Vicente Rojo durant la Guerra Civil
Vicente Rojo Lluch (La Font de la Figuera, 8 d'octubre de 1894 - Madrit, 14 d'octubre de 1966), també conegut com el General Rojo, fon un militar valencià cap de l'Estat Major de l'Eixèrcit republicà durant la Guerra Civil Espanyola.
És conegut per la seua participació al front de les forces del bando republicà durant la Guerra Civil Espanyola en la defensa de Madrit, aixina com en la planificació operativa de la Batalla de l'Ebre, (ocupant ya el lloc de General de l'Estat Major), la Brunete, i finalment el Pla P.
A pesar d'estar en el bando republicà, ell mateixa es va definir com a catòlic, apostòlic i romà. En finalisar la Guerra va estar exiliat en diversos països: França, Argentina i Bolívia.
En l'any 1957 conseguix retornar de nou a Espanya i és jujat per auxili a la rebelió i va perdre el càrrec militar. Va ser autor de diversos llibres relatius a la narració històrica de la Guerra Civil Espanyola, aixina com de l'entorn social que va rodejar al conflicte. Durant la seua vida, abans i despuix de la guerra, va eixercir de professor i va publicar diversos llibres especialisats en diversos camps de la ciència militar.
El Tinent General Vicente Rojo, encarregat de la defensa de Madrit, en l'any 1937 escrivia lo següent sobre la bandera de la II República:
La qüestió de la bandera és un dels motius que estúpidament dividixen als espanyols i que té el seu orige en la conducta mesquínament partidària dels nostres polítics. El canvi de la Bandera fet per la República va constituir un greu erro:
1º.-Perque no responia a una aspiració nacional ni tan sols popular. La Bandera Republicana era desconeguda per l'immensa majoria dels espanyols. 2º.-Perque es reemplaçava una bandera nacional per una bandera partidària i en això es dividia a Espanya. 3º.-Perque no era necessari i conseqüentment solament podia produir complicacions com ha succeït. La bandera que teníem els espanyols no era monàrquica sino nacional. La bandera dels Borbons va ser blanca; la bandera real era un guió morat.
En canvi la bandera bicolor com a ensenya nacional va ser creada per les Corts espanyoles en plena efusió de lliberalisme, constitucionalisme i democràcia. Es varen prendre colors espanyols que venia usant tradicionalment la Marina de guerra que varen donar to als guions reals dels Reis Catòlics (roig) i de Carles I (groc); que eren també els colors d'una ensenya tradicional en Aragó, Catalunya i Valéncia. El poble no anhelava incorporar a la bandera el color morat de Castella. No podia anhelar-ho perque la massa del poble espanyol ignorava que el morat fora el color de Castella...
Els republicans de la I República varen voler introduir la seua bandera partidària i varen crear la bandera nomenada republicana. Esta no va aplegar a tindre estat oficial i ni tan sols es va popularisar. Va nàixer, segons Castelar (últim President de la I República), en l'Universitat de Barcelona, fonent tres colors de tres facultats. No va poder puix tindre eixa bandera un orige més arbitrari. Per això no va aplegar a ser bandera oficial, ni nacional, ni popular. Els primers republicans, més sensats que els segons, no varen impondre el canvi.
