Idioma esperanto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Esperanto»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Esperanto
Esperanto
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:
Regió: Mundial
Parlants: 2 millons (aprox)
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Al ser artificial, no té família genètica.
estatus oficial
Llengua oficial de: No és oficial en cap lloc
Regulat per: Akademio de Esperanto
còdics de la llengua
ISO 639-1 eo
ISO 639-2 epo
ISO/FDIS 639-3 epo
SIL epo
vore també: llengua

L'esperanto és un idioma planificat, creat per l'oftalmòlec polac L. L. Zamenhof en l'any 1887 com a resultat d'una década de treball. El primer llibre publicat fon La lingvo internacia (en valencià: La llengua internacional).

L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (despuix de l'idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per raïls de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llatí i del grec clàssic. La gramàtica es basa en 16 regles sense excepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En una estructura llògica (per eixemple les terminacions -o per a substantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permet construir paraules combinant raïls, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de raïls poden expressar-se tots els conceptes possibles, lo que permet un ràpit aprenentage. Açò fa de l'idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.

Objectiu[editar | editar còdic]

La creació d'este idioma tenia com a objectiu facilitar la comunicació entre els parlants d'idiomes diferents sense donar preferència a una llengua concreta, de manera que els natius, junt a la seua llengua materna, tingueren una segona llengua per a entendre's en les relacions internacionals en persones d'atres llengües. Per lo tant, no dona preferència a cap llengua de les existents sino que pretén arribar a totes les cultures utilisant com a nexe d'unió un idioma neutral. L'objectiu seria superar els imperialismes llingüístics.


Introducció[editar | editar còdic]

L'esperanto és un idioma auxiliar internacional, una segona llengua de comunicació despuix de la llengua nativa del parlant. El vocabulari prové principalment de llengües d'Europa occidental, mentres que la seua sintaxis i morfologia mostren influències eslaves i grans semblats en llengües aïllants i aglutinants com el chinenc o japonés, respectivament. La gramàtica de l'esperanto es resumix en 16 regles gramaticals i l'alfabet és completament fonètic. Les terminacions regulars que s'afigen a la raïl permeten crear de forma sistemàtica paraules combinant raïls, prefixos i sufixos. Per eixemple, els sustantius es formen sempre en -o (suno, sol) i els adjectius en -a (suna, solar). El caràcter aglutinant i aïllant de l'esperanto implica que partint d'un número relativament chicotet de morfemes (467 morfemes cobrixen el 95% de l'esperanto parlat), es poden expressar tots els conceptes possibles i s'accelera l'aprenentage del lèxic. També els girs idiomàtics freqüents en les llengües naturals i casi inexistents en esperanto acceleren la seua adquisició.

Este tipo de característiques de flexibilitat, senzillea i claritat estan darrere de la teoria del valor propedèutic de l'esperanto. Per esta raó, alguns políglotas i professors que parlen esta llengua senyalen l'esperanto com la millor primera segona llengua per a conseguir millors resultats en les següents i ho utilisen en programes escolars o en les seues recomanacions. Ademés, dominar l'esperanto no implica conéixer la cultura ètnica de tots els seus parlants, per lo que els parlants esperantistes aclarixen detalls culturals propis en més freqüència, en lloc de presupondre eixos coneiximents com en freqüència ocorre en llengües naturals.

Pels periodos històrics favorables a idees d'acostament de pobles, i gràcies a les seues característiques, l'esperanto va experimentar en els seus començos una difusió relativament elevada, coneixent-se com «el llatí dels obrers». No obstant, les époques de guerres mundials, dictadures totalitàries i repressions polítiques varen frenar la seua expansió. En abril de l'any 1922, pese als informes favorables de la Societat de les Nacions per a incorporar l'esperanto a les llengües de treball, el delegat francés Gabriel Hanotaux va ser l'únic en vetar l'esperanto com a llengua de treball en la Societat de Nacions per considerar que ya existia una llengua franca: el francés.​ Resulta complicat estimar el número de parlants d'esperanto en l'actualitat per tractar-se d'una llengua segona i sense nació. Des de finals del sigle passat l'estimació més generalisada és de dos millons de parlants en tot lo món.

L'esperanto té presència en Internet a on la busca de la paraula «esperanto» tira un resultat de més de 153 millons de pàgines. Són centenars les organisacions especialisades o de temàtica general que utilisen este idioma com a llengua de treball. L'Associació Universal d'Esperanto conta en mils de membres en 120 països, relacions oficials en la ONU, la UNESCO i l'Organisació Internacional de Normalisació,​ i organisa el Universala Kongreso (Congrés Universal d'Esperanto) alternant continents anualment.

Història[editar | editar còdic]

Desenroll[editar | editar còdic]

La llengua internacional, conegut com Unua Libro, editat en rus, Varsòvia (1887).
Primera edició en anglés de Llengua internacional (1888).

L'esperanto va ser desenrollat a finals de la década de 1870 i a principis de la década de 1880 pel oftalmòlec polac Dr. Luis Lázaro Zamenhof. Despuix de dèu anys de treball —lapsus que Zamenhof va passar traduint lliteratura a l'idioma, aixina com escrivint prosa i versos originals—, la primera gramàtica de l'esperanto va ser publicada en Varsòvia en juliol de 1887. La sifra de parlants va créixer ràpidament durant les décades següents, en un principi en l'Imperi rus i l'Europa central i oriental, despuix en Europa occidental, Amèrica, China i Japó. En els primers anys del moviment, els esperantistes solament mantenien contacte per correspondència, fins que es va realisar el primer Congrés Universal d'Esperanto en la ciutat francesa de Boulogne-sur-Mer en l'any 1905. Des de llavors, els congressos mundials s'han organisat en els cinc continents any rere any llevat durant les dos Guerres Mundials.

Expansió inicial[editar | editar còdic]

L'esperanto en els conflictes polítics del sigle XX[editar | editar còdic]

Reconeiximents internacionals[editar | editar còdic]

Relació en atres moviments socials[editar | editar còdic]

L'esperanto actualment[editar | editar còdic]

L'idioma[editar | editar còdic]

Classificació llingüística Ortografia Frases d'eixemple Vocabulari Criteris per a l'elecció del vocabulari Fonologia Consonants Vocals Gramàtica Les 16 regles de l'esperanto Correlatius Idioma oficial

Evolució de l'esperanto[editar | editar còdic]

L'esperanto en l'educació[editar | editar còdic]

Valor propedèutic de l'esperanto Acreditació

Crítiques i modificacions a l'esperanto[editar | editar còdic]

La comunitat esperantiste[editar | editar còdic]

Geografia i demografia Metes del moviment esperantiste

Cultura[editar | editar còdic]

Lliteratura en esperanto Música en esperanto Radis en esperanto Televisió en esperanto L'esperanto i el cine Dates Símbols Esperantista Esperantujo Esperantido Wikipedia en esperanto Parlants natius d'esperanto Pasporta Servo Anacionalisme Organisacions Congressos Política

Aprenentage en la web[editar | editar còdic]

Religió[editar | editar còdic]

Traduccions de la Bíblia Cristianisme Islam Bahaísme Budisme Oomoto Espiritisme

Eixemples de text[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Aprenentage Més informació sobre esperanto Diccionaris i traductors Comunitats

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços[editar | editar còdic]