Inger Enkvist

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Inger Enkvist
Nacionalitat: Sueca
Ocupació: Pedagoga i escritora.
Naiximent: 2 de decembre de 1947
Lloc de naiximent: Värmland, Suècia
Defunció:
Lloc de defunció:

Inger Enkvist (Värmland, Suècia, 2 de decembre de 1947) és una hispanista i pedagoga sueca, catedràtica d'espanyol en l'Universitat de Lund i exassessora del Ministeri d'Educació de Suècia.

Biografia[editar | editar còdic]

Llicenciada en filologia francesa, va escomençar a treballar en l'ensenyança primària, secundària i mija de Suècia com a professora de francés i despuix també d'anglés. Posteriorment feu la seua tesis sobre lliteratura espanyola, doctorant-se en Lletres per l'Universitat de Gotemburc. Ha traduit varis autors i ha publicat estudis sobre Miguel de Unamuno, José Ortega i Gasset, María Zambrano, Fernando Savater, Eugenio Trías, Mario Vargas Llosa i Juan Goytisolo. Organisà un Simpòsium internacional sobre l'obra de Tzvetan Todorov (Lund, 2004), i també el Simpòsium Internacional "Deprendre a Pensar" (Universitat de Lund, 2005).

Apart d'artículs, ha publicat ensajos sobre els mals de l'educació i l'ensenyança en l'Europa contemporànea. Expressa el seu desacort en la nova pedagogia que posa més pes en l'iniciativa i autonomia de l'alumne en considerar que infantilisa i degrada la seua formació al desestructurar i fragmentar el seu coneiximent sobre el món i impedir-li desenrollar hàbits sistemàtics de treball. És lo que nomena «espontaneitat pedagògic» o «angelisme escolar», que inclou idees com que «tots els chiquets són bons, tots els alumnes volen deprendre, si se'ls deixa en pau deprenen sols, els adults més be molesten».

Per a Enkvist, la majoria dels sistemes educatius actuals carixen d'objectius clars que no es troben dispersos i no oferix models ni posa reptes a superar, impedint la creació d'un horisó a l'alumne com a individu i a la societat de que és membre:

Lo curiós dels famosos pedagocs del sigle XX és que la majoria són romàntics i no són amics de l'escola, de la llectura o dels professors. Tampoc tenen molt que dir sobre per qué es deu deprendre alguna cosa. En lloc d'açò, parlen de quin método es deu usar per a deprendre.

Segons Enkvist, si l'autonomia dels alumnes és intocable, estos acaben per rebaixar els objectius educatius, adaptant-los al seu antoix. Este inclinament pel ritme subjectiu i la falta d'exigència és per ad ella la raïl del creixent descens del nivell de coneiximents. Crítica en algunes de les idees que han anat quedant d'estos teòrics, entre els que inclou a Célestin Freinet, John Dewey i el seu learning by doing («deprendre fent»), el constructivisme del sicòlec Jean Piaget, que recomanava ensenyar al chiquet determinades coses quan este estiguera madur per a deprendre-les, i els errors del qual enumera i documenta, o en els seguidors de Paulo Freire, que veuen l'escola antiga com a repressora front a una escola moderna bona que privilegia als més dèbils, el multiculturalisme.

Advoca per recuperar alguns aspectes oblidats, no tots, de l'antiga educació. Entre ells: no confondre pensament en informació, recuperar el lloc de la memòria dins dels processos d'aprenentage com un procés dinàmic i de radical importància cognitiva que cal educar també; defendre i reimplantar la llectura i conseguir la sintonia entre l'escola i els pares. Recomana, ademés, seguir l'eixemple del Regne Unit, l'únic país que està conseguint abandonar l'escola comprensiva, encara que siga poc a poc en una lloable unitat de criteri tant per governs conservadors com pels laboristes.

També s'ha interessat en traductologia i en l'us del llenguage com a instrument polític (Les llengües com a armes contra un estat democràtic, o el cas del català i el vasc, Moderna språk, 2002).

