109 299
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 19:
Llínea 19: − +
Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
El [[8 d'abril]] de [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant despuix a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls.
El [[8 d'abril]] de [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant despuix a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls.
De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió van quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva.
De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió varen quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva.
Fins a [[1707]] esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a [[1833]], va formar part del corregiment d'[[Alcoy]]. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]].
Fins a [[1707]] esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a [[1833]], va formar part del corregiment d'[[Alcoy]]. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]].