Idioma serbocroata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Llengua serbocroata»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Serbocroata
Srpskohrvatski / Српскохрватски
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Sèrbia, Croàcia, Montenegro i Bòsnia i Herzegovina
Regió: Balcans
Parlants: 21 millons
Rànquing: 44
Família: Indoeuropea

  Eslau
    Meridional
     Serbocorata

estatus oficial
Llengua oficial de: En cap de país com tal, alli a on és oficial ho és per mig del nom del seu dialecte.
Regulat per: No està regulat
còdics de la llengua
ISO 639-1 sh
ISO 639-2 scr, scc
ISO/FDIS 639-3 hbs
SIL
vore també: llengua

El serbocroata o croatoserbi (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües de l'eslau meridional, parlats en la península dels Balcans, en especial en els països de Sèrbia, Montenegro, Croàcia i Bòsnia i Herzegovina. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del sigle XX per a referir-se a l'idioma comú de croates i serbis.

Fon una de les llengües oficials (junt a l'eslové i el macedoni) de l'antiga federació de Yugoslàvia. Dita denominació s'usà des de l'any 1921 fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.

La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, per l'us del pronom interrogatiu sto ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en l'oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el jakkavski (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).

En la separació de Yugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Llengües eslaves
Rus · Ucranià · Bielorrús · Chec · Eslovac · Serbocroata · Croata · Serbi · Bosni · Eslové · Búlgar · Macedoni · Antic eslau · Montenegrí · Polac · Sòrap · Casubi