Obra[editar | editar còdic]

  • Kvalitet i språkutbildning vid universitet, Stockholm: FoU-enheten, UHÄ, 1991.
  • Ny syn på universitetsutbildning: experimentell kurs i franska med videokonferensteknik Orléans-Härnösand, 1994.
  • On translating Mario Vargas Llosa: the novels of Mario Vargas Llosa in English, French and Swedish translation, 1993.
  • Lärarskicklighet: teori och praktik med exempel från språkundervisning. Studiehandledning, 1993.
  • Om litterär översättning från spanska: exemplet Vargas Llosa, 1991.
  • Sambandet mellan gymnasieskolan och högskolan när det gäller språkstudier, 1991.
  • Vad är kvalitet i språkundervisning på universitet?, 1991.
  • José Ortega y Gasset: the Spanish philosopher who saw life as an intellectual adventure, Lund: Univ. Center for European Studies, 2002.
  • Trängd mellan politik och pedagogik: svensk språkutbildning efter 1990 Hedemora: Gidlund, 2005.
  • Skolan — ett svenskt högriskprojekt, Hedemora: Gidlund, 2003.
  • Feltänkt: en kritisk granskning av idébakgrunden till svensk utbildningspolitik, Stockholm: SNS förl., 2001, reimpreso en 2002.
  • Uppfostran och utbildning, Stockholm: SNS förlag, 2007.
  • ... y Nelson González Ortega, Encuentros y choques culturales: Suecia, España, Latinoamérica, Stockholm: Natur och kultur, 1997.
  • ... y Juan Wilhelmi, Literatura y compromiso, Lund: Romanska institutionen, Univ., 2003.
  • ... e Ingemar Axelsson & Gudmund Larssson, Utbildning, utbildning och åter utbildning: vad Sverige kan lära av engelska skolreformer, Hedemora: Gidlund, 2004.
  • ... y Shelagh Warme, Franska — läsning på egen hand : ett studiematerial för lärare i franska, Uppsala: Fortbildningsavd., Univ., 1984.

En castellà[editar | editar còdic]

  • Educación, educación, educación: aprender de las reformas escolares inglesas (2006).
  • Repensar la educación, Ediciones Internacionales Universitarias, 2006, ISBN: 9788484691716.
  • Los múltiples yos de Juan Goytisolo. Un estudio interdisciplinar. Almería: Instituto de Estudios Almerienses. Diputación de Almería, 2001.
  • Pensadores españoles del siglo XX. Una introducción, Ovejero Martín Editores, 2005, ISBN: 9789872211509.
  • Entre dos lugares del fin del mundo: estudios comparativos Lund: Heterogénesis, 1999.
  • La educación en peligro, Madrid: Unisón, 2001, ISBN: 9788493107031.
  • Cuando huye el siglo, Rosario: Ovejero Martín Editores, 1999.
  • Las técnicas narrativas de Vargas Llosa (1987).
  • Las lenguas como armas contra un estado democrático — o el caso del catalán y el vasco, Moderna språk, 2002.
  • Aprender a pensar: Simposio Internacional en la Universidad de Lund, Lund University, Romanska Institutionen, 2006, ISBN: 9789197542326.
  • La buena y la mala educación. Ejemplos internacionales. Encuentro. 2011. ISBN: 978-84-9920-115-3.
  • Educación: guía para perplejos. Encuentro. 2014. ISBN: 9788490552759.

Cites[editar | editar còdic]

Catalunya és un eixemple de que l'educació es pot utilisar per a fins perversos
Inger Enkvist a l'acceptar el XX Premi a la Tolerància otorgat per l'Associació per la Tolerància de Barcelona, 2014
L'immersió llingüística és cruel, no tenim dret a fer-li això als chiquets
Inger Enkvist durant l'entrevista en el programa "Es la Mañana de Federico" de Federico Jiménez Losantos, Libertad Digital, 1.2.2019

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Inger_Enkvist&oldid=187308»