Canvis

[1475] En “l’inventari de bens del cavaller Pere Sarró”, es parla d´una biblia ‘de forma major en lengua valenciana, de emprempta, en paper, …’.  

[1475] En “l’inventari de bens del cavaller Pere Sarró”, es parla d´una biblia ‘de forma major en lengua valenciana, de emprempta, en paper, …’.  

[1477] En llemosi estava escrita tambe una Biblia d’un tal Llagostera, de la qual, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa , ‘e perque havia gran treball en mudar los vocables llimosins a la llengua valenciana, cessà de fer dita coreccio’.  

[1477] En llemosi estava escrita també una Biblia d’un tal Llagostera, de la qual, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa , ‘e perque havia gran treball en mudar los vocables llimosins a la llengua valenciana, cessà de fer dita coreccio’.  

[1478] Bonifaci Ferrer, hermano de San Vicente Ferrer, escribía en la última hoja de la Biblia traducida al Valenciano e impresa en Valencia: ‘...Acaba la biblia molt vera e catholica: treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret e en facultat de sacra theologia: e don de tota Cartoxa: germa del benaventurat Sanct Vicent Ferrer del ordre de pricadors...’.  

[1478] Bonifaci Ferrer, hermano de San Vicente Ferrer, escribía en la última hoja de la Biblia traducida al Valenciano e impresa en Valencia: ‘...Acaba la biblia molt vera e catholica: treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret e en facultat de sacra theologia: e don de tota Cartoxa: germa del benaventurat Sanct Vicent Ferrer del ordre de pricadors...’.  

[1926] Articul 1º del Real Decret de la RAE: “La Real Academia Española se compondrá de cuarenta y dos Académicos numerarios, ocho de los cuales deberán haberse distinguido notablemente en el conocimiento de las lenguas españolas distintas de la castellana, distribuyéndose de este modo: dos para el idioma catalán, uno para el valenciano, uno para el mallorquín, dos para el gallego y dos para el vascuence.”  

[1926] Articul 1º del Real Decret de la RAE: “La Real Academia Española se compondrá de cuarenta y dos Académicos numerarios, ocho de los cuales deberán haberse distinguido notablemente en el conocimiento de las lenguas españolas distintas de la castellana, distribuyéndose de este modo: dos para el idioma catalán, uno para el valenciano, uno para el mallorquín, dos para el gallego y dos para el vascuence.”  

[1928] Pare Lluis Fullana Mira (Gramático, erudito y miembro de la Real Academia de la Lengua Española como experto en lengua Valenciana) en su “Discurs d’ingres en la Real Academia de la Llengua : ‘La pretensio de molts catalans i tambe d’alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de raó...’.  

[1928] Pare Lluis Fullana Mira (Gramático, erudito y miembro de la Real Academia de la Lengua Española como experto en lengua Valenciana) en su “Discurs d’ingres en la Real Academia de la Llengua : ‘La pretensio de molts catalans i també d’alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de raó...’.  

[1934] José Dalmau Carles, en su “Enciclopedia cíclico-pedagógica” recoge el siguiente apartado: ‘Idioma de los españoles: los españoles hablamos los lengua española. Existen también lenguas regionales: catalán, gallego, euskera y valenciano’.  

[1934] José Dalmau Carles, en su “Enciclopedia cíclico-pedagógica” recoge el siguiente apartado: ‘Idioma de los españoles: los españoles hablamos los lengua española. Existen también lenguas regionales: catalán, gallego, euskera y valenciano’.  

1475, Abril, 8. Segons un document exhumat per Sanchis Sivera i (....) publicat en 1930 en l’inventari de bens del cavaller Pere Sarró, del 8 d´abril de 1475, es parla d´una biblia “de forma major en lengua valenciana, de emprempta”, i en un altre pergami del 28 de març del mateix 1475, descobert per Ramon Robres i encara inedit –segueix dient Sanchis Guarner (sic)– s´esmenta “una biblia major en pla, en llengua valenciana, de empremta, en paper, amb cobertes de fust amb quatre gafets...” Ventura, J.: “Inquisició espanyola i cultura renaixentista al P.V.”; pag. 187, Valéncia, 1978. Vid. també A. Ferrando: “Consciencia idiomatica... pag. 48

1475, Abril, 8. Segons un document exhumat per Sanchis Sivera i (....) publicat en 1930 en l’inventari de bens del cavaller Pere Sarró, del 8 d´abril de 1475, es parla d´una biblia “de forma major en lengua valenciana, de emprempta”, i en un altre pergami del 28 de març del mateix 1475, descobert per Ramon Robres i encara inedit –segueix dient Sanchis Guarner (sic)– s´esmenta “una biblia major en pla, en llengua valenciana, de empremta, en paper, amb cobertes de fust amb quatre gafets...” Ventura, J.: “Inquisició espanyola i cultura renaixentista al P.V.”; pag. 187, Valéncia, 1978. Vid. també A. Ferrando: “Consciencia idiomatica... pag. 48

1477, Valencia En llemosi estava escrita tambe una Biblia d’un tal Llagostera, de la qual, en 1477, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa , “e perque havia gran treball en mudar los vocables llimosins a la llengua valenciana, cessà de fer dita coreccio”. Costa, J. “La desqualificacio”. En “Levante” de 16-2-1995

1477, Valencia En llemosi estava escrita també una Biblia d’un tal Llagostera, de la qual, en 1477, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa , “e perque havia gran treball en mudar los vocables llimosins a la llengua valenciana, cessà de fer dita coreccio”. Costa, J. “La desqualificacio”. En “Levante” de 16-2-1995

1481. Barcelona. ... en la present lengua valenciana transferida... Fenollet, Lluís de: “Hystoria de Alexandre”, colofo; Barcelona, 1481.

