José Andrés

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «José Ramón Andrés Puerta»)
Anar a la navegació Anar a la busca
José Ramón Andrés Puerta
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Cuiner i empresari
Naiximent: 13 de juliol de 1969
Lloc de naiximent: Mieres, Astúries, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

José Ramón Andrés Puerta, conegut popularment com José Andrés (Mieres, Astúries, 13 de juliol de 1969),​ és un cuiner i empresari espanyol, nacionalisat nortamericà.

Biografia[editar | editar còdic]

Naixcut en Mieres, Astúries, el 13 de juliol de 1969, la seua família es va traslladar a Barcelona quan ell tenia cinc anys. Ya en dotze anys preparava plats de cuina per a tota la seua família, i en tan sol quinze anys va entrar en l'Escola de Restauració i Hostaleria de Barcelona. En aquella etapa va compaginar els estudis reglats en l'aprenentage en el restaurant El Bulli, que ya era dirigit llavors per Ferran Adrià.

Despuix d'acabar els seus estudis professionals, en 21 anys, va decidir anar-se als Estats Units gràcies a una oferta per a treballar en el restaurant Paradis Barcelona com a cuiner i gran entés en elaboració de gastronomia catalana. A principis dels 90 en Nova York, Andrés treballà en restaurants com Paradis Barcelona, El Dorado Petit o El Cid tots ells tancats uns anys despuix. Llavors José es va marchar a la capital nortamericana, Washington, on es va instalar i seguix vivint. Actualment, Andrés supervisa varis restaurants de gran prestigi i èxit en Washington, els quals tenen en comú les especialitats llatines en general i espanyoles en particular.

El Restaurant Jaleo fon el primer en introduir la cuina de tapes en els Estats Units. José Andrés també supervisa les especialitats de Café Atlántico, inspirades en la cuina d'Hispanoamèrica; de Zaytinya, de cuina grega-turca; de Oyamel, de cuina mexicana tradicional; i Minibar by José Andrés, de cuina d'autor i en espai reduït.

Entre els anys 2005 i 2007 dirigí i presentà un programa semanal de cuina en TVE.

En novembre de l'any 2013 obtingué la nacionalitat nortamericana, despuix d'haver residit i treballat en el país durant 23 anys.

El 14 de març de 2019 es va inaugurar el “Mercado Little Spain” en Nova York. Tres dels cuiners més afamats de la gastronomia espanyola: Jose Andrés i els germans Adrià varen obrir en Nova York un espai que evoca els sabors del seu país natal, un food hall de 3.200 metros quadrats de menjar espanyol que és tot un èxit entre els neoyorquins i els visitants de la ciutat que mai dorm.

El chef José Andrés ha segut nominat al Premi Nobel de la Pau pel seu compromís en els afectats pels desastres naturals i està molt implicat en missions humanitàries, per lo que ha rebut diversos reconeiximents i està considerat "un ser humà excepcional, generós i compassiu”.

Pertany a una llista on estan les 100 persones més influents del món segons la revista Time. La publicació americana ho definix com “un icon culinari, conegut per la seua llabor innovadora i refinada”.

Reconeiximents[editar | editar còdic]

En novembre de 2010, li fon concedida l'Orde de les Arts i les Lletres d'Espanya​ i en maig de 2011 fon guardonat per la Fundació James Beard en el «Outstanding Chef Award».​

En els anys 2012 i 2018, la revista Time inclou al cuiner en la seua llista "Time 100", que arreplega a "les 100 persones més influents en el món".​

En maig de 2014 pronuncià el discurs de graduació de l'Universitat George Washington.​

En l'any 2016 fon guardonat en 2 estreles Michelin en la seua aposta més arriscada "MiniBar" en Washington a través de la famosa guia roja , la guia Michelin.

Crisis del coronavirus COVID-19[editar | editar còdic]

Durant la crisis de la pandèmia de 2020 pel coronavirus COVID-19, José Andrés ha oferit els seus restaurants per a ajudar a la gent més necessitada dels Estats Units a través del seu proyecte humanitari "World Central Kitchen", ha convertit cinc dels seus restaurants en Washington DC i un d'els que té en Nova York en menjadors comunitaris. Distribuïnt menjars recent fets a través de 160 punts situats en les principals ciutats dels Estats Units, aixina com, suministrant menjar a un atre barco en passagers infectats, el Diamond Princess (Yokohama, Japó).

La revista Time el trau en portada en abril de 2020.

Enllaços externs[editar | editar còdic]