Canvis

Antoni Canals (1352-1414), al traduir el Valeri Maximo diu "tret del lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatsesia que altres l´hagen tret en lengua catalana"

Antoni Canals (1352-1414), al traduir el Valeri Maximo diu "tret del lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatsesia que altres l´hagen tret en lengua catalana"

Ausias March: en el segle XVI se feren tres edicions (1543, 1545, 1560) de les seues obres en Barcelona, les tres duen un gros llistat de "mots obscurs", ademés en 1555 se va imprentar una edicio en castella per Joan de Resa en la que inclou un "Diccionario Valenciano-Castellano".

Ausias March: en el sigle XVI se feren tres edicions (1543, 1545, 1560) de les seues obres en Barcelona, les tres duen un gros llistat de "mots obscurs", ademés en 1555 se va imprentar una edicio en castella per Joan de Resa en la que inclou un "Diccionario Valenciano-Castellano".

Jaume Roig, autor de L´Espill, obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu"... sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla teixides de l´algemia e parleria de Paterna, Torrent, Soterna...". Si aço pareix poc, afegir que esta obra fon denunciada a l´Inquisicio en 1792, el llibre passà de ma a ma dels religiosos del Tribunal apareix lo següent " adjunto libro impreso en IDIOMA VALENCIANO, intitulado Libre..." fins a once voltes en quinze folis.

Jaume Roig, autor de L´Espill, obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu"... sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla teixides de l´algemia e parleria de Paterna, Torrent, Soterna...". Si aço pareix poc, afegir que esta obra fon denunciada a l´Inquisicio en 1792, el llibre passà de ma a ma dels religiosos del Tribunal apareix lo següent " adjunto libro impreso en IDIOMA VALENCIANO, intitulado Libre..." fins a once voltes en quinze folis.

1485.- Prolec de la YSTORIA DE JOSEPH en que es pot llegir al començament: “... Descriure en vulgar de valenciana prosa...”. Esta obra del teolec i escritor Joan Roïç de Corella (Gandia, 1433/1443-1497), s’edità en Valencia on es conserva l’unic eixemplar del mon. . L’obra s'imprimi en 1506

1485.- Prolec de la YSTORIA DE JOSEPH en que es pot llegir al començament: “... Descriure en vulgar de valenciana prosa...”. Esta obra del teolec i escritor Joan Roïç de Corella (Gandia, 1433/1443-1497), s’edità en Valencia on es conserva l’unic eixemplar del mon. . L’obra s'imprimi en 1506

1489.- LIBER ELEGANTIARUM Podem llegir en les linees del Colofo: “... Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus...” LIBER ELEGANTIARUM es el primer diccionari valencià i el mes antic llexic d’una llengua romanç. L’autor, Joan Esteve (Valencia, segle XV), que era escritor i notari de la ciutat de Valencia, l’escrigue l’any 1472, publicant-se en Venecia en 1489.  

1489.- LIBER ELEGANTIARUM Podem llegir en les linees del Colofo: “... Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus...” LIBER ELEGANTIARUM es el primer diccionari valencià i el mes antic llexic d’una llengua romanç. L’autor, Joan Esteve (Valencia, sigle XV), que era escritor i notari de la ciutat de Valencia, l’escrigue l’any 1472, publicant-se en Venecia en 1489.  

1491. Valencia Per prechs del reverent mestre Pere Calaforra..., he yo traduït de latí en valenciana prosa lo libre de mestre Johan Gerson... Peres, Miquel, dedicatoria (a sor Isabel de Villena) del Libre del menyspreu del mon. En la rubrica general del Libre primer figura, en canvi, que el tractat fon splanat de latí en valenciana lengua.

1491. Valencia Per prechs del reverent mestre Pere Calaforra..., he yo traduït de latí en valenciana prosa lo libre de mestre Johan Gerson... Peres, Miquel, dedicatoria (a sor Isabel de Villena) del Libre del menyspreu del mon. En la rubrica general del Libre primer figura, en canvi, que el tractat fon splanat de latí en valenciana lengua.

1569-1608. Oriola. En capitol del dia 12 d’aquell mateix mes [XII-1592], fetes les gestions pertinents de confrontar el sagramentari valencià i el castellà esmentats, determinaren: que havien regonegut los dits manuals i quels pareixia ques rebesen y acceptasen los que ha fet lo senyor Arquebisbe per estar molt complits y en llengua valenciana... “Dietari de les resolucions...” (1569-160, fol 95 vº de l’Archiu Capitular d’Oriola.

