolate.
En l'actualitat, la tradició continua en algunes variacions. En [[Europa]] se manté la costum que data des de l'[[Edat Mija]] d'adornar ous en tenyits i pintats. Encara que pareix que la pràctica d'ous ornamentals era principalment elaborada per classes altes o de recursos, se va difondre a decoracions més senzilles, com un us de fulles d'arbre per a crear patrons sobre la corfa. El comerç i la modernitat per la seua part s'ha encarregat d'incorporar els ous de chocolate, i els ous de plàstic per a ser farcits de dolços, i que segons la llegenda són amagats pel [[conill]] de Pasqua per a que els chiquets els busquen, i per consegüent, els troben i se'ls mengen. En [[Argentina]] i [[Uruguai]], se conserva la tradició de regalar ous de Pasqua decorats de forma artesana en glasé multicolor o be en chocolate.
== Vore també ==
== Vore també ==