110 425
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 22:
Llínea 22: − − A pesar de l'èxit, EMI va considerar majors possibilitats d'èxit si Bruno Lomas llançava la seua carrera en solitari, cosa que va iniciar en 1966. − − === Bruno i els seus roquers === − − La vida del nom Les Estreles de Fòc és molt curta. Bruno Lomas fa en ells una sola actuació com a debut del grup prop de Valéncia: En França i entre els anys 1963 i 1964, actuen en la localitat de Sant Joan dones Pres i, posteriorment, en el Teatre Olympia de París. Allí el productor Johnny Stark li presenta a l'empresari i productor musical Bruno Coquatrix, qui sugerix al grup el canvi de nom pel de Bruno i Els seus Roquers. Graven un únic disc per al sagell Barclay en dos temes ("Perfidia" i "Sí sí nene"). Seguixen actuant per França aplegant a actuar en la festa que es va celebrar per a anunciar el festeig de Johnny Halliday en Sylvie Vartan. − − Bruno i els seus roquers tornen a Espanya i fichen pel sagell EMI. Va ser en aquell moment on adopta el seu fictici llinage de Lomas, inspirat en uns tossals que es troben entre Valéncia i Bétera. En esta época que va des de principis de 1965 fins a 1966, graven diversos discs entre els que destacana les versions de "Ara sé", "Per eixe amor", "Plany" o versions de "It's not unusual" de Tom Jones, "Memphis Tennesse" de Chuck Berry i "I know a plau" de Petula Clark. Llínea 37:
Llínea 29: − + − + − + − +
sense resum d'edició
Bruno i els seus roquers tornen a [[Espanya]] i fichen pel sagell EMI. Va ser en aquell moment on adopta el seu fictici llinage de Lomas, inspirat en uns tossals que es troben entre Valéncia i [[Bétera]]. En esta época que va des de principis de [[1965]] fins a [[1966]], graven diversos discs entre els que destacant les versions de "Ara sé", "Per eixe amor", "Plany" o versions de "It's not unusual" de [[Tom Jones]], "Memphis Tennesse" de Chuck Berry i "I know a plau" de [[Petula Clark]].
Bruno i els seus roquers tornen a [[Espanya]] i fichen pel sagell EMI. Va ser en aquell moment on adopta el seu fictici llinage de Lomas, inspirat en uns tossals que es troben entre Valéncia i [[Bétera]]. En esta época que va des de principis de [[1965]] fins a [[1966]], graven diversos discs entre els que destacant les versions de "Ara sé", "Per eixe amor", "Plany" o versions de "It's not unusual" de [[Tom Jones]], "Memphis Tennesse" de Chuck Berry i "I know a plau" de [[Petula Clark]].
A pesar de l'èxit, EMI va considerar majors possibilitats d'èxit si Bruno Lomas llançava la seua carrera en solitari, cosa que va iniciar en 1966.
A pesar de l'èxit, EMI va considerar majors possibilitats d'èxit si Bruno Lomas llançava la seua carrera en solitari, cosa que va iniciar en 1966.
L'elecció de Bruno Lomas li dona una popularitat sense llímits. Ya des del principi el Duo Dinàmic, en pertànyer a la mateixa casa discogràfica, li oferixen a Emilio defendre una cançó d'ells en el Festival del Mediterràneu, "El mensage", quedant en segon lloc i conseguint el Premi de la Crítica. A l'any següent participa de nou en un atre tema del Duo, "Com ahir", que resulta vencedor.
L'elecció de Bruno Lomas li dona una popularitat sense llímits. Ya des del principi el Duo Dinàmic, en pertànyer a la mateixa casa discogràfica, li oferixen a Emilio defendre una cançó d'ells en el Festival del Mediterràneu, "El mensage", quedant en segon lloc i conseguint el Premi de la Crítica. A l'any següent participa de nou en un atre tema del Duo, "Com ahir", que resulta vencedor.
A partir d'ahí, se succeïxen els èxits de Lomas. Tals com a "Amor amarc", "Colze en colze" (del que després es realisaria una película en ell com a protagonista) o "En l'andana antiga de la meua yaya". En 1968 canvia de companyia discogràfica, Discophon, sagell en el que començara en Els Milos. En esta discogràfrica grava el primer àlbum gravat en directe del roc espanyol, realisat en el Teatre Calderón de Barcelona.
A partir d'ahí, se succeïxen els èxits de Lomas. Tals com a "Amor amarc", "Colze en colze" (del que després es realisaria una película en ell com a protagonista) o "En l'andana antiga de la meua yaya". En 1968 canvia de companyia discogràfica, Discophon, sagell en el que començara en Els Milos. En esta discogràfrica grava el primer àlbum gravat en directe del roc espanyol, realisat en el Teatre Calderón de [[Barcelona]].
En la década dels anys 70, la popularitat de Bruno Loma comença a decaure pel canvi de gusts musicals que sofria Espanya. D'esta forma, posa punt final a la seua carrera en 1979 en l'últim disc en Discophon.
En la década dels anys 70, la popularitat de Bruno Loma comença a decaure pel canvi de gusts musicals que sofria Espanya. D'esta forma, posa punt final a la seua carrera en [[1979]] en l'últim disc en Discophon.
D'eixa época, val recordar la cançó, "Veuen sense temor", que va ser gravada en l'any 1972 i va tindre repercussió internacional.
D'eixa época, val recordar la cançó, "Veuen sense temor", que va ser gravada en l'any [[1972]] i va tindre repercussió internacional.
En la década dels anys 80, actua ocasionalment en algunes ciutats d'Espanya. Obté alguns èxits puntuals gràcies a programes de [[Ràdio Nacional d'Espanya]] i en varis programes de televisió. Paralelament a açò, enfoca els seus últims anys a la seua afició als coches deportius. El 17 d'agost de 1990 fallix víctima d'un fatal accident de circulació en la seua Mercés-Benz W123 en l'autopista A-7 entre el seu domicili d'Puebla de Farnals i Valéncia.
En la década dels anys 80, actua ocasionalment en algunes ciutats d'Espanya. Obté alguns èxits puntuals gràcies a programes de [[Ràdio Nacional d'Espanya]] i en varis programes de televisió. Paralelament a açò, enfoca els seus últims anys a la seua afició als coches deportius. El 17 d'agost de 1990 fallix víctima d'un fatal accident de circulació en la seua Mercés-Benz W123 en l'autopista A-7 entre el seu domicili de [[Pobla de Farnals]] i Valéncia.
== Referències ==
== Referències ==