La habia coronirroja[1] (Habia rubica), també denominada tangara rojisucia rúbica[2] o tangara hormiguera coronirroja[3] és un au paseriforme de la Amèrica tropical. El seu gènero, Habia, ha segut tradicionalment colocat pels ornitólogos dins de la família Thraupidae, encara que existixen investigacions que semblen relacionar-ho més en Cardinalidae.

Archiu:Habia rubica -Miracatu, Sao Paulo, Brazil-8.jpg
habia coronirroja (Habia rubica)

Estes aus, molt semblades a l'espècie germana H. fuscicauda, medixen aproximadament 18 cm de llongitut i pesen poc més de 30 g. El macho adult és pardo rojós obscur, en gola i pit rojos lluents. En la corona hi ha una ralla roja lluenta delineada en negre. Les plomes d'eixa llínea poden alçar-se quan l'au està excitada.

La femella és parda groguenca, tendint més al groc en el pit, i la gola és groga lluenta. De la mateixa manera que el macho, té una taca en la corona, pero no roja, sino anaranjada.

És un au tímida, pero sorollosa en la seua vora.

És una espècie resident des de Mèxic fins a Paraguay i nort d'Argentina. La seua distribució s'estén també fins a Brasil, Veneçola, i l'illa caribenya de Trinitat. En ser comú en la seua àrea de distribució, la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea no la considera una espècie amenaçada.[4]

Es troba preferentment en l'estrat mig dels boscs humits i en àrees de vegetació arbustiva de clima subtropical; també en el sotobosque en zones riques en falagueras, arbustos i herbes.[5] Viuen en parelles o en grups més numerosos. S'alimenten principalment d'artròpodes pero no desprecien els fruts. En ocasions es comporten com comensals, acompanyant en la seua alimentació a les formigues arrieras[6][7] i als coatíes (Nasua nasua).[8]

El niu és en forma de bol poc profunt, i és construït en les branques d'arbres jóvens o falagueres arborescentes generalment prop d'un curs d'aigua. La posada consistix de dos ous blancs en motas marró. La femella incuba els ous durant 13 dies fins que estos eclosionan; llavors els pollets són incubados per atres 10 dies més, fins que deprenen a volar.

  1. Noms en castellà recomanats per la SÈU 16a.Partix p.160
  2. Sada, Phillips i Ramos, 1984
  3. INBio, 2009
  4. UICN, 2008
  5. De Lima Favaro i Dos Sants, 2005
  6. Machado, 1999
  7. INBio, 2009
  8. De Mello Beisiegel, 2007