L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Francisco Mas i Magro

Francisco Mas Magro (Crevillent, 1879- Alacant, 1958) va ser un mege i científic espanyol conegut pels seus estudis en bacteriologia, histopatología i, sobretot, pels seus treballs dedicats a la leucèmia humana, pels quals va anar candidat al Premi Nobel de Medicina en l'any 1953. Llicenciat en Medicina per la Universitat Sant Carlos de Madrit, es va especialisar en hematologia i etiologia de la leucèmia, sent reconegut mundialment formant part de l'Acadèmia Internacional d'Hematologia i Cap de la Secció d'Hematologia de l'Institut de Medicina Experimental del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), entre uns atres. Va publicar més de catorze llibres i siscents treballs de pròpia investigació en revistes nacionals i internacionals.

Biografia

Mes Magro va nàixer en la vila alacantina de Crevillent, el 8 de febrer de 1879, en el sí d'una família adinerada de la localitat. Va cursar estudis en el Seminari Diocesà d'Oriola i va obtindre el títul de Bachiller en l'Institut de Segona Ensenyança d'Alacant. Posteriorment, es va desplaçar a Madrit per a estudiar medicina en l'Universitat de Sant Carlos, llicenciant-se en 1903. De regrés a Crevillent, en 1906 és nomenat com a mèdic cirugià de la vila, compaginant la llabor mèdica en l'investigadora. En 1909 es doctora en Medicina. Durant estos anys, els seus treballs d'investigació s'enfocaran cap a la bacteriologia i histopatología, de lo que afirmarà Ramón i Cajal en 1910: “Don Francisco Mas i Magro ve dedicant-se en aptitut acreditada en la seua ya llarga pràctica de laboratori a treballs i estudis de Bacteriologia i Química”.[1]

En 1912 realisa una ponència en Barcelona titulada “La leucocitosis leucoblástica promielocítica”, el seu primer treball aparegut sobre la leucèmia, de la que s'especialisarà i dedicarà la seua vida, i la que li va donar fama mundial. Despuix de la mort del seu pare en 1914, es desplaça en la seua dòna i el seu fill a Alacant, a on monta una clínica d'hematologia en la Esplanada i, posteriorment, la seua casa-clínica-laboratori en la plaça Calvo Sotelo. Durant esta nova etapa, encara sense ajuda governamental, comença a ser reconegut mundialment per les institucions i els seus colegues.[2] Motivat per la professora Rhoda Erdmann, funda l'Institut de Citologia Experimental i Hematologia, sent el seu director. En 1947 la Comissió per a la fundació de l'Acadèmia Internacional d'Hematologia designa per unanimitat que pronuncie el discurs inaugural en Torí. A l'any següent, el CSIC crea en Alacant una secció d'hematologia, la primera institució fòra de Madrit, sent nomenat ell cap de la mateixa. En 1950, la Real Acadèmia de Medicina li concedix el Premi Couder, considerat el Nobel espanyol. En 1952 escriu la seua obra pòstuma, “Etiologia, Hematologia Clínica, Diagnòstic i Terapèutica de la Leucèmia”, un compendio de tots els seus estudis sobre la leucèmia. En giner de 1953 és propost candidat per al Premi Nobel de Medicina, tal i com escriu Bañuelos en una carta a Mas Magro: “Distinguit i ilustre companyer: Em dirigixc a vosté com a ponent que soc per a propondre candidats per al Premi Nobel de Medicina de 1953. (...) Tirant una ullada sobre la nostra pàtria, considere que vosté pot ser el candidat justificat per a que yo puga propondre a un espanyol...”,[3] que finalment va ser concedit als alemans Lipmann i Krebs. En decembre de 1958 el CSIC suspén l'ajuda econòmica a la secció d'Hematologia, quedant pràcticament dissolta. El dia 26 d'este mateix més, malt de grip i en una afecció renal, mor en la seua casa d'Alacant.

Treballs

Dels seus més de catorze llibres i més de siscents artículs, alguns que més influència varen tindre posteriorment varen ser:

  1. Meningitis cerebroespinal epidémica (1901), Meningitis Cervell-espinal infantil (1908), La leucocitosis leucoblástica promielocítica (1912), La fisiologia dels teixits mieloides (1918), Tractat Iberoamericà de Medicina Interna (1919), Les cèlules mesenquimàtiques polimorfas (1927), L'Hematologia aplicada a la Clínica (1941, Madrit, Morata), Hematologia i Patologia de la Sanc (1943), Anèmia Perniciosa i Megaloblastosis (1944), La fòrmula leucocitaria en les malties infeccioses (1945 i 1950, Madrit, Morata), Alèrgia celar (1945), Etiologia, Hematologia Clínica, Diagnòstic i Terapèutica de la Leucèmia (1952, Madrit, Morata)

Museu Despache del doctor Mes Magro

En la planta baixa del Casal del Parc Nou de Crevillent es troba el “Despaig-laboratori del mege Mes Magro”, un chicotet museu que mostra la seua vida i el seu despaig en el moment que treballava en la localitat.

Horaris

Dimarts a dissabte: 10 a 14h. i 17 a 20:30h

Notes

  1. ↑ AA. VV., Alacantins al Servici de la Humanitat, p. 232
  2. ↑ Op. Cit. pp. 234-235
  3. ↑ Op. Cit. p. 238

Bibliografia

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Francisco_Mas_i_Magro&oldid=1297039»