Institut d'Estudis Occitans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

L'IEO o Institut d'Estudis Occitans, és un organisme cultural i científic no oficial, que te per finalitat la promoció de la cultura occitana, la normalisació llingüística de la llengua occitana aixina com sa oficialitat. Fon fundat en 1945 per Robèrt Lafont, Jùli Cubainas, Pèire Lagarda, Leon Còrdas, Max Roqueta, Fèlis Castanh y René Nelli, entre atres. Te la seu principal en en Toulouse(Tolosa).

Fon reconegut d'utilitat pública en 1949 i acceptada pel Ministeri de Joventut i Educació Popular en 1986. L'IEO te divisions regionals en Aquitània, Midi-Pirinées, Languedoc, Provença, Llemosí i Auverne. L'IEO desenrolla sa activitat institucional per mig de subvencions institucionals i privades, i en les quotes dels socis i la venda de productes sobre la cultura occitana.

Orige

Es fundà baix uns plantejaments més dinàmics que els de la Societat d’Estudis Occitans, fundada en 1920, de la que agarrà el relleu de facte. Destacà en el camp científic en sos inicis, en especial en el llingüístic. Ses contribucions han segut, fins l'esclafit de les recents diatribes polítiques occitanes, netament reivindicatiu a l'hora de que se esforçaba per impondre l'unificació llingüística dels parlants occitans consumada por Loïs Alibert.

Organisació

L'IEO s'organisa en seccions regionals, seccions departamentals i circuls locals a lo llarc del territori occità i les valls occitanes d'Itàlia. També te seccions fora del territori occità, com en París o Poitiers. Ademés, s'organisa en sectors: l'edició (IDECO), l'animació, la música i les arts plàstiques. Hui en día, l'IEO té trenta seccions departamentals, quatre seccions regionals i l'IEO National, la federació nacional. Les diferents seccions locals estan vinculades i reben subvencions dels ajuntaments de cada localitat i les associacions i entitats culturals o polítiques de l'entorn.

Activitats

El Festenal, és una de les activitats periòdiques de l'IEO. Consistix en una celebració sobre Occitània durant el més d'octubre. El lema és "Occitània, les Orients d'Occitanie" i es realisen activitats com poesia, cine, teatre, arts plàstiques, música tradicional, actual, clàssica i cançó d'autor. També fan moltes atres activitats anuals com els cursos d'occità per ad adults, les trobades intensives de llengua i pràctica oral, traduccions per a les administracions o les persones que ho vullguen, pràctiques de cant polifònic occità i mediterràneu, difusió de llibres i programació de concerts, teatre, charrades, exposicions i atres activitats afins.

Crisis internes

L'IEO sofrí algunes crisis a lo llarc de la seua història. La més aguda, a finals de 1970 i a inicis de 1980, quan s'enfrontaren dos corrents: una "populista" que havia pres el poder, i una "universitària" dirigida per Robèrt Lafont. En 1981, la tendència "universitària" en Robèrt Lafont, fon obligada a abandonar l'IEO. Això pràcticament feu desaparéixer les activitats d'investigació científica de l'IEO, que migraren cap ad atres organismes distints com les universitats i l'Associació Internacional d'Estudis Occitans i, especialment en llingüística, cap al Gidilòc i el Consell de la Llengua Occitana. Aixina i tot, hui l'IEO encara conserva un paper determinant en el domini de l'animació cultural i en l'acollida per defecte d'una gran cantitat dels militants de la cultura occitana.

Contacte

Ostal d'Occitània
11, carrièra Malcosinat
F-31000 Tolosa

Enllaços externs