Des dels primers moments ''La Coordinadora'' demostrà la seua utilitat convocant les principals movilisacions de la [[Batalla de Valéncia]]. Des de l'acte d'afirmació valencianista de la plaça de bous ([[1978]]), fins a la més gran manifestació de l'història del Regne de Valéncia que tragué als carrers del [[Cap i Casal]] a 500.000 persones en defensa de la [[Llengua Valenciana]] ([[1997]]), passant per les històriques i multitudinaries manifestacions de [[1979]] reclamant l'autonomia valenciana sense ingerències del nort i de [[1982]] en defensa dels nostres símbols (En abdós va ser el plorat [[Pepe Ahuir]], pare de l'actual acadèmic de la [[AVL]], el traïdor Artur Ahuir, qui obria la marcha portant la senyera facsimil de la que se conserva en l'Ajuntament, propietat del GAV). En mig un sense fi d'actes que l'han concedit el prestigi i el reconeiximent que te actualment. | Des dels primers moments ''La Coordinadora'' demostrà la seua utilitat convocant les principals movilisacions de la [[Batalla de Valéncia]]. Des de l'acte d'afirmació valencianista de la plaça de bous ([[1978]]), fins a la més gran manifestació de l'història del Regne de Valéncia que tragué als carrers del [[Cap i Casal]] a 500.000 persones en defensa de la [[Llengua Valenciana]] ([[1997]]), passant per les històriques i multitudinaries manifestacions de [[1979]] reclamant l'autonomia valenciana sense ingerències del nort i de [[1982]] en defensa dels nostres símbols (En abdós va ser el plorat [[Pepe Ahuir]], pare de l'actual acadèmic de la [[AVL]], el traïdor Artur Ahuir, qui obria la marcha portant la senyera facsimil de la que se conserva en l'Ajuntament, propietat del GAV). En mig un sense fi d'actes que l'han concedit el prestigi i el reconeiximent que te actualment. |