1569-1608. Oriola. En capitol del dia 12 d’aquell mateix mes [XII-1592], fetes les gestions pertinents de confrontar el sagramentari valencià i el castellà esmentats, determinaren: que havien regonegut los dits manuals i quels pareixia ques rebesen y acceptasen los que ha fet lo senyor Arquebisbe per estar molt complits y en llengua valenciana... “Dietari de les resolucions...” (1569-160, fol 95 vº de l’Archiu Capitular d’Oriola.

1575 Valencia La castellanisació de la cultura local alcançà el zènit en la segona part del segle XVI, especialment en el teatre, on sobreixen Rey de Artieda (1544-1613), Cristòfol de Virués (1550? –1614), Gaspar Aguilar (1561-1623), Guillem de Castro (1569-1631)... Joan de Timoneda (1518-1583) era impressor, editor i llibrer; dels dos volums de “Ternario” hi ha quatre autos redactats en castellà y dos “en lengua valenciana, por ser natural suya”; en novela curta escrigue tant en valencià com en castellà. Citat per S. Faus: “Resum historic de la Llengua Valenciana”, pag. 57-58

1575 Valencia La castellanisació de la cultura local alcançà el zènit en la segona part del sigle XVI, especialment en el teatre, on sobreixen Rey de Artieda (1544-1613), Cristòfol de Virués (1550? –1614), Gaspar Aguilar (1561-1623), Guillem de Castro (1569-1631)... Joan de Timoneda (1518-1583) era impressor, editor i llibrer; dels dos volums de “Ternario” hi ha quatre autos redactats en castellà y dos “en lengua valenciana, por ser natural suya”; en novela curta escrigue tant en valencià com en castellà. Citat per S. Faus: “Resum historic de la Llengua Valenciana”, pag. 57-58

1576. Valencia (Registres de l’any 1576) Que atento que la sentencia que se ha de dar en esta causa está en poder del Scribano ordenada en lengua castellana y firmada y que conforme a fueros de este Reino no se puede publicar dicha sentencia sin que primero se traduzca en lengua valenciana proveyó... “Con los fueros en la mano”, articul de Vte. Giner Boira en “Las Provincias” ; dimarts 8 de desembre de 1981, pag. 5.

1576. Valencia (Registres de l’any 1576) Que atento que la sentencia que se ha de dar en esta causa está en poder del Scribano ordenada en lengua castellana y firmada y que conforme a fueros de este Reino no se puede publicar dicha sentencia sin que primero se traduzca en lengua valenciana proveyó... “Con los fueros en la mano”, articul de Vte. Giner Boira en “Las Provincias” ; dimarts 8 de desembre de 1981, pag. 5.

1473-1507.- Es el periodo durant el qual es pensa que es varen escriure les “Regles per a squivar vocables”. De Pere Miquel Carbonell i Geroni Pau., catalans. La “regla” 291 diu: “reyna e regina tot se pot dir; mas lo vulgar català e valentià es dir reyna, car regina nos diu sino en cobles o per trones....”

1473-1507.- Es el periodo durant el qual es pensa que es varen escriure les “Regles per a squivar vocables”. De Pere Miquel Carbonell i Geroni Pau., catalans. La “regla” 291 diu: “reyna e regina tot se pot dir; mas lo vulgar català e valentià es dir reyna, car regina nos diu sino en cobles o per trones....”

1482.- Primera pagina del text de la IMITACIO DE IESUGHRIST, de Kempis, “... esplanat de lati en valenciana lengua...”., per l’escritor i traductor Miquel Perez (Valencia, segle XIV/XV). Fon editat en Valencia l’any 1482. (Biblithèque National, Paris)

1482.- Primera pagina del text de la IMITACIO DE IESUGHRIST, de Kempis, “... esplanat de lati en valenciana lengua...”., per l’escritor i traductor Miquel Perez (Valencia, sigle XIV/XV). Fon editat en Valencia l’any 1482. (Biblithèque National, Paris)

Ni polítics ni especialistes deuen opinar en conflictes llingüistics. (Noam Chomsky)

Ni polítics ni especialistes deuen opinar en conflictes llingüistics. (Noam Chomsky)

