Merlín

Ilustració de Merlín per Gustave Doré. Londres: Edward Moxon and Co., 1868

Merlín és el nom d'un mac llegendari que va viure, presuntament, en Britania durant el sigle V. És una de les figures centrals del cicle artúric.

La seua biografia tradicional ho representa com un home naixcut d'una relació entre una dòna i un dimoni, de qui va heretar una gran inteligència i els dons de la profecia i la metamorfosis. Fonts posteriors ho coloquen també com a mentor i conseller del Rei Arturo.

Es considera a Merlín el mac més poderós de l'epopeya artúrica. Segons es conta en les diferents obres lliteràries que ho tenen de protagonista, era capaç de parlar en els animals, de canviar de forma, de fer-se invisible, i també de controlar el clima i els elements, encara que estes habilitats les amprava en sum conte per a no enfurir a la naturalea, la «deesa més poderosa».

Es dia que Merlín tenia contactes en les fades, els gnoms, i inclús en els dragons; se li considera l'únic home que es va guanyar el respecte i l'admiració d'estos mònstruos, no solament per la seua bondat i saber sino pels seus dots artístics (va ser un mestre de la poesia i la lliteratura).

Quan Merlín era prou vell, va conéixer a una jove molt bella, nomenada Nimue. Era filla del rei de Nothumberland, i Merlín va perdre el cap per ella. Li va començar a ensenyar encantaments molt poderosos a canvi de que es convertira en el seu amant. Inclús li va edificar un palau en el fondo d'un llac i li va donar el nom de Dama del Llac. En el temps la jove Nimue va escomençar a témer-li ya que era fill d'un dimoni, i li va preguntar la fetilla per a atrapar a un home. Merlín li'l va confessar, i la jove hechicera lo aprisionà per a sempre en una presó de cristal, o segons atres versions, en una roca o en un arbre en el bosc de Brocelianda (Bretanya), del que Merlín no podia eixir, pero ella podia entrar i eixir quan volguera.

Markale interpreta el mit de la presó merlínica en el bosc com el símbol de l'unió còsmica entre l'home i la naturalea.

Atres versions mencionen que la cela en que va ser reclós va ser una cova, i unes atres, una gàbia de cristal. Segons es conta, allí està encara, esperant que algú ho llibere.

Referències

• Arbrois De Jubainville, H., Merlin est-il un personage historique?, Revue des questions historiques 5, 1868
• Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
• Breton-Guay, Neomie, Merlin l'Enchanteur dans les images de la renaissance arthurienne, 2006
• Cadieux-Larochelle, Josee, Pour forger un mythe: les avatars de Merlin, 1996
• Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
• Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
• Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
• García Gual, Carlos. Reseña de Historia de Merlín y El balandro de Merlín, ABC Literario, 31-12-1988.
• Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597
• Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
• Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

Bibliografia

• Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
• D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
• Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
• Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
• Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
• Rider, Jeff, The fictional margin: The Merlin of the Brut, Modern Philology, 1989, University of Chicago Press

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Merlín.