23 456
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 11:
Llínea 11: − + + + Llínea 17:
Llínea 19: − + − En [[1950]] va ser catedràtic de filosofia de l'Universitat espanyola en la matèria de Prehistòria i Història universal de les edats antigues i mijana i d'Història general de la cultura.+ − + − +
→Trayectòria professional
== Trayectòria professional ==
== Trayectòria professional ==
Va començar dedicant-se, especialment, a l'arqueologia. I més tart, cap a l'etnologia i antropologia, sense abandonar mai el camp arqueològic.
Va començar dedicant-se, especialment, a l'arqueologia. I més tart, cap a l'etnologia i antropologia, sense abandonar mai el camp arqueològic.
L'any [[1942]] va començar les excavacions arqueològiques en [[Madrit]] investigant junt a l'equip del catedràtic Martínez Santa Olalla.
En [[1948]] va guanyar la càtedra d'Història de la Cultura en l'Universitat de [[Granada]], per concurs-oposició, la de Prehistòria i Història Universal i Mija de la falcultat de Filosofia i lletres de l'Universitat de Valéncia en [[1950]], d'on va ser decà des de [[1968]] fins a [[1972]].
En [[1948]] va guanyar la càtedra d'Història de la Cultura en l'Universitat de [[Granada]], per concurs-oposició, la de Prehistòria i Història Universal i Mija de la falcultat de Filosofia i lletres de l'Universitat de Valéncia en [[1950]], d'on va ser decà des de [[1968]] fins a [[1972]].
Fon director de l'Institut d'Estudis Ibèrics i Etnologia Valenciana de l'institució [[Alfons el Magnànim]]. Membre de la [[Hispanic Society]] de Nova York i del ''Deutsches Archaeologiches Institut'' d'[[Alemanya]] i de la ''Prehistoric Society'' de [[Londres]].
Fon director de l'Institut d'Estudis Ibèrics i Etnologia Valenciana de l'institució [[Alfons el Magnànim]]. Membre de la [[Hispanic Society]] de Nova York i del ''Deutsches Archaeologiches Institut'' d'[[Alemanya]] i de la ''Prehistoric Society'' de [[Londres]].
Fon 38 anys catedràtic de Prehistòria en l'Universitat de Valéncia i director d'excavacions, aixina com, professor i catedràtic d'història antiga de l'Universitat de Valéncia.
L'any [[1950]] va conseguir traslladar-se a l'Universitat de Valéncia a on va ser catedràtic d'Història Antiga en la Facultat de Filosofia i Lletres de la que fon decà. Fon 38 anys catedràtic de Prehistòria en l'Universitat de Valéncia i director d'excavacions.
Va ser catedràtic de filosofia de l'Universitat espanyola en la matèria de Prehistòria i Història universal de les edats antigues i mijana i d'Història general de la cultura.
El més d'octubre de [[1951]] es constituïx en Valéncia un Secretariat del diccionari ''Valencià-Balear-Català'', del que Julià San Valero era un els seus responsables organisadors.
El més d'octubre de [[1951]] es constituïx en Valéncia un Secretariat del diccionari ''Valencià-Balear-Català'', del que Julià San Valero era un dels seus responsables organisadors.
Es varen organisar cicles de conferències sobre Història del [[Regne de Valéncia]], en les quals va intervindre com a conferenciant, entre atres personages rellevants de l'época.
Va impartir conferències per Espanya i l'estranger i participà en numerosos congressos. Es varen organisar cicles de conferències sobre Història del [[Regne de Valéncia]], en les quals va intervindre com a conferenciant, entre atres personages rellevants de l'época.
Les primeres excavacions portades a terme en Mont Bernorio varen ser fetes per Romualdo Moro en 1890 per encàrrec del Marqués de Comillas. Durant els anys 1943-1944 de nou són estudiades les excavacions en incloure-les en el Pla Nacional d'Excavacions Arqueològiques, sent per últim en l'any [[1959]], entre els mesos de juliol i agost, realisada una nova campanya d'excavacions dirigida per Julià San Valero. Totes les troballes es depositàren en el Museu Provincial d'Arqueologia de la capital de [[Paléncia]].
Les primeres excavacions portades a terme en Mont Bernorio varen ser fetes per Romualdo Moro en 1890 per encàrrec del Marqués de Comillas. Durant els anys 1943-1944 de nou són estudiades les excavacions en incloure-les en el Pla Nacional d'Excavacions Arqueològiques, sent per últim en l'any [[1959]], entre els mesos de juliol i agost, realisada una nova campanya d'excavacions dirigida per Julià San Valero. Totes les troballes es depositàren en el Museu Provincial d'Arqueologia de la capital de [[Paléncia]].