Canvis

En [[1971]] Borges publicà en [[Buenos Aires]] el conte llarc titulat ''El congreso''. En l'any següent va viajar als [[Estats Units]], on va rebre numeroses distincions i pronuncià conferencies en diverses universitats. A la seua tornada a [[Buenos Aires]] publicà el llibre de poemes ''El oro de los tigres'' i el [[24 d'agost]], dia del seu natalici, va rebre un homenage singular: la publicacio en forma privada del seu conte ''"El otro".'' En [[1973]] fon declarat ''Ciudadano Ilustre de la Ciudad de Buenos Aires'' i, paralelament, solicità el seu retir com director de la biblioteca nacional. En [[1973]] va reunir per primera vegada en un volum les seues ''Obras Completas'', editades per Emecé.

En [[1971]] Borges publicà en [[Buenos Aires]] el conte llarc titulat ''El congreso''. En l'any següent va viajar als [[Estats Units]], on va rebre numeroses distincions i pronuncià conferencies en diverses universitats. A la seua tornada a [[Buenos Aires]] publicà el llibre de poemes ''El oro de los tigres'' i el [[24 d'agost]], dia del seu natalici, va rebre un homenage singular: la publicacio en forma privada del seu conte ''"El otro".'' En [[1973]] fon declarat ''Ciudadano Ilustre de la Ciudad de Buenos Aires'' i, paralelament, solicità el seu retir com director de la biblioteca nacional. En [[1973]] va reunir per primera vegada en un volum les seues ''Obras Completas'', editades per Emecé.

En [[1980]] firmà una Solicitut pels desapareguts en el diari Clarín. Borges diu al respecte: "una vesprada vingueren a casa les Yayes i Mares de "Plaza de Mayo" a contar-me lo que passava. Algunes serien histrioniques, pero yo sentí que moltes ploraven sincerament perque u sent la veracitat. Pobres dones, tan desolades. Aço no vol dir que els seus fills foren invariablement inocents pero no importa. Tot acusat te dret, almenys, a un fiscal per no parlar d'un advocat defensor. Tot acusat te dret a ser jujat. Quan em vaig enterar de tot est assunt dels desapareguts em sentí terriblement mal. Em van dir que un general havia comentat que si entre cent persones seqüestrades, cinc eren culpables, estava justificada la matança de les noranta-cinc restants. Hauria hagut d'oferir-se ell per a ser seqüestrat, torturat i mort per a provar esta teoria, per a donar validea al seu argument!"

En [[1980]] firmà una Solicitut pels desapareguts en el diari Clarín. Borges diu al respecte: "una vesprada vingueren a casa les Yayes i Mares de "Plaza de Mayo" a contar-me lo que passava. Algunes serien histrioniques, pero yo sentí que moltes ploraven sincerament perque u sent la veracitat. Pobres dones, tan desolades. Açò no vol dir que els seus fills foren invariablement inocents pero no importa. Tot acusat te dret, almenys, a un fiscal per no parlar d'un advocat defensor. Tot acusat te dret a ser jujat. Quan em vaig enterar de tot est assunt dels desapareguts em sentí terriblement mal. Em van dir que un general havia comentat que si entre cent persones seqüestrades, cinc eren culpables, estava justificada la matança de les noranta-cinc restants. Hauria hagut d'oferir-se ell per a ser seqüestrat, torturat i mort per a provar esta teoria, per a donar validea al seu argument!"

En l'any [[1982]] va condenar l'invasio argentina de les [[Illes Malvines]], i valorà positivament les conseqüencies de la derrota: "...si s'hagueren reconquistat les Malvines, possiblement els militars s'hagueren perpetuat en el poder i tindríem un regim d'aniversaris, d'estatues eqüestres, de falta de llibertat total. Ademes, yo crec que la guerra es fiu per ad aixo, no?".

En l'any [[1982]] va condenar l'invasio argentina de les [[Illes Malvines]], i valorà positivament les conseqüencies de la derrota: "...si s'hagueren reconquistat les Malvines, possiblement els militars s'hagueren perpetuat en el poder i tindríem un regim d'aniversaris, d'estatues eqüestres, de falta de llibertat total. Ademes, yo crec que la guerra es fiu per ad aixo, no?".