{{Cita|...así como el castellano o mejor el español arabizado en parte por la conquista de los secuaces de Mahoma, fue luego poco a poco, desechando muchos vocablos árabes que sustituyó por sus equivalentes latinos, así el valenciano, catalanizado por la reconquista, ha venido después desentendiéndose del catalán, tendiendo hacia el centro, es decir hacia el castellano.|Josep Alemany i Bolufer}}

{{Cita|...así como el castellano o mejor el español arabizado en parte por la conquista de los secuaces de Mahoma, fue luego poco a poco, desechando muchos vocablos árabes que sustituyó por sus equivalentes latinos, así el valenciano, catalanizado por la reconquista, ha venido después desentendiéndose del catalán, tendiendo hacia el centro, es decir hacia el castellano.|Josep Alemany i Bolufer}}

{{Cita|...la major part del tresor del nòstre lexic està format de paraules evolucionades de la llengua romana vulgar... entre romanç parlat en Aragó, en Catalunya i en Valencia, al començar lo segle XIII no obstant la seua proximitat, no deixaven de notarse prou diferències dialectals, pero hi ha que tindre en conte que estes diferències eren més grans, més marcades entre Aragó i Valencia que entre Valencia i Catalunya. I en prova d’ aço, tenim el fet que, a la venguda d’aragonesos i catalans, en los llocs poblats exclusivament per aragonesos, predominà el llenguaje aragonés sobre el valencià, resultant la fusió d’este en aquell. Encara que prou es nòta l’influència de l’antic romança indigena sobre’l llenguaje aragonés. Lo que prova que la fusió no fon completa. No hi ha més que oir parlar als pobles que vulgarment diem churros, enclavats dins lo Regne Valencia. Y no es pot ni es deu atribuir eixe predomini del element lingüistic aragonés sobre’l valencià, en dits pobles, al fet d’haver adoptat els furs, costums i privilegis aragonesos, perque ni tots eixos pòbles gojaren sempre del fur aragonés ni en tots els pòbles d’este Regne que tingueren eixos furs ha predominat el llenguaje aragonés. Benicarló, Vinaroç, Burriana i atres pobles foren poblats a fur aragonés sobre’ls demés llocs poblats per catalans, rónegament s’ esten als pobles del seu veïnat; influència que també es nota del valencià sobre l’ aragonés per raó d’ este mateix cas de veïnat.|Pare Lluïs Fullana i Mira}}

{{Cita|...la major part del tresor del nòstre lexic està format de paraules evolucionades de la llengua romana vulgar... entre romanç parlat en Aragó, en Catalunya i en Valencia, al començar lo sigle XIII no obstant la seua proximitat, no deixaven de notarse prou diferències dialectals, pero hi ha que tindre en conte que estes diferències eren més grans, més marcades entre Aragó i Valencia que entre Valencia i Catalunya. I en prova d’ aço, tenim el fet que, a la venguda d’aragonesos i catalans, en los llocs poblats exclusivament per aragonesos, predominà el llenguaje aragonés sobre el valencià, resultant la fusió d’este en aquell. Encara que prou es nòta l’influència de l’antic romança indigena sobre’l llenguaje aragonés. Lo que prova que la fusió no fon completa. No hi ha més que oir parlar als pobles que vulgarment diem churros, enclavats dins lo Regne Valencia. Y no es pot ni es deu atribuir eixe predomini del element lingüistic aragonés sobre’l valencià, en dits pobles, al fet d’haver adoptat els furs, costums i privilegis aragonesos, perque ni tots eixos pòbles gojaren sempre del fur aragonés ni en tots els pòbles d’este Regne que tingueren eixos furs ha predominat el llenguaje aragonés. Benicarló, Vinaroç, Burriana i atres pobles foren poblats a fur aragonés sobre’ls demés llocs poblats per catalans, rónegament s’ esten als pobles del seu veïnat; influència que també es nota del valencià sobre l’ aragonés per raó d’ este mateix cas de veïnat.|Pare Lluïs Fullana i Mira}}

{{Cita|...el valenciano es un romance independiente como los demás de la península y con caracteres peculiares...|Josep Alemany i Bolufer}}

{{Cita|...el valenciano es un romance independiente como los demás de la península y con caracteres peculiares...|Josep Alemany i Bolufer}}