Canvis

== Primers anys ==

== Primers anys ==

Era fill d'una família de propietaris rurals de bona posició de la [[província de Lleida]]. Son pare, Josep Companys i Lluís eFontanet, era un home ilustrat i d'idees [[lliberalisme|lliberals]]. Sa mare, María Luisa de Jover, era d'orige noble i ascendència [[Aragó|aragonesa]]. Lluís fon el segon de dèu germans, d'els que varen sobreviure huit, cinc varons i tres dònes. En huit anys, sos pares li varen enviar a estudiar, [[internat|intern]], a Barcelona en el prestigiós ''Liceu Polyglota''. Allí va cursar el bachillerat i va conéixer a [[Francesc Layret]], dos anys major que ell.

Companys va nàixer en [[Tarrós]], localitat pertanyent al municipi de [[Tornabous]] ([[província de Lleida]]).<ref name=Bonet>{{ref-llibre |autor=Carles Bonet Revés i Carlos Rojas|títul=Lluís Companys|editorial=Ediciones B|data=2004|isbn=9788466614450|llengua=castellà}}</ref> Era fill d'una família de propietaris rurals de bona posició. Son pare, Josep Companys i Fontanet, era un home ilustrat i d'idees [[lliberalisme|lliberals]]. Sa mare, María Luisa de Jover, era d'orige noble i ascendència [[Aragó|aragonesa]]. Lluís fon el segon de dèu germans, d'els que varen sobreviure huit, cinc varons i tres dònes. En huit anys, sos pares li varen enviar a estudiar, [[internat|intern]], a Barcelona en el prestigiós ''Liceu Polyglota''. Allí va cursar el bachillerat i va conéixer a [[Francesc Layret]], dos anys major que ell.

En 1898 va ingressar en l'[[Universitat de Barcelona]] per a estudiar Dret. Es va involucrar en activitats polítiques de caràcter republicà, possiblement per influència de Layret, que també estudiava Dret en l'universitat barcelonesa.<ref name =SC>Sánchez Cervelló, Josep (2012). «Lluís Companys i Jover». En Viñas, Ángel. En el combate por la Historia. Barcelona: Ediciones de Pasado y Presente. ISBN 978-84-939143-9-4.</ref> En 1900 va participar en la fundació de l'Associació Escolar Republicana en l'universitat junt en Layret. També varen publicar un semanari, ''La defensa escolar'', en el que Companys escomençà a escriure els seus primers artículs. Per llavors va prendre la paraula en el seu primer mítin polític, un acte de marcat caràcter [[anticlericalisme|anticlerical]] celebrat en la [[plaça de bous de Barcelona]].

En 1898 va ingressar en l'[[Universitat de Barcelona]] per a estudiar Dret. Es va involucrar en activitats polítiques de caràcter republicà, possiblement per influència de Layret, que també estudiava Dret en l'universitat barcelonesa.<ref name =SC>Sánchez Cervelló, Josep (2012). «Lluís Companys i Jover». En Viñas, Ángel. En el combate por la Historia. Barcelona: Ediciones de Pasado y Presente. ISBN 978-84-939143-9-4.</ref> En 1900 va participar en la fundació de l'Associació Escolar Republicana en l'universitat junt en Layret. També varen publicar un semanari, ''La defensa escolar'', en el que Companys escomençà a escriure els seus primers artículs. Per llavors va prendre la paraula en el seu primer mítin polític, un acte de marcat caràcter [[anticlericalisme|anticlerical]] celebrat en la [[plaça de bous de Barcelona]].

== Inici de la seua activitat política ==

== Inici de la seua activitat política ==

Llicenciat en 1903, ingressà en la [[Unió Republicana (Espanya, 1903)|Unió Republicana]] de [[Nicolás Salmerón]]. En 1906, en motiu de l'incendi per militars de les redaccions de les revistes catalanistes [[Cu-Cut!|''Cu-Cut!'']] i [[La Veu de Catalunya|''La Veu de Catalunya'']] i l'aprovació, com a conseqüència d'això, de la [[Llei de Jurisdiccions]], es formà la coalició electoral [[Solidaritat Catalana]]. Unió Republicana es dividí entre els partidaris d'unir-se a la coalició catalanista, encapçalats per Salmerón, i els contraris a això que, encapçalats per [[Alejandro Lerroux]], varen abandonar el partit (creant dos anys despuix el [[Partit Republicà Radical]]). Companys, de la mateixa manera que Layret i la major part de la militància de les comarques de l'interior permaneixqueren en Unió Republicana i es varen unir a Solidaritat Catalana.<ref name =SC/> A pesar del seu èxit en les [[eleccions generals espanyoles de 1907|eleccions de 1907]], la coalició evidencià pronte la seua debilitat, desapareixent despuix de la [[Semana Tràgica (Espanya)|Semana Tràgica]] ([[1909]]), per l'heterogeneïtat i diversitat d'interessos dels seus integrants. En la repressió posterior a la Semana Tràgica, Companys fon detingut per primera volta sent lliberat al no ser-li imputat cap càrrec.<ref name =SC/>

Llicenciat en 1903, ingressà en la [[Unió Republicana (Espanya, 1903)|Unió Republicana]] de [[Nicolás Salmerón]]. En 1906, en motiu de l'incendi per militars de les redaccions de les revistes catalanistes [[Cu-Cut!|''Cu-Cut!'']] i [[La Veu de Catalunya|''La Veu de Catalunya'']] i l'aprovació, com a conseqüència d'això, de la [[Llei de Jurisdiccions]], es formà la coalició electoral [[Solidaritat Catalana]]. Unió Republicana es dividí entre els partidaris d'unir-se a la coalició catalanista, encapçalats per Salmerón, i els contraris a això que, encapçalats per [[Alejandro Lerroux]], varen abandonar el partit (creant dos anys despuix el [[Partit Republicà Radical]]). Companys, de la mateixa manera que Layret i la major part de la militància de les comarques de l'interior permaneixqueren en Unió Republicana i es varen unir a Solidaritat Catalana.<ref name =SC/> A pesar del seu èxit en les [[eleccions generals espanyoles de 1907|eleccions de 1907]], la coalició evidencià pronte la seua debilitat, desapareixent despuix de la [[Semana Tràgica (Espanya)|Semana Tràgica]] ([[1909]]), per l'heterogeneïtat i diversitat d'interessos dels seus integrants. En la repressió posterior a la Semana Tràgica, Companys fon detingut per primera volta sent lliberat al no ser-li imputat cap càrrec.<ref name =SC/>

== Referències ==

== Referències ==