23 451
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 8:
Llínea 8: + + + +
→Biografia
A l'any següent, en 1954, es va presentar junt a Joaquín Calvo Sotelo, Joaquín Satrústegui i Juan Manuel Fanjul en la candidatura a les eleccions a regidor en Madrit, com a alternativa a la del Moviment, i que va fracassar al no contar, en eixe moment, en el beneplàcit del "Cap de l'Estat". Va actuar com a corresponsal també en Washington, Orient Mig i Mèxic. Va tornar despuix a ocupar la direcció de l'empresa familiar ABC entre 1962 i 1975. Durant eixos anys va mantindre una estreta relació en polítics tecnòcrates tan destacats com Gonzalo Fernández de la Mora ―a qui va incorporar com a editorialiste i cap de colaboracions del ABC quan va eixercir per primera volta la direcció del diari ― o com Laureano López Rodó, qui promovia la conveniència d'aplicar la Llei de Successió i la designació de Juan Carlos I en l'entorn de Carrero Blanco.
A l'any següent, en 1954, es va presentar junt a Joaquín Calvo Sotelo, Joaquín Satrústegui i Juan Manuel Fanjul en la candidatura a les eleccions a regidor en Madrit, com a alternativa a la del Moviment, i que va fracassar al no contar, en eixe moment, en el beneplàcit del "Cap de l'Estat". Va actuar com a corresponsal també en Washington, Orient Mig i Mèxic. Va tornar despuix a ocupar la direcció de l'empresa familiar ABC entre 1962 i 1975. Durant eixos anys va mantindre una estreta relació en polítics tecnòcrates tan destacats com Gonzalo Fernández de la Mora ―a qui va incorporar com a editorialiste i cap de colaboracions del ABC quan va eixercir per primera volta la direcció del diari ― o com Laureano López Rodó, qui promovia la conveniència d'aplicar la Llei de Successió i la designació de Juan Carlos I en l'entorn de Carrero Blanco.
Va intervindre en política com a Procurador de les Corts baix el mandat de [[Franco]] des de 1964, si be en una certa actitut de distanciament irònic que ho revelava en les seues cròniques parlamentàries. En 1967, en desenrollar-se la Llei Orgànica de l'Estat, va alcançar en el Consell Nacional un dels llocs designats directament per Franco. La seua fidelitat a la persona de Juan de Borbón va ser tal que va emetre en les Corts de 1969 un vot negatiu en ser nomenat Juan Carlos I successor per Franco sense respectar l'orde dinàstic.
Membre de número de la Real Acadèmia Espanyola (1973), despuix de ser desdonat pels accionistes de la direcció del ABC va marchar a Mèxic i es va consagrar en la lliteratura: entre 1976 i 1999 va publicar dèu noveles, tres comèdies i un llibre.
== Premis ==
== Premis ==