Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  20:26 24 feb 2016
m
Text reemplaça - 'historia' a 'història'
Llínea 49: Llínea 49:  
===De l'antiga Arse a Saguntum===
 
===De l'antiga Arse a Saguntum===
   −
Ya es parla de la ciutat de Sagunt en alguns texts de la lliteraturaclàssica, relacionant-la en acontenyiments succeïts en la [[Segona Guerra Púnica]]. Esta ciutat ibera-edetana era coneguda com '''Arse''', pero en el temps donaria lloc a la ciutat hispanoromana '''Saguntum'''. L'historia de Sagunt com ciutat portuaria es molt extensa. Ya en el sigle III a. C., Sagunt (ciutat d'orige grec i aliada de Roma) constituïa un punt estratègic en el comerç pel [[mar Mediterràneu]]. En aquella época, comerciants de Sagunt vivien instalats en les proximitats del port (fora de la ciutat amurallada) en el fi de fer pròspers als comerços a costa dels mariners que aplegaven a Sagunt. Este port antic es el barri conegut com "Grau Vell".
+
Ya es parla de la ciutat de Sagunt en alguns texts de la lliteraturaclàssica, relacionant-la en acontenyiments succeïts en la [[Segona Guerra Púnica]]. Esta ciutat ibera-edetana era coneguda com '''Arse''', pero en el temps donaria lloc a la ciutat hispanoromana '''Saguntum'''. L'història de Sagunt com ciutat portuaria es molt extensa. Ya en el sigle III a. C., Sagunt (ciutat d'orige grec i aliada de Roma) constituïa un punt estratègic en el comerç pel [[mar Mediterràneu]]. En aquella época, comerciants de Sagunt vivien instalats en les proximitats del port (fora de la ciutat amurallada) en el fi de fer pròspers als comerços a costa dels mariners que aplegaven a Sagunt. Este port antic es el barri conegut com "Grau Vell".
    
La ciutat ibera-edetana fon sitiada pel general [[Aníbal]] en l'any 219 a. C. degut a la seua situació estratègica. El sege durà huit mesos, i els habitants de Saguntum basaren la seua estratègia en que [[Aníbal]] no podria travessar les enormes muralles que cercaven la ciutat en poc temps. Pese a la negativa d'ajuda de les comarques d'el voltant, que veïen en temor el creixent poder de Saguntum sobre els pobles de la regió, pogueren resistir els embats de l'eixercit cartaginés per a prendre la ciutat. La situació se feu insostenible despuix de la negligència i demora de la [[República romana]] d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmo ralisada pogué resistir uns mesos mes davant un eixercit major en número i en recursos; hi ha que tindre en conte que l'eixercit que sitià la ciutat s'havia format en l'objectiu final de derrotar a Roma, ademés d'estar comandat per un dels grans caudills de l'antigor. El sege s'efectuà frontalment i despuix de varies semanes, [[Aníbal]] derrotà Sagunt. Per ad ell era molt important fer-se de la plaça tan incòlume com se poguera. Havia tres raons. Arrasar en les riquees que prendria de la ciutat vençuda, per a poder finançar la seua invasió a [[Roma]] ([[Segona Guerra Púnica]]); segon, incorporar a les seues fileres la majoria d'hòmens aptes per a la seua incursió, i, tercer, deixar a [[Hasdrúbal]], el seu germà, i comandant d'[[Hispania]] (de l'[[Ebro]] cap al sur), una plaça forta, mes propenca a Nova [[Cartago]], la ciutat mare, (la [[Cartagena]] actual) (vore [[Polibio]]). I aixina succeí. A continuació es narra és una versió de la presa de Saguntum, pero no es veraç. Després de el sege, [[Aníbal]] es trobà en una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò enfurí al cartaginés que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquista de la ciutat. Conte la llegenda que els ciutadans de Sagunt, al no rebre l'ajuda dels romans, i en la negativa de rendir-se, decidiren encendre una gran foguera i es llançaren tots a ella. Aixina s'inicià la [[Segona Guerra Púnica]] entre [[Cartago]] i la [[república de Roma]].
 
La ciutat ibera-edetana fon sitiada pel general [[Aníbal]] en l'any 219 a. C. degut a la seua situació estratègica. El sege durà huit mesos, i els habitants de Saguntum basaren la seua estratègia en que [[Aníbal]] no podria travessar les enormes muralles que cercaven la ciutat en poc temps. Pese a la negativa d'ajuda de les comarques d'el voltant, que veïen en temor el creixent poder de Saguntum sobre els pobles de la regió, pogueren resistir els embats de l'eixercit cartaginés per a prendre la ciutat. La situació se feu insostenible despuix de la negligència i demora de la [[República romana]] d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmo ralisada pogué resistir uns mesos mes davant un eixercit major en número i en recursos; hi ha que tindre en conte que l'eixercit que sitià la ciutat s'havia format en l'objectiu final de derrotar a Roma, ademés d'estar comandat per un dels grans caudills de l'antigor. El sege s'efectuà frontalment i despuix de varies semanes, [[Aníbal]] derrotà Sagunt. Per ad ell era molt important fer-se de la plaça tan incòlume com se poguera. Havia tres raons. Arrasar en les riquees que prendria de la ciutat vençuda, per a poder finançar la seua invasió a [[Roma]] ([[Segona Guerra Púnica]]); segon, incorporar a les seues fileres la majoria d'hòmens aptes per a la seua incursió, i, tercer, deixar a [[Hasdrúbal]], el seu germà, i comandant d'[[Hispania]] (de l'[[Ebro]] cap al sur), una plaça forta, mes propenca a Nova [[Cartago]], la ciutat mare, (la [[Cartagena]] actual) (vore [[Polibio]]). I aixina succeí. A continuació es narra és una versió de la presa de Saguntum, pero no es veraç. Després de el sege, [[Aníbal]] es trobà en una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò enfurí al cartaginés que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquista de la ciutat. Conte la llegenda que els ciutadans de Sagunt, al no rebre l'ajuda dels romans, i en la negativa de rendir-se, decidiren encendre una gran foguera i es llançaren tots a ella. Aixina s'inicià la [[Segona Guerra Púnica]] entre [[Cartago]] i la [[república de Roma]].
Llínea 73: Llínea 73:     
Fon en Sagunt a on, en decembre de 1874, es produí el pronunciament militar encapçalat pel general [[Martinez Campos]], que posà fi a la [[I República]] i originà el periodo de l'Historia d'Espanya coneguda com [[Restauració borbònica]].
 
Fon en Sagunt a on, en decembre de 1874, es produí el pronunciament militar encapçalat pel general [[Martinez Campos]], que posà fi a la [[I República]] i originà el periodo de l'Historia d'Espanya coneguda com [[Restauració borbònica]].
A principis del sigle XX es desenrollà una potent industria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota historia relacionada en el [[Port de Sagunt]] forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi.
+
A principis del sigle XX es desenrollà una potent industria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota història relacionada en el [[Port de Sagunt]] forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi.
 
La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.
 
La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.
  
109 448

edicions

Menú de navegació