1481. Barcelona. ... en la present lengua valenciana transferida... Fenollet, Lluís de: “Hystoria de Alexandre”, colofo; Barcelona, 1481.

1497. Barcelona El 1497, llegim en el colofo de l’edicio barcelonina del “Tirant lo Blanch”, que fou “traduït de anglés en lengua valenciana” Ferrando Francés, A.: “Consciència idiomàtica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pag. 54

1497. Barcelona El 1497, llegim en el colofo de l’edicio barcelonina del “Tirant lo Blanch”, que fou “traduït de anglés en lengua valenciana” Ferrando Francés, A.: “Consciència idiomàtica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pag. 54

1499. Valencia. ...traduit de lati en valenciana prosa... Pereç, Miquel: “Vida de Sancta Catherina de Sena”, dedicatòria; Valéncia, 1499. Citat per S. Faus i Sabater: “Recopilacio...”, Pag. 42. J. Ventura tambe cita este llibre, pero la data en 1486: “Inquisicio espanyola...”, pag. 144.

1499. Valencia. ...traduit de lati en valenciana prosa... Pereç, Miquel: “Vida de Sancta Catherina de Sena”, dedicatòria; Valéncia, 1499. Citat per S. Faus i Sabater: “Recopilacio...”, Pag. 42. J. Ventura també cita este llibre, pero la data en 1486: “Inquisicio espanyola...”, pag. 144.

1500. Valencia A honor, laor y glòria de la Trinitat Sanctíssima, acaba la segona part del Cartoxà, traduhida de latina lengua en valenciana prosa per... Roïç de Corella, Johan, Colofo. Valencia, 1500

1500. Valencia A honor, laor y glòria de la Trinitat Sanctíssima, acaba la segona part del Cartoxà, traduhida de latina lengua en valenciana prosa per... Roïç de Corella, Johan, Colofo. Valencia, 1500

Una llengua es un dialecte en un eixercit i una flota. (Uriel Weinreich)

Una llengua es un dialecte en un eixercit i una flota. (Uriel Weinreich)

Sobre la catalanisacio de l’idioma parlat en Valencia per les tropes de Jaume I, quan la conquistà en 1238, està documentalment probat que d’eixes tropes no foren mes d’un 1,2% de lo que se nomenava, Marca Hispanica, lo que despuix se coneixque com Catalunya, i d’eixes tropes, molts pocs foren els que se quedaren a viure en Valencia, i es del tot impossible que un numero tan reduit de persones, la majoria de parla vulgar, puix no hi ha que oblidar que eren soldats i no filolecs, pugueren impondre un idioma a tot lo territori valencià, i que d’ells sorgira lo Sigle d’Or de les Lletres Valencianes; es mes, Ramon LLull, mallorqui de naiximent, en el seu llibre Blanquerna, (1283 - 1285), aproximadament 45 anys mes tart de la conquista de Valencia per Jaume I i uns 38 anys despuix de la conquista de Mallorca tambe per part de Jaume I, escrigue en la portada i contraportada de dit llibre, <<Llibre d’oracions del enteniment de Deu composts per l’iluminat doctor i martir mestre Ramon Llull. Traduit i corregut novament dels primers originals en llengua valenciana (Joan Benet, 1962)

Sobre la catalanisacio de l’idioma parlat en Valencia per les tropes de Jaume I, quan la conquistà en 1238, està documentalment probat que d’eixes tropes no foren mes d’un 1,2% de lo que se nomenava, Marca Hispanica, lo que despuix se coneixque com Catalunya, i d’eixes tropes, molts pocs foren els que se quedaren a viure en Valencia, i es del tot impossible que un numero tan reduit de persones, la majoria de parla vulgar, puix no hi ha que oblidar que eren soldats i no filolecs, pugueren impondre un idioma a tot lo territori valencià, i que d’ells sorgira lo Sigle d’Or de les Lletres Valencianes; es mes, Ramon LLull, mallorqui de naiximent, en el seu llibre Blanquerna, (1283 - 1285), aproximadament 45 anys mes tart de la conquista de Valencia per Jaume I i uns 38 anys despuix de la conquista de Mallorca també per part de Jaume I, escrigue en la portada i contraportada de dit llibre, <<Llibre d’oracions del enteniment de Deu composts per l’iluminat doctor i martir mestre Ramon Llull. Traduit i corregut novament dels primers originals en llengua valenciana (Joan Benet, 1962)

La lengua valenciana, que algunos desprecian hasta el punto de llamarla dialecto, es muy semejante á la catalana, pero distinta de ella, ora se la considere histórica y lexicológicamente, ora en su aspecto filosófico. En el siglo XV, cuando adquiere el esplendor y brillo que le dan los literatos de aquella época es flexible, harmoniosa, apta para la manifestación de todo género de ideas y sentimientos. (Pasqual Boronat)

La lengua valenciana, que algunos desprecian hasta el punto de llamarla dialecto, es muy semejante á la catalana, pero distinta de ella, ora se la considere histórica y lexicológicamente, ora en su aspecto filosófico. En el siglo XV, cuando adquiere el esplendor y brillo que le dan los literatos de aquella época es flexible, harmoniosa, apta para la manifestación de todo género de ideas y sentimientos. (Pasqual Boronat)