Neurotransmissor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Un neurotransmissor és una molecula que utilisen els animals per a transmetre, amplificar i modular senyals elèctriques entre una neurona i una atra cèlula. Habitualment es distinguixen els neurotransmissors clàssics dels que no ho són, atenent a unes característiques comunes dels primers neurotransmissors que es varen descriure.

En general els neurotransmissors clàssics se sintetisen en els axons de les neurones presinàptiques (les que emeten la senyal), a on s'acumulen en vesícules que són lliberades cap a l'espai sinàptic i provoquen un canvi en la membrana de la cèlula postsinàptica (la que rep la senyal), canvi que acostuma a ser del potencial de membrana. Existixen, pero, moltíssimes transmissions que escapen a estes característiques clàssiques, pel que la classificació està sent somesa a revisió.