Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Gerbera jamesonii - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Gerbera jamesonii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Gerbera»)
Archiu:BarbertonDaisy.jpg
gerbera (Gerbera jamesonii)


La gerbera (Gerbera jamesonii) és una fanerógama pertanyent a la família Asteraceae.

Classificació i descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'una planta herbàcea, de creiximent en roseta. Esta planta es distinguix per un eix del refillol prou acurtat i alguna cosa gros. Els entrenudos són curts i els nucs estan un sobre un atre. Els fulls es concentren i agrupen en forma arrosetada. En els ànguls dels distints fulls es troben els ulls axilars, de les quals ixen refillols laterals que formen les seues pròpies rosetes de fulls i raïls. D'esta manera, la gerbera forma en créixer plantes compactes.[1] Els fulls colocats sobre els llarcs pecíols creixen verticalment cap a dalt, són elíptiques, allargades o lanceoladas, de vora plana o hendido. Poden estar arrugades pel fes i aterciopeladas pel envés. El sistema radicular és pivotante en orige, pero a mida que es desenrolla, es convertix en fasciculado i està compost per grosses raïls de les que partixen numeroses raicillas.[2][3]

Les flors de gerbera són heteromórficas, és dir que flors d'un mateix genotip poden diferir en simetria, expressió sexual, número de pétals i pigmentació.[4] Les seues #inflorescència són tipo capítuls. Gràcies a la seua estructura característica, els capítuls de gerbera donen l'impressió d'una flor simple. Cada unitat floral de gerbera té una corona composta de cinc pétals, units en forma dorsal. Les flors liguladas estan colocades en un o varis anells. La seua corona en la base està unida formant un tubo menut, el qual es continua en una lígula prou ampla. En la formació d'esta lígula participen tres pétals de la corona, els restants, en forma de fragments curts i angosts, pengen de la vora del tubo.

La gerbera casi sempre té flors tubuladas bilabiadas i dorsals. Encara que les flors tubuladas són hermafroditas, les que contenen pistil i estams ben desenrollats apareixen solament en els anells exteriors. En les demés flors tubuladas, els pistils es troben reduïts en major o menor grau.[5] Les flors té moviments cridats nastias, són causats per diferències en les #intensitat dels factors externs, com la llum i humitat de l'aire. L'obertura de les flors en les cabezuelas té lloc de la vora cap a l'interior. Primer es desenrollen les flors liguliformes, femenines, pistiladas, en les quals despuix de cert temps comencen a aparéixer els colls dels pistils. Passat alguns dies, s'òbrin les flors masculines tubuladas i s'escampa el polen. En les flors tubuladas primer s'òbrin les “dents” de la corona i posteriorment apareixen les anteres unides en un tubo. Les flors hermafroditas de gerbera (flors tubuladas dels anells exteriors) són prematures, perque el polen madura abans que l'estigma, quan la flor encara es troba en forma de botó. Despuix de la polinisació, la corona, els estams i el coll del pistil cauen, formant-se un aquenio (frut), el qual està rodejat per una corona de pèls del vilano que servixen d'ajuda per al seu transport per l'aire.[6]

Distribució

[editar | editar còdic]

La gerbera és originària de Transvaal (Suràfrica), és coneguda comunament com a margarita del Transvaal. Les varietats de cultiu comercial procedixen d'hibridacions en espècies del sur d'Àfrica (G. jamesonii i G. viridifolia). Esta planta va ser introduïda a Europa a fins del sigle passat i es va escomençar a reproduir àmpliament com a flor tallada. Actualment, és un cultiu important en Holanda, França, Itàlia, Costa Rica, Alemània i EUA.

Esta espècie no mostra gran susceptibilitat a la llongitut del dia (és una planta fotoperiódicamente indiferent). No obstant, la cantitat i intensitat de llum tenen gran importància en el cultiu per a poder produir un gran volum de flors.[7][2] La temperatura òptima és de 20-25 °C durant el dia i de 16–18 °C durant la nit. La humitat relativa és un factor important per al seu desenroll la qual deu ser entre 70 i 80 %. Desenrolla millor en sols poc calcáreos en pH mijanament àcits, per a un millor desenroll és preferible que el sol siga llauger, en bon drenage, profunt, bon contingut de matèria orgànica i en bona aereación.

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

És una espècie àmpliament cultivada en fins ornamentals, no està en alguna categoria en la llista roja de la IUCN (International Union for Conservation of Nature). Ni en CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Pedraza-Sants, M. /et al./. Creiximent i nutrició de microplantas de gerbera inoculadas en HMA. Agrociencia, 2001, vol. 35, no. 4,p. 149-158.
  2. 2,0 2,1 Infoagro. El cultiu de la gerbera.Morfologia i taxonomia [vist 19-7-2005] en:<http://www.infoagro.com>.
  3. Lisiecka, A. Gerbera. Mèxic : Ed.EDAMEX, 1990, 135 p.
  4. Deyue, Yu /et al./. Organ identitygenes and modified patterns offlower development in gerberahíbrida (Asteraceae). PlantJournal 17 (1) 1999 p. 51-62
  5. Bohming, C. Influència de la fertilisació inorgànica de turba alta sobre la germinació i la calitat de plántulas de gerbera. Anuals de l'Acadèmia d'Agricultura, Polònia. 1985, vol. 49
  6. Sane, A. i Narayana, G. J. V.Characterization of gerbera(Gerbera jamesonii) genotypes using morphological characters.Plant Genetic ResourcesNewsletter 128 (65) 2001 p. 67-71
  7. Hetman, A. i Szendel, P. Florist crop prodution and màrqueting. Orange Judd. New York: Publishing Company, 1992.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]