Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
26 bytes afegits ,  11:29 3 abr 2016
m
Llínea 21: Llínea 21:     
===La gran obra religiosa===
 
===La gran obra religiosa===
Finalisada la guerra, Remigio Soler, troba en la vertent religiosa, el terreny abonat per a mostrar les seues obres pictòriques que plasmarà en "la seua gran obra religiosa", a la que es dedicarà intensament. Per a poder realisar eixa ingent obra, Remigio, persona de profundes convenciments religioses adquirides en la seua infància, s'inspira en la llectura dels texts sagrats o fins i tot en les regles de les órdens religioses o les vides dels sants, segons les seues pròpies declaracions "hi ha que amerar-se primer dels continguts simbòlics i teològics per a poder elevar-los a la major dignitat dels pinzells”, i acodint als grans mestres com Rafael, Miguel Ángel, Tiépolo, [[Sorolla]], [[Benlliure]], etc.  
+
Finalisada la guerra, Remigio Soler, troba en la vertent religiosa, el terreny abonat per a mostrar les seues obres pictòriques que plasmarà en "la seua gran obra religiosa", a la que es dedicarà intensament. Per a poder realisar eixa ingent obra, Remigio, persona de profundes convenciments religioses adquirides en la seua infància, s'inspira en la llectura dels texts sagrats o fins i tot en les regles de les órdens religioses o les vides dels sants, segons les seues pròpies declaracions "hi ha que amerar-se primer dels continguts simbòlics i teològics per a poder elevar-los a la major dignitat dels pinzells”, i acodint als grans mestres com [[Rafael]], [[Miguel Angel|Miguel Ángel]], [[Tiépolo]], [[Sorolla]], [[Benlliure]], etc.  
   −
Una part destacada d'estos treballs li foren encarregats gràcies a la seua gran amistat i excelent relació en el pare Elías, de l'abandonat convent de Franciscans d'[[Agres]]. Esta conexió permet a Remigio obrir-se camí entre Franciscans, Capuchins i Carmelites. En [[1940]] coneix a Mossén Josep Alba (Valéncia [[1911]]-[[1998]]), llavors retor d'[[Agullent]] i gran amant de l'art, qui li encomana la restauració i decoració del temple d'[[Agullent]] que junt al convent de Capuchins de [[l'Olleria]] son les seues obres de major magnitut. Esta magna obra li val a Remigio Soler la consideració de pintor "insigne i ilustre". La mort repentina d'Amalia en [[1954]], de qui estava profundament enamorat, no soles va a supondre un dur colp afectiu per a Remigio sino que li va a dur una llimitació en la seua carrera artística, ya que ademés de dedicar-se a la seua professió ha de portar avant a les quatre filles.
+
Una part destacada d'estos treballs li foren encarregats gràcies a la seua gran amistat i excelent relació en el pare Elías, de l'abandonat convent de Franciscans d'[[Agres]]. Esta conexió permet a Remigio obrir-se camí entre Franciscans, Capuchins i Carmelites. En [[1940]] coneix a Mossén Josep Alba (Valéncia [[1911]]-[[1998]]), llavors retor d'[[Agullent]] i gran amant de l'art, qui li encomana la restauració i decoració del temple d'[[Agullent]] que junt al convent de Capuchins de [[l'Olleria]] són les seues obres de major magnitut. Esta magna obra li val a Remigio Soler la consideració de pintor "insigne i ilustre". La mort repentina d'Amalia en [[1954]], de qui estava profundament enamorat, no soles va a supondre un dur colp afectiu per a Remigio sino que li va a dur una llimitació en la seua carrera artística, ya que ademés de dedicar-se a la seua professió ha de portar avant a les quatre filles.
    
En l'àmbit geogràfic comunitari valencià, l'abundant obra artística religiosa de Remigio Soler s'estén per una llarga llista de poblacions com [[Agres]] i [[Agullent]] (en obres en dos iglésies), [[Alberic]], [[Albuixech]], [[Alfara]], [[Alginet]](en obres en dos iglésies), [[Almássera]], [[Almoines]], [[Almussafes]], [[L'Alqueria de la Comtesa]], [[Alzira]], [[Bétera]], [[Beniarjó]], [[Benidorm]], [[Biar]], [[Bocairent]] [[Burjassot]], [[Canals]](en dos iglesies), [[Castalla]], [[Cocentaina]], [[Énova]], [[La Font D'En Carrós]],  [[Gandia]], [[Genovés]], [[Estivella]], [[Gilet]], [[Ibi]], [[Jérica]], [[Massamagrell]], [[Massanassa]], [[Moncada]], [[Montesa]] (en dos iglésies), [[Museros]], [[Nàquera]], [[Navarrés]], [[Oliva]], [[L'Olleria]] (en dos iglesies), [[Onil]], [[Ondara]], [[Pego]], [[Picassent]], [[Quart dels Valls]], [[Quartell]], [[Serra]], [[Rafelcofer]], [[Serra D’Engarcerán]] (en dos iglésies), [[Sueca]], [[Torrela]], [[La Vila Joyosa]], [[Vilallonga]], en prop de vint iglésies de [[Valencia]] capital i en les províncies d'[[Albacete]], [[Segòvia]], [[Toledo]] i [[Saragossa]]. Ademés de l'obra ya desapareguda de l'Asil de [[Cocentaina]], de l'altar major de [[Moncada]], de la capella de sant Antoni d'[[Ondara]], de l'iglésia de carmelites del carrer Ayala de [[Madrit]], i de la capella de l'antic Hospital General de Valéncia en el carrer Guillén de Castro.  
 
En l'àmbit geogràfic comunitari valencià, l'abundant obra artística religiosa de Remigio Soler s'estén per una llarga llista de poblacions com [[Agres]] i [[Agullent]] (en obres en dos iglésies), [[Alberic]], [[Albuixech]], [[Alfara]], [[Alginet]](en obres en dos iglésies), [[Almássera]], [[Almoines]], [[Almussafes]], [[L'Alqueria de la Comtesa]], [[Alzira]], [[Bétera]], [[Beniarjó]], [[Benidorm]], [[Biar]], [[Bocairent]] [[Burjassot]], [[Canals]](en dos iglesies), [[Castalla]], [[Cocentaina]], [[Énova]], [[La Font D'En Carrós]],  [[Gandia]], [[Genovés]], [[Estivella]], [[Gilet]], [[Ibi]], [[Jérica]], [[Massamagrell]], [[Massanassa]], [[Moncada]], [[Montesa]] (en dos iglésies), [[Museros]], [[Nàquera]], [[Navarrés]], [[Oliva]], [[L'Olleria]] (en dos iglesies), [[Onil]], [[Ondara]], [[Pego]], [[Picassent]], [[Quart dels Valls]], [[Quartell]], [[Serra]], [[Rafelcofer]], [[Serra D’Engarcerán]] (en dos iglésies), [[Sueca]], [[Torrela]], [[La Vila Joyosa]], [[Vilallonga]], en prop de vint iglésies de [[Valencia]] capital i en les províncies d'[[Albacete]], [[Segòvia]], [[Toledo]] i [[Saragossa]]. Ademés de l'obra ya desapareguda de l'Asil de [[Cocentaina]], de l'altar major de [[Moncada]], de la capella de sant Antoni d'[[Ondara]], de l'iglésia de carmelites del carrer Ayala de [[Madrit]], i de la capella de l'antic Hospital General de Valéncia en el carrer Guillén de Castro.  
111 296

edicions

Menú de navegació