Municipalisme
El municipalisme consistix en una ideologia política que té com a objectiu proporcionar una major autonomia als municipis, tenint en conter en particular l'organisació i les prerrogatives de les ciutats i pobles, a través d'una descentralisació de l'administració pública.
El municipalisme és una corrent política que defén la primacia dels municipis i el poder local front a les institucions més centralisades, com l'Estat. S'enfoca en la participació ciutadana a nivell local, la democràcia directa i l'autonomia municipal com a via per a la transformació social i la redefinició de la democràcia i la ciutadania.
Històricament s'ha associat a diverses corrents, com l'anarquisme, el federalisme i el marxisme autònom. Els partidaris d'esta llínea de pensament solen emfatisar l'importància de la ciutat com a núcleu vital de les persones, puix és l'espai en el que viuen, treballen i es desenrollen personal i professionalment. Defensors d'este moviment en Iberoamèrica, en països com Brasil, veuen el municipalisme com l'espill en el que desenrollar la seua idea de ciutat i com a espectre de lo que és el món real, mentres que la federació seria una institució abstracta i alienada del recapte de servicis governamentals.
OrigeEditar
Té els seus orígens en tradicions polítiques com la republicana, anarquista, federalista i anarco-sindicalista. Encara que, com a enfocament, ha segut adoptat per agrupacions polítiques tan diverses com catòlics, protestants, lliberals i marxistes, sorgí en Europa com un moviment que es va desenrollar en els partits socialistes. En l'any 1881, el Partit Socialiste Francés guanyà el control de Commentry, una comuna francesa. En les eleccions municipals posteriors, el número de municipis que controlaven aumentà a 70 en 1892, i despuix a més de 100 en 1896. Mentrestant, en Itàlia, els canvis en les lleis electorals varen permetre al Partit Socialiste Italià obtindre el seu primer municipi, Imola, baix la direcció d'Andrea Costa.
Principis clauEditar
- Poder local: Considera el municipi com l'espai fonamental per a l'acció política i la lluita pels drets ciutadans.
- Democràcia participativa: Promou la participació directa dels ciutadans en la presa de decisions, a sovint a través d'institucions veïnals i assambleàries.
- Autonomia: Busca una major autonomia dels municipis respecte al poder central, incloent una major gestió de recursos i competències.
- Solidaritat i cooperació: Es basa en principis de solidaritat, cooperació i capital social local per a abordar problemes comuns.
- Confluència i rets: Un "método municipaliste" es basa en la confluència de diverses forces polítiques i socials en l'àmbit local i la construcció de rets de ciutats per a abordar desafius que transcendixen lo local, com l'especulació transnacional.
Objectius i desafiusEditar
- Objectius: Busca construir ciutats i pobles més sostenibles, verts, saludables, igualitaris i socials.
- Desafius: Un dels majors desafius és cóm respondre a problemes transnacionals que transcendixen les fronteres locals, com l'especulació del mercat immobiliari o les amenaces de les multinacionals. Per a superar-los, s'advoca per una resposta en ret i un "internacionalisme" que vaja més allà de les estructures burocràtiques tradicionals.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- «Federalismo, municipalismo e direitos humanos». Revista do tribunal de contas do Estado de Minas Gerais
- «Municipalismo, Nation Building e a modernização do Estado no Brasil». Portal Brasileño de Ciencias Sociales