Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
m
Text reemplaça - 'lliteraria' a 'lliterària'
Llínea 456: Llínea 456:  
[1985] Torcuato Luca De Tena, miembro de la Real Academia Española de la Lengua, declaró : ‘La noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán’.  
 
[1985] Torcuato Luca De Tena, miembro de la Real Academia Española de la Lengua, declaró : ‘La noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán’.  
   −
[1987] Lleopolt Peñarroja, Catedrático Universidad de Compostela y considero uno de los mejores mozarabistas del mundo, en “Orige i formacio de la Llengua Valenciana- Del sustrac iberic a la Reconquista” diu, ‘“… de les lleis fonetiques no es deduïx una diferenciacio essencial entre esta aljamia o ‘parla romanç’ prelliteraria de Valencia i el valencià migeval… podem ara pensar en una continuitat romanica del territorio valencià …’.  
+
[1987] Lleopolt Peñarroja, Catedrático Universidad de Compostela y considero uno de los mejores mozarabistas del mundo, en “Orige i formacio de la Llengua Valenciana- Del sustrac iberic a la Reconquista” diu, ‘“… de les lleis fonetiques no es deduïx una diferenciacio essencial entre esta aljamia o ‘parla romanç’ prelliterària de Valencia i el valencià migeval… podem ara pensar en una continuitat romanica del territorio valencià …’.  
    
[1990] Manuel Mourelle de Lema, doctor en Filología, nos dice que ‘en la Lengua Valenciana se encuentran vivos muchos vocablos procedentes del árabe... Hibridación y seudomorfosis son fenómenos lingüisticos rsultantes de una larga convivencia de dos culturas;: la ibero-latinavalenciana y la árabe’.  
 
[1990] Manuel Mourelle de Lema, doctor en Filología, nos dice que ‘en la Lengua Valenciana se encuentran vivos muchos vocablos procedentes del árabe... Hibridación y seudomorfosis son fenómenos lingüisticos rsultantes de una larga convivencia de dos culturas;: la ibero-latinavalenciana y la árabe’.  
Llínea 809: Llínea 809:  
Encara en la Espanya sia aquella tant amorosa e bella, insigne ciutat de Valencia e regne de aquella, pus altament ennoblida e luada per totes les gents del mon, de les moltes insignes e grans nobleses de aquella, esser tan altament ennoblida de tanta amorositat a totes maneres de gents, dotada de tan dolça e afable e graciosa parleria.
 
Encara en la Espanya sia aquella tant amorosa e bella, insigne ciutat de Valencia e regne de aquella, pus altament ennoblida e luada per totes les gents del mon, de les moltes insignes e grans nobleses de aquella, esser tan altament ennoblida de tanta amorositat a totes maneres de gents, dotada de tan dolça e afable e graciosa parleria.
   −
En el temps en que vixqué en Valencia Eiximenis, de 1383 a 1408, fon el perido de máxima activitat lliteraria. Es conserva un incunable del “Art de ben morir”, de finals del XIV,- tal volta de 1391- que no du el colofó que si trobem en l´edició Barcelonina de 1507: “...he desliberat traurel segons la possibilitat del meu pobre entendre en lengua valenciana e manifest estil : ab ses istories correspondents segons en lati exemplar lo trobe...” Un català, naixcut 87 any passats de la conquista de Valencia, y 49 despuix de la mort de Jaume I, diu escriure en llengua valenciana. Si la llengua valenciana no existia, ¿Estaria mal del cap Eximenis?
+
En el temps en que vixqué en Valencia Eiximenis, de 1383 a 1408, fon el perido de máxima activitat lliterària. Es conserva un incunable del “Art de ben morir”, de finals del XIV,- tal volta de 1391- que no du el colofó que si trobem en l´edició Barcelonina de 1507: “...he desliberat traurel segons la possibilitat del meu pobre entendre en lengua valenciana e manifest estil : ab ses istories correspondents segons en lati exemplar lo trobe...” Un català, naixcut 87 any passats de la conquista de Valencia, y 49 despuix de la mort de Jaume I, diu escriure en llengua valenciana. Si la llengua valenciana no existia, ¿Estaria mal del cap Eximenis?
    
Sanchis Guarner, en la REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA, publicada en 1964, per la Institucio Alfons el Magnanim de Valencia Pag. 241, tom VI, nums. 2-3 (1949-1962), escriu un articul que titula: “Identificació de nous fragments de la Bíblia valenciana”. Diu que val la pena reproduir el colofó de la Bíblia. “Transcriu”: “....la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret....”
 
Sanchis Guarner, en la REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA, publicada en 1964, per la Institucio Alfons el Magnanim de Valencia Pag. 241, tom VI, nums. 2-3 (1949-1962), escriu un articul que titula: “Identificació de nous fragments de la Bíblia valenciana”. Diu que val la pena reproduir el colofó de la Bíblia. “Transcriu”: “....la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret....”
112 355

edicions

Menú